Bab el-Màndeb, un altre estret vital

Un "setge injust i opressor". Amb aquests termes, el portaveu militar de la força rebel que controla bona part del Iemen, els houthis, defineix les últimes accions de l’"enemic criminal saudita", un aliat dels EUA, al qual acusa d’estar darrere dels atacs de la setmana passada a un avió iranià a l’aeroport de Sanà, controlat pel grup militar. L’ofensiva va ser admesa pel Govern iemenita reconegut internacionalment, actualment establert a la capital provisional d’Aden a causa de la guerra oberta contra el grup terrorista, assentada en un fràgil estancament des d’un alto el foc el 2022. El 2014, van prendre el control de la capital, Sanà, amb l’ajuda de l’aliada Iran, un acte que va derivar en una intervenció saudita fallida (amb suport d’Egipte i Emirats Àrabs Units) que va desencadenar la guerra civil.

El Govern legítim del Iemen és un aliat natural de l’Aràbia Saudita, un país que delimita al nord amb el Iemen i que des de fa anys recolza militarment l’Executiu iemenita, cosa que els ajuda a executar un bloqueig parcial als ports houthis. Això també ha servit per formar el caldo de cultiu perfecte que ha motivat els houthis a anunciar aquesta setmana l’inici de l’"embargament marítim" a l’Aràbia al mar Roig, tot i que els analistes asseguren que aquest grup no disposa d’una gran força naval i aèria. Tot i així, el conflicte ja comença a afectar els preus del petroli: el cru Brent va pujar un 3,8% dijous fins a vorejar els 98 dòlars per barril, elevant els seus guanys des del 10 de juliol –data aproximada en la qual va començar l’última escalada de tensió entre els EUA i l’Iran– a gairebé el 30%.

Un nou front a la regió

Paral·lelament a l’anunci de l’embargament marítim, els houthis han reivindicat el seu primer atac contra vaixells comercials en els últims mesos, concretament contra dos petroliers àrabs al mar Roig. El Govern saudita va confirmar l’atac contra un vaixell cisterna de productes refinats anomenat Encelia. Per la seva banda, la Marina britànica va informar que un petroler va ser atrapat per un projectil a prop de la localitat saudita d’Al-Shuqaiq, a la zona meridional d’aquest mar. Els houthis van assenyalar que la segona embarcació atacada va ser el Layla, un petroler de cru.

Tot i que no està clar si els vaixells van ser assolits i van patir danys, aquesta mesura podria tancar efectivament un altre punt estratègic de pas marítim vital per als mercats energètics, després del bloqueig iranià de l’estret d’Ormuz. Alguns vaixells ja estan evitant l’estret de Bab el-Mandeb, a l’extrem sud del mar Roig, mentre els preus del petroli continuen a l’alça.

Menys intens

L’atac dels houthis es va produir hores després que el president Donald Trump afirmés que les forces nord-americanes destruirien un pont o una central elèctrica cada vegada que l’Iran disparés contra vaixells a l’estret d’Ormuz. Durant la nit, Washington va portar a terme la seva 12a jornada consecutiva d’atacs aeris contra instal·lacions militars iranianes, incloses infraestructures de míssils i sistemes de defensa aèria. Per la seva banda, l’Iran va tornar a atacar bases i emplaçaments militars dels EUA a Kuwait i Jordània. No hi ha indicis que els combats remetin: ni els Estats Units ni l’Iran afluixen la tensió ni mostren cap disposició a reprendre les negociacions. Els atacs dels houthis han intensificat encara més el conflicte, si bé les hostilitats continuen sent menys intenses que en el moment àlgid de la guerra.

Els experts també diuen que l’Iran podria estar instant els houthis a pertorbar el transport marítim al mar Roig, cosa que causaria encara més agitació als mercats energètics mundials. Es pot destacar que l’organització rebel controla la part del Iemen que voreja l’estret de Bab el-Màndeb, l’accident geogràfic (de tot just 30 quilòmetres d’ample en el seu pas més estret) de vital importància per la seva localització. La importància d’aquest estret rau en la seva localització, ja que és la separació entre la costa africana de Djibouti i la península Aràbiga al Iemen, el coll d’ampolla que dona accés al mar Roig des de l’oceà Índic.

En aquest sentit, això converteix l’estret en pas obligat cap al canal de Suez i, per tant, al Mediterrani, enllaçant els ports europeus amb Àsia i el golf Pèrsic. En els últims anys, factors com les diverses disputes regionals, la guerra del Iemen, la consolidació d’altres grups terroristes a la regió o la pirateria somali estan convertint Bab el-Màndeb en una prioritat per a moltes potències. Un nou bloqueig d’aquesta ruta obligaria els vaixells a vorejar el continent africà pel cap de Bona Esperança, fet que encariria el transport i dispararia el preu del petroli.

Com a curiositat, el nom de l’enclavament prové d’una vella llegenda, informa El Orden Mundial. En àrab significa porta de les lamentacions o porta de les llàgrimes perquè, segons s’explica, un gran terratrèmol va separar l’Àfrica d’Àsia deixant enrere milers d’ànimes ofegades al mar. La seva denominació també al·ludeix a la perillositat dels seus corrents i als enfonsaments a les seves aigües.

L’objectiu houthi

Amb aquest moviment de bloqueig, els houthis pretenen ofegar l’economia de l’Aràbia Saudita, actualment afectada per la seva incapacitat per exportar petroli a través de la seva costa est pel tancament de l’estret d’Ormuz, la via fonamental per la qual circula una gran part del transport marítim mundial i els subministraments d’energia. Tancat amb pany i clau durant mesos, el mar Roig s’ha convertit en una ruta alternativa i vital per al transport de petroli i gas saudita.