Begoña Gómez esgrimeix en defensa el buit legal sobre el paper del cònjuge

Els delictes imputats pel jutge Juan Carlos Peinado a Begoña Gómez, dona del president del Govern –després de la retallada de les seves pretensions inicials per part de l’Audiència Provincial de Madrid–, són els de tràfic d’influències i malversació, que es relacionen amb la seva activitat en una càtedra de la Universitat Complutense i determinades gestions relacionades amb aquesta tasca per part de la persona que li va ser assignada a la Moncloa com el seu assistent personal, Cristina Álvarez.

Per això, una de les claus de la defensa que exerceix l’exfiscal i exministre de l’Interior Antonio Camacho passa per fer veure el jurat popular davant el qual s’asseurà en els pròxims mesos que no hi ha unes normes que ella hagi pogut vulnerar com a dona de Pedro Sánchez i que limitin legalment ni la seva activitat professional en una universitat o l’ús donat a la seva col·laboradora.

De fet, una de les proves a què la defensa dona més rellevància és la pericial realitzada pel catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Complutense de Madrid Julio Víctor González García, que conclou la necessitat que el cònjuge del cap de l’Executiu compti amb assessors, com han fet les seves antecessores amb el palau de la Moncloa.

Patrons de 50 anys

"Els caràcters del lloc de treball del cònjuge del president del Govern s’han configurat per un actuar comú dels últims 49 anys, responent a patrons similars i on els canvis que s’han produït han sigut menors i han derivat de necessitats pròpies de cada una de les consorts", assenyala l’informe.

En el cas de totes les dones de presidents espanyols, manté aquest expert, no han sigut escollides per la ciutadania, no tenen cap càrrec públic, però se n’espera que compleixin cert paper institucional. Segons el parer d’aquest expert, per tant, "podria parlar-se d’un treball (no remunerat) que limita la seva autonomia i el seu desenvolupament personal".

Hi ha un altre aspecte sobre el qual la defensa de Begoña Gómez espera que el jurat popular posi el focus: el palau de la Moncloa és alhora la seu de la Presidència del Govern i la residència oficial de Sánchez i la residència oficial de Sánchez i la seva família. Aquestes circumstàncies obliguen "que el personal de recolzament al cònjuge del president ho sigui, no només de la seva activitat institucional o familiar, sinó també de la seva activitat professional", segons manté. Si això és així, no hi hauria res dolent que Álvarez hagués enviat correus relacionats amb la càtedra de la Complutense o assistit a reunions amb la seva cap.

Les dones del PP

L’informe detalla el paper del personal d’assistència als cònjuges des de 1977, des de la presidència d’Adolfo Suárez fins a l’actualitat, i conclou que existeix una "acceptació social de l’existència d’aquest equip personal del consort", per exemple davant l’enorme correspondència que reben per part de la ciutadania, malgrat no ostentar càrrec públic. Per això, el jurista parla de la normalitat amb què la societat assumeix l’ús dels seus assistents també per a actes privats, i cita Ana Botella, dona de l’expresident José María Aznar, pel que fa a l’organització del casament de la seva filla o el recolzament a la campanya a l’alcaldia de Madrid.

També es refereix aquest estudi a la dona de Rajoy, Elvira Fernández, per al·ludir a l’amistat prèvia entre aquesta i el seu assistent María García Castro; una situació que es va repetir en els casos de Sonsoles espinosa, dona de José Luis Rodríguez Zapatero, Botella i la mateixa Gómez respecte a Cristina Álvarez, ja que van ser companyes de feina.

Cuiners a la Moncloa

Aquesta postura és la que ha estat defensant la defensa de Begoña Gómez, que ha recorregut la interlocutòria del jutge Juan Carlos Peinado en què concloïa la seva instrucció insistint a portar la dona del cap de l’Executiu davant d’un jurat popular i resumint els indicis de delicte contra ella.

L’advocat Antonio Camacho s’atura especialment a atacar raons que troba el jutge per veure malversació de cabals públics en l’actuació de l’assistent personal Cristina Álvarez per intervenir en algunes gestions relacionades amb la càtedra que Begoña Gómez codirigia a la Universitat Complutense, argumentant que aquesta postura suposaria imputar fins i tot els qui cuinen o serveixen a la Moncloa.

En aquest punt, la defensa incideix davant el jutge Peinado en diversos escrits sobre la inexistència d’un Estatut de la cònjuge del president del Govern, de manera que aquesta posició no està regulada. És per això que combat el distingiment que fa el magistrat entre activitats privades i institucionals, tant de Begoña Gómez com de les persones que assisteixen a les necessitats diàries de la família del cap de l’Executiu a la Moncloa. Si seguim la tesi de l’instructor de la causa, "només podrien deixar-les a la cònjuge del president en aquells supòsits en què acompanyés físicament el titular de la Presidència, desconeixent una faceta privada que existeix i requereix un recolzament logístic i material, atesa la convivència en una residència oficial".

Fets reconeguts

També en l’escrit de defensa presentat el 18 de maig passat de cara al judici amb jurat que s’acabarà celebrant – a l’haver-ho avalat l’Audiència Provincial de Madrid – la defensa reconeix el paper d’Álvarez. .Per a això, l’excompanya de treball de Gómez va haver de ser nomenada "funcionària eventual" amb una disponibilitat de 24 hores 7 dies a la setmana i jornada en règim d’especial dedicació. En la seva tasca diària "predominen les notes d’afinitat inherents a la confiança" comprenent en tals actuacions, les de la gestió de l’agenda i la preparació de reunions, visites i esdeveniments, la gestió i administració de les comunicacions, assistència telefònica i documental, l’acompanyament en desplaçaments i la interlocució i coordinació amb els equips de protocol, seguretat, assumptes exteriors etc.

Dins d’aquesta activitat, la mateixa defensa de la dona de Sánchez reconeix que Álvarez va remetre "un nombre molt limitat de correus per ajudar en moments puntuals" Begoña Gómez, sempre des del seu compte de correu electrònic particular. En tot cas, per a aquesta part "la remissió d’aquests correus no ha afectat en absolut el correcte compliment de les seves funcions i per això no ha suposat, tampoc, cap menyscapte de recursos públics".