Amenaça a l’economia de la UE

L’alça del preu del petroli, del gas i de l’electricitat, com a conseqüència de la represa de la guerra desencadenada pels Estats Units contra l’Iran, amenaça de fragilitzar encara més la debilitada economia de la Unió Europea (UE). La previsió de creixement econòmic d’Alemanya, França i Itàlia per al 2026 va ser retallada al juny al 0,5% pels seus respectiu bancs centrals, abans de la nova escalada de preus energètics del juliol. Espanya és l’únic dels principals països de l’eurozona amb una previsió de creixement elevada el 2026: 2,3%, segons el Banc d’Espanya, i 2,1%, segons el Fons Monetari Internacional (FMI) en la seva revisió del juliol.

L’encariment del cost de la vida a causa del trasllat dels preus energètics al conjunt de productes, serveis i sectors pot accentuar la inestabilitat política dins de la UE, ja que el cada vegada més alt cost de la vida és la principal queixa dels ciutadans al votar, com reflecteixen els sondejos, i aquest descontentament social es tradueix principalment en vots contra els partits governants i a favor de la ultradreta.

El preu del barril de petroli Brent de referència a Europa ronda els 97 dòlars aquest 24 de juliol, ha pujat un 29% en un mes i és un 42% més car que fa un any. El preu de gas en el mercat de referència europeu ronda els 62 euros el megawatt hora (MWh), ha pujat un 53% en un mes i costa més del doble que el desembre del 2025. L’encariment del gas s’ha traslladat immediatament a l’electricitat, perquè, malgrat les promeses de reforma, la llum produïda per gas continua marcant el preu, tot i que només representa el 17% del total. El preu mitjà majorista de l’electricitat d’aquest 24 de juliol als principals països de la UE és entre un 28% i un 75% més car que fa dos mesos, amb preus màxims que superen els 200 euros/MWh en 14 estats, segons EU Power Data.

El previsible augment de la inflació respecte al 2,8% del juny passat a l’eurozona (3,6% a Espanya), si es manté alt el preu de l’energia, impulsarà el Banc Central Europeu a apujar els tipus d’interès al setembre. Això encarirà els costos financers de les empreses, de les llars i del deute públic, frenarà la inversió i el consum i debilitarà més l’economia i la creació d’ocupació.

La nova crisi de preus energètics es produeix en un moment en què les reserves de petroli als països occidentals es troben en el seu nivell més baix des del desembre de 1990 pel seu intens ús per esmorteir el xoc energètic de la guerra a l’Iran, segons l’Agència Internacional de l’Energia (AIE). Les reserves de gas a la majoria d’estats de la UE es troben també en nivells baixos (54% de mitjana), amb l’excepció de Portugal (88%), Polònia (81%), Itàlia (73%) i Espanya (72%). S’hi suma l’efecte de les sancions de la UE al petroli i al gas rus, ja que aquestes restriccions incrementen la pressió alcista dels preus.

Poc avanç en les reformes

El nou xoc de preus energètics atrapa la UE amb un escàs avanç en les seves reformes energètiques i sense efecte significatiu sobre els preus del gas i l’electricitat, que continuen castigant el pressupost de les llars i retallen la competitivitat de les empreses europees davant les nord-americanes i xineses.

Els primers tests polítics de l’impacte del nou xoc de preus energètics seran en les eleccions regionals als estats alemanys de Saxònia-Anhalt (6 de setembre) i Mecklenburg-Pomerània (20 de setembre) i les legislatives sueques (13 de setembre). Als dos estats alemanys, la ultra Alternativa per Alemanya (AfD) lidera els sondejos mentre els democristians i els socialdemòcrates de la coalició del Govern federal de Friedrich Merz registren una forta caiguda, segons els últims sondejos de l’institut INSA. A Suècia, els sondejos auguren una victòria de l’oposició, liderada pels socialemòcrates, mentre que l’actual aliança conservadora del primer ministre Ulf Kristersson es quedaria lluny de la majoria parlamentària i l’ultra Demòcrates Suecs (SD) continuaria sent la força conservadora amb més vots (18,3%) i el segon partit del país, segons l’últim sondeig de l’Oficina Central d’Estadístiques (SCB).