Brussel·les imposa dues multes a Google per 890 milions d’euros

La Comissió Europea ha imposat aquest dijous dues multes a Google per un total de 890 milions d’euros, la sanció més gran fins ara per violar la llei de mercats digitals, per prioritzar els seus propis serveis davant els de tercers al seu motor de cerca, i impedir als desenvolupadors d’aplicacions que informin gratuïtament els seus usuaris d’alternatives més barates al marge de Google Play.

L’Executiu comunitari ha imposat aquest dijous dues multes al gegant tecnològic de 460 milions i 430 milions respectivament. Juntes representen la sanció més gran que la Comissió ha imposat en el marc de la llei de mercats digitals, que vetlla per la competència justa en aquest àmbit, tot i que és molt inferior a sancions anteriors contra la tecnològica, com els més de 4.000 milions d’euros per abús de posició dominant impostos el 2018.

En particular, l’Executiu considera que Google ha abusat de la seva posició al mercat, vulnerant les regles europees. En el marc de la llei de mercats digitals, Brussel·les va denominar el gegant nord-americà un "guardià d’accés", al considerar que serveix de pont entre les empreses i els consumidors per tenir accés a serveis bàsics en plataformes. Això implica una sèrie d’obligacions que Google hauria violat.

En primer lloc, Brussel·les ha imposat una multa Google de 460 milions d’euros per prioritzar en el seu motor de recerca els seus propis serveis davant els de tercers. La Comissió ha acusat la plataforma de destacar els seus serveis, mostrant-los a la part superior o fins i tot amb elements visuals que els destaquen. "Els serveis similars de tercers no tenen la mateixa visibilitat", ha denunciat l’Executiu.

Segons la llei de mercats digitals, els ‘guardians’ com Google "no han de tractar els seus propis serveis de manera més favorable" i a més "han d’aplicar condicions transparents, justes i no discriminatòries a l’esmentada classificació". Per això Brussel·les considera que el gegant tecnològic ha violat les normes.

En segon lloc, la Comissió ha imposat una multa de 430 milions d’euros a Google per imposar restriccions als desenvolupadors d’aplicacions mòbils que utilitzen Google Play. En particular, els impedia redirigir els seus usuaris a serveis més barats alternatius als de Google.

L’Executiu comunitari ha explicat que la llei de mercats digitals permet a Google cobrar una comissió a aquests desenvolupadors per captar clients a través de Google Play. No obstant, l’import i la durada del període de cobrament d’aquestes comissions van superar el que permet la legislació comunitària.

Però la Comissió no només multa Google sinó que li exigeix canvis per complir la llei. A la pràctica, Brussel·les ha cridat la tecnològica que reverteixi aquestes polítiques, acabant amb la discriminació a tercers en el seu motor de cerca i permetent als desenvolupadors d’aplicacions que comuniquin lliurement les ofertes disponibles fora de Google Play als seus usuaris.

L’Executiu comunitari ha aclarit en un comunicat que hi ha "un diàleg constructiu" amb Google que ha començat a provar canvis per complir les normes. "La Comissió està avaluant actualment aquests canvis i continuarà el diàleg amb Google a la llum de la decisió d’avui", ha dit Brussel·les sobre això. No obstant, l’empresa té només 60 dies per complir els canvis o s’enfronta a sancions periòdiques que podrien arribar al 5% de la facturació mundial.

La reacció

Google ha criticat durament la decisió de la Comissió. "Per complir la normativa, ens veiem obligats a eliminar funcions de Recerca en temps real que els europeus aprecien, com els preus a l’instant i la disponibilitat directa d’hotels, vols i restaurants", ha dit en un comunicat Kent Walker, president de Negocis Globals de Google i Alphabet.

Walker ha argumentat que això "no és competència justa" sinó que simplement empitjora la qualitat del producte. El directiu de Google ha criticat la decisió assegurant que respon als "interessos particulars" d’un petit grup de denunciants, assegurant que empreses i consumidors paguen els plats trencats. "La regulació hauria de millorar els productes, no empitjorar-los", ha dit.