El Suprem aplica l’amnistia a vuit condemnats pel procés

El Tribunal Suprem ha aplicat la llei d’amnistia a vuit condemnats per desobediència o desordres públics, en la que és la primera decisió després de les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Es tracta de quatre exdirigents del Parlament de Catalunya, inclòs el seu expresident Roger Torrent, que van ser acusats de delicte de desobediència al procés. La resta dels membres de la Mesa del Parlament beneficiats de la decisió són Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado.

En la interlocutòria de 14 pàgines, de la qual el jutge Leopoldo Puente és el ponent, es conclou que la Sala Penal del Suprem "ha decidit que es declaren amnistiats els actes protagonitzats" pels quatre integrants de la Mesa del Parlament "pels quals van resultar enjudiciats en aquest procediment, i es declara extingida la seva eventual responsabilitat penal com a conseqüència d’aquests, declarant d’ofici les costes causades".

En aquesta primera vegada que el TS aplica aquesta controvertida llei promesa pel PSOE per garantir la investidura de Pedro Sánchez com a president, també es veu beneficiat l’exalcalde de Sabadell Maties Serracant, que va ser condemnat a una multa de 1.800 euros per un delicte de desobediència greu de resolució judicial per facilitar les instal·lacions públiques de Sabadell per votar el dia del referèndum il·legal.

Pedres i barricades

Així com dos ciutadans més que, segons els fets provats recollits en una altra interlocutòria, van participar "llançant pedres" en les protestes de l’octubre del 2019, quan va transcendir la sentència al procés, per la qual cosa van ser condemnats a un any i mig de presó pel delicte de desordres públics.

L’Alt Tribunal aplica també l’amnistia en una altra interlocutòria a un condemnat a més de quatre anys de presó per desordres públics en protestes per la sentència, ja que "va llançar pedres i ampolles" contra agents, "va col·laborar en l’aixecament d’una barricada al xamfrà" i "va avivar el foc" que havien encès persones no identificades, tot això parapetat amb un passamuntanyes, segons els fets provats.

En el cas dels quatre polítics del Parlament, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja els va absoldre al seu dia perquè no es va acreditar que incomplissin el que havia resolt el Tribunal Constitucional en el moment d’adoptar diversos acords a l’octubre i el novembre del 2019, "ni que fossin conscients de cap incompliment", indica el Suprem.

Però la Sala Penal del Suprem havia rebutjat aplicar la decisió del tribunal de garanties a l’espera de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE sobre la mesura de gràcia. Una vegada que el tribunal europeu va avalar la setmana passada la norma, la Sala Penal ha acordat amnistiar tots els condemnats.

Aquestes decisions d’aplicació de l’amnistia –en quatre interlocutòries diferents– es van publicar ahir, el mateix dia en què es va conèixer que el Tribunal Constitucional desestima el recurs interposat per la Junta d’Extremadura contra la llei d’amnistia als implicats en el procés, que és l’últim sobre el qual havia de resoldre i amb el qual culmina l’anàlisi dels 16 recursos i sis qüestions d’inconstitucionalitat plantejades.

La resolució de la qual ha sigut ponent la vicepresidenta del TC, Inmaculada Montalbán, aplica la doctrina establerta per aquest tribunal en sentències anteriors que ja van resoldre les principals qüestions de constitucionalitat plantejades respecte a aquesta llei.

Les comunitats del PP

Amb aquesta sentència, es donen per resolts els 16 recursos d’inconstitucionalitat i les sis qüestions promogudes per diferents òrgans judicials. La majoria dels recursos procedien de comunitats autònomes governades pel Partit Popular, a més dels grups populars del Congrés i el Senat i del Govern de Castella-la Manxa.

La sentència es remet a la doctrina fixada en les anteriors, en què sostenen que de la Constitució no es deriva una prohibició d’amnistiar. Mentre apunten que el legislador no va incórrer en arbitrarietat a l’aprovar la Llei orgànica 1/2024 perquè la finalitat "és reduir les tensions socials i polítiques generades pel denominat procés independentista a Catalunya". El Tribunal afirma així mateix que "la llei no vulnera la reserva de jurisdicció ni els principis de separació de poders i seguretat jurídica" i que "tampoc és contrària al dret a la tutela judicial ni suposa una autoamnistia".

Aquest pas del Suprem, a l’espera encara que el Tribunal Constitucional es pronunciï i aplani la tornada de Carles Puigdemont, es produeix en una setmana en què l’expresident de la Generalitat catalana i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig van presentar un escrit a la secretaria general de la Comissió Europea per denunciar Espanya per l’incompliment de la llei d’amnistia després de l ’aval que la norma va rebre per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Subscriu-te per seguir llegint