El TS revisarà la posició de la Junta Electoral davant la llei de nets

El Tribunal Suprem revisarà si la Junta Electoral Central va incórrer en abandó de funcions al declarar-se no competent per pronunciar-se sobre els efectes electorals de la concessió de la nacionalitat espanyola per als descendents espanyols que viuen a l’estranger i que van patir l’exili, en compliment d’una disposició inclosa en la llei de memòria democràtica. Ho farà a instàncies de Iustitia Europa, després d’admetre el recurs presentat per aquest partit polític, i a més ha obert peça separada per estudiar si mentre analitza aquesta qüestió suspèn l’eficàcia de la norma.

Així ho assenyala en dues diligències d’ordenació de la Sala Contenciosa Administrativa que tenen data d’ahir, a les quals ha tingut accés El PERIÓDICO i en les quals es dona un termini de 20 dies a la Junta perquè li remeti l’expedient sobre la resposta a les queixes que es van presentar contra l’anomenada llei de nets i es nomena el magistrat Antonio Narváez com a ponent de la resolució a dictar. Es tracta d’un magistrat que va formar part del sector conservador del Tribunal Constitucional fins al desembre del 2022.

Entre les mesures cautelars reclamades, Iustitia Europa –habitual en les acusacions populars de causes obertes contra el Govern– inclou la suspensió de l’eficàcia de Justícia sobre la concessió d’aquestes nacionalitats i que s’obligui les ambaixades a separar els expedients de nacionalitat ja tramitats de la resta del cens d’espanyols a l’estranger amb dret a vot. En la seva decisió, la JEC va dir que superava les seves competències intervenir davant les irregularitats denunciades per diversos partits, entre ells Vox i la mateixa Iustitia, en l’adquisició de nacionalitat derivada de la instrucció que va ser aprovada l’octubre del 2022 per la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública.