Trump reconstrueix el mur aranzelari i amenaça les exportacions d’Espanya

Donald Trump ha activat un nou "Dia de l’Alliberament". El president dels Estats Units va imposar aquest dijous gravàmens d’entre el 10% i el 12,5% a les importacions procedents de 60 socis comercials, després que el Tribunal Suprem anul·lés al febrer bona part dels aranzels aplicats mitjançant poders d’emergència. La Casa Blanca recompon ara la seva estratègia emparant-se en una llei de 1974 per delimitar les importacions de béns produïts sota "treball forçós": la Unió Europea, i per tant Espanya, queda sotmesa a una taxa addicional del 10%, que ha entrat en vigor aquest divendres. Queden fora combustibles, fertilitzants i productes ja gravats.

El cop per a Espanya apunta a ser menor que el calculat després del primer ‘Liberation Day’ d’abril del 2025, quan la UE afrontava una tarifa del 20%, però no serà innocu. Funcas va estimar llavors que aquell escenari podia restar entre dues i tres dècimes al PIB espanyol. Les vendes espanyoles de béns als Estats Units ascendien a 18.100 milions d’euros, l’1,1% del PIB, i 9.000 milions més s’incorporaven a exportacions de socis europeus. Amb un aranzel del 10% no es pot dividir aquella factura per la meitat: el resultat dependrà del tipus de canvi, la resposta europea, la capacitat per absorbir el cost i la durada del conflicte. ¿Els productes espanyols més afectats? Productes farmacèutics, alimentació i maquinària.

"És important mantenir les relacions amb els Estats Units i eliminar les barreres i no incrementar-les. La Unió Europea ja ha fet tots els passos necessaris per complir la seva part i això és el que esperem també per part dels Estats Units. Eliminar aquestes barreres ajudaria a l’estabilitat de les empreses. Hem de tornar a aquesta estabilitat en què s’estava treballant amb l’acord tancat a l’agost i així poder complir l’acord", ha apuntat aquest mateix divendres el vicepresident primer i ministre Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo.

El precedent del 2018

L’exposició és desigual. Els Estats Units absorbeixen més del 10% de les exportacions espanyoles de generadors elèctrics, olis, barcos, vi i determinats productes químics. La primera presidència de Trump ofereix una advertència: l’aranzel del 35% aplicat el 2018 a l’oliva espanyola va provocar una reducció de volum similar, segons Funcas. Les empreses tornen a una disjuntiva coneguda: rebaixar preus i sacrificar marge o traslladar el gravamen al client i arriscar-se a perdre vendes.

Els efectes indirectes poden ser més importants que l’impacte bilateral. Una menor activitat als Estats Units i Europa debilitaria la demanda de components espanyols, especialment en l’automoció, un sector que no viu ja per si mateix el seu millor moment. S’hi suma la desviació de comerç: els productors expulsats del mercat nord-americà buscaran compradors a Europa, augmentant la competència i pressionant marges. Funcas alerta a més que la incertesa regulatòria refreda la inversió, lligada a les exportacions.

La ronda del 2025 demostra que els aranzels redueixen el comerç afectat, tot i que no necessàriament el comerç mundial. BBVA Research calcula que cada punt percentual d’increment tarifari va retallar al voltant d’un 2% les exportacions del país i sector afectat cap als Estats Units. Un augment mitjà de set punts hauria suposat una caiguda pròxima al 14%. No obstant, la fortalesa de l’economia nord-americana i la demanda de béns vinculats a la intel·ligència artificial van compensar part del descens. Mèxic, Taiwan i diverses economies asiàtiques van guanyar terreny, mentre la Xina va perdre quota.

Redirecció de les vendes

CaixaBank Research ja havia constatat aquesta recomposició. El juny del 2025 estimava que l’aranzel mitjà nord-americà rondava el 15%, cinc vegades més que a l’inici de l’escalada del 2018 i en nivells no vistos des dels anys quaranta. Les vendes xineses es van redirigir cap a Àsia, Amèrica Llatina i l’Àfrica, i part de les mercaderies van arribar als Estats Units a través de tercers països. El proteccionisme no va eliminar les cadenes globals: les va fer més llargues i costoses. Tampoc va garantir reduir el dèficit exterior, perquè els costos més elevats i les represàlies danyen les exportacions nord-americanes.

Per a les empreses espanyoles, l’amenaça no es limita a la duana. Luis Cañal, soci d’Auditoria d’EY, adverteix de "revisions a la baixa de previsions de vendes i fluxos de caixa, deterioraments d’actius i dificultats per valorar existències i comptes a cobrar. També poden multiplicar-se les renegociacions, la recerca de proveïdors alternatius i les necessitats de finançament". En els casos més exposats, les empreses hauran d’avaluar la seva continuïtat al mercat nord-americà.

L’ofensiva arriba amb el petroli entorn dels 100 dòlars per l’escalada amb l’Iran, cosa que afegeix un altre focus de costos i inflació. Per a Espanya, la clau serà quant duri l’aranzel, si Brussel·les respon i fins a quin punt les companyies diversifiquen mercats. La lliçó de les rondes anteriors és clara: el comerç s’adapta, però l’adaptació té preu, concentra danys en sectors concrets i converteix la incertesa en un impost sobre la inversió.