Com les gasta el Suprem

Divendres es va donar a conèixer la interlocutòria per la qual el jutge Leopoldo Puente, el 22 de juliol, aplicava la llei d’amnistia a Abdessabour al-Youbi i a d’altres que havien sigut condemnats per desordres públics i desobediència.

¿Per què un any exacte després que el Tribunal Constitucional (TC) desestimés el recurs d’inconstitucionalitat del Partit Popular i declarés vàlida la llei d’amnistia? I ¿per què nou mesos després que el TC desestimés, l’octubre passat, la qüestió dels desordres públics?

El jutge del Tribunal Suprem i la Sala Penal estaven obligats a aplicar l’amnistia fa un any. ¿Sí? ¿Per què?

Ho diu la llei: segons l’article 5 de la llei orgànica del poder judicial, "la Constitució és la norma suprema de l’ordenament jurídic, i vincula tots els jutges i tribunals, que interpretaran i aplicaran les lleis i els reglaments segons els preceptes i principis constitucionals, conforme a la interpretació que resulti de les resolucions dictades pel Tribunal Constitucional en tota mena de processos".

El jutge Leopoldo Puente i la Sala Penal no hi estan d’acord i no fan cas.

Bé.

El jutge va admetre que –a diferència del delicte de malversació– els desordres públics eren, segons la llei, amnistiables. Per això elevava qüestió d’inconstitucionalitat. Però ell i la Sala Penal van decidir no aplicar-la perquè no era, deien, conforme a la Constitució.

Doncs el Tribunal Constitucional va considerar que ho és. Però Leopoldo Puente i la Sala Penal no van acatar.

La pregunta

EL PERIÓDICO va preguntar a la Sala Penal per què, si hi havia una sentència general i una altra de particular, en resposta a Leopoldo Puente, el Suprem seguia per sobre de la llei. Resposta: perquè s’esperava la resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

¿Resposta a què?

La Sala Penal del Suprem no va elevar cap dubte al TJUE. Les van elevar l’Audiència Nacional i la consellera del Tribunal de Comptes, Elena Hernáez Salguero, del PP.

¿Què passava? El jutge Leopoldo Puente i la Sala Penal esperaven basar-se en alguna afirmació del TJUE que permetés justificar no aplicar l’amnistia. No ho van aconseguir. Segons apuntem, "també en matèria de desordres o actes de terrorisme, la sentència de resposta a l’Audiència Nacional suposa una clatellada per a la Sala Segona, perquè la Sala va elevar qüestió d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional per desordres a Figueres, el 2019, en actes contra la sentència del procés. El Constitucional va desestimar en sentència aquesta qüestió l’octubre del 2025, però la Sala Segona no va aplicar l’esmentada sentència en benefici dels manifestants".

Empremta de dilació política

Però en la seva interlocutòria el jutge Leopoldo Puente no explica per què aplica ara l’amnistia. És clar, no pot dir que esperava el TJUE i que la seva sentència davant les qüestions pla ntejades per l’Audiència Nacional sobre terrorisme no declara incompatible l’amnistia amb la directiva europea.

Per tant, és com si la llei d’amnistia hagués sigut declarada conforme a la Constitució no fa un any (quan es va rebutjar el recurs del Partit Popular), o fa nou mesos (quan es va desestimar la qüestió plantejada pel jutge), sinó, posem per cas, la setmana passada.

Però el magistrat Leopoldo Puente ha deixat l’empremta de la dilació política, per dir-ho així. ¿Quin és?

El punt onzè de la interlocutòria: "Per diligència d’ordenació del 22 d’octubre del 2025 es va alçar la suspensió d’aquest procediment".

¿Què vol dir això?

Que mentre el Tribunal Constitucional no dictés sentència sobre la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel jutge Puente i la Sala Penal del Suprem, no es podia resoldre aquest cas. Però, al quedar sense efecte la suspensió del procediment –el recurs de cassació d’Abdessabour al-Youbi– calia aplicar l’amnistia. I la interlocutòria deixa clar que "es va alçar la suspensió d’aquest procediment".

Després de 22 sentències del Tribunal Constitucional que validen l’amnistia, entre les quals hi ha la desestimació de la qüestió plantejada pel magistrat Leopoldo Puente, i la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la Sala Penal aplica l’amnistia.