Trump estudia amb els seus assessors un "atac massiu" contra l’Iran

El president dels Estats Units, Donald Trump, torna a fer sonar els tambors de guerra total contra l’Iran. El magnat republicà es va reunir ahir a la Casa Blanca amb els seus principals assessors mentre avalua si intensifica la contesa a l’Orient Mitjà, segons va avançar el diari The New York Times. Cobra força, doncs, la possibilitat d’un "atac massiu", opció que el mateix Trump va posar sobre la taula dijous en declaracions al portal Axios i obria així la porta a una ofensiva contra la República Islàmica més gran que la que els EUA i Israel van llançar el 28 de febrer.

Trump té previst reunir-se la setmana que ve amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que es desplaçarà a Washington amb motiu del funeral del senador republicà Lindsey Graham. L’última vegada que es van reunir va ser al febrer, quan Netanyahu va convèncer Trump d’anar a la guerra contra l’Iran.

El republicà està estudiant una escalada en el conflicte després que fa dues setmanes trenqués l’alto el foc que havien establert els dos països per desbloquejar l’estret d’Ormuz i negociar un acord nuclear. Des d’aleshores, les dues parts intercanvien foc al golf Pèrsic, on els atacs iranians contra bases nord-americanes a la regió han causat la mort de quatre militars del país nord-americà.

Amenaça econòmica

En les últimes hores, Trump ha llançat una altra amenaça contra l’Iran, en aquest cas econòmica, ja que li ha advertit que els desperfectes ocasionats a vaixells, carregaments o altres béns dels Estats Units seran pagats amb diners iranians que estiguin sota control nord-americà.

El dirigent no va detallar quin tipus d’actius iranians serien utilitzats ni va explicar el procediment legal per fer-ho, però Washington manté bloquejats actius i fons vinculats al règim com a part de les sancions que aplica contra Teheran, tot i que no hi ha una xifra pública única sobre l’import total.

La Guàrdia Revolucionària iraniana va advertir ahir a la població dels països de la regió que acullen bases militars dels Estats Units que s’allunyin "immediatament" a una distància mínima de 500 metres de qualsevol lloc que doni empara a militars nord-americans. I és que l’Iran va responent amb atacs diaris a països de l’Orient Mitjà aliats dels EUA i que acullen instal·lacions militars del país nord-americà, entre les quals hi ha Kuwait, Bahrain, Jordània i Qatar.

En aquest context de creixent tensió, que ja s’ha traduït en 13 nits d’atacs creuats, es reuniran dilluns Trump i Netanyahu. Però el primer ministre israelià també abordarà amb el líder republicà l’altre front que manté obert a l’Orient Mitjà, ja que entrarà a la Casa Blanca després que la visités el president del Líban, Joseph Aoun, que va buscar la col·laboració dels EUA com a únic actor amb capacitat real per garantir la retirada israeliana de sòl libanès.

Aoun es va afanyar a insistir en presència de Donald Trump en la "necessitat urgent" d’una retirada completa d’Israel del sud del país, perquè el Líban estengui la seva plena sobirania "únicament a través de les seves pròpies" i avanci en la implementació de l’acord que va permetre l’alto el foc entre Israel i Hezbol·là.

De fet, el president dels EUA es va oferir a dialogar amb la milícia libanesa, que és afí al règim de l’Iran, si així l’hi demanava el Govern libanès.