Molts plans i poques mesures

És difícil trobar el dia en què els presumptes casos de corrupció que envolten el Govern, el PSOE o l’entorn de Pedro Sánchez no surtin a la palestra. I les reaccions no paren de succeir-se. Una bona prova d’això va ser dijous, quan José Luis Rodríguez Zapatero va mirar d’aclarir, amb no gaire èxit, alguns dels dubtes que genera la seva presumpta intervenció en el rescat de Plus Ultra. Només van haver de passar uns minuts perquè dirigents de tots els partits s’hi pronunciessin criticant la vaguetat de les explicacions donades. No obstant, resulta més difícil trobar mesures concretes que s’hagin posat sobre la taula per aturar la corrupció.

Els dos últims anys, uns i altres han intentat fer seva la lluita contra la corrupció a força d’anuncis. El mateix Pedro Sánchez va prometre el 2024 un projecte de llei orgànica d’integritat pública amb una vintena de mesures, però encara no ha sortit de la Moncloa. S’espera que serà aquest dimarts quan el Consell de Ministres l’aprovarà per reexpedir-la al Congrés. De la manera que està avançada la legislatura, amb unes eleccions a la cantonada, és previsible que quedi oblidada.

Des que Sánchez va anunciar el seu pla, la situació ha canviat molt. El cas de Rodríguez Zapatero o la imputació de Begoña Gómez, dona del president del Govern, han portat algunes formacions a plantejar noves propostes, la gran majoria vagues.

L’ala socialista de l’Executiu es manté en el camí traçat fa anys, però els socis de Sumar han mirat de desmarcar-se’n. A mitjans de juny van presentar al Congrés un projecte de llei per restringir les activitats dels expresidents. D’una banda, plantegen que no puguin treballar durant els 10 anys posteriors a sortir del càrrec en empreses privades de sectors estratègics i que no puguin compatibilitzar el càrrec com a consellers nats del Consell d’Estat amb altres activitats privades.

Les propostes

D’altra banda, com que els expresidents del Govern són els únics que cobren una pensió vitalícia i tenen determinats beneficis, com un cotxe oficial i recursos per disposar d’una oficina, Sumar proposa que tot això se suspengui quan es dediquin a activitats privades lucratives. Ni el PSOE ni el PP, però, els dos únics partits amb expresidents del Govern, s’han obert a cap d’aquestes mesures.

La de Sumar és de les poques mesures que s’han concretat l’últim any, malgrat que moltes formacions han exigit agafar les regnes davant els casos de corrupció. Un exemple d’això és el PP. Alberto Núñez Feijóo va anunciar ara fa uns dies un "pla de neteja institucional", tot i que només va avançar algunes de les mesures que impulsarà si arriba a la Moncloa, però sense detallar-les per escrit.

El líder popular va assegurar que té la intenció de reformar la figura del suplicatori, segons la qual el Tribunal Suprem ha de demanar permís a les Corts per jutjar algun dels seus membres, perquè no sigui aplicable als ministres o al president del Govern. També té la intenció de prohibir els indults per delictes de corrupció, una cosa que Sumar ja va proposar, o regular la relació amb els lobbys. Aquesta tasca fa anys que està pendent al Congrés.

Una altra de les idees que no ha arrelat és regular la figura de la parella de qui assumeixi la presidència del Govern. El PP va arribar a proposar el maig del 2024 que haguessin de retre comptes davant el Govern i de declarar les seves activitats patrimonials. Aleshores, formacions com ERC van recolzar la mesura, però no es va materialitzar. És més, Feijóo va descartar aquesta idea.

Els socis de Govern han parlat d’actuar contra les empreses corruptores (EH Bildu i Podem) o crear organismes independents d’integritat (PNB), però sense arribar a registrar cap proposta al Congrés.