Puigdemont afrontarà si torna el repte d’Aliança i els pactes a Madrid

No serà immediat (ni fàcil), però el reconeixement del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de la llei d’amnistia ha inoculat una dosi d’optimisme a Junts, que ara veu més a prop la tornada del seu líder, Carles Puigdemont. No gosa ningú donar cap calendari per bo, però la decisió de la justícia europea va ser més positiva que no esperaven inicialment els postconvergents. Això ha permès calmar una mica els ànims de la formació, alterats les últimes setmanes pels mals resultats de les enquestes i per episodis com les primàries de Barcelona.

També ha reactivat Puigdemont. L’agenda pública de l’expresident continua buida i no compareix des del gener, però l’última setmana ha augmentat la freqüència de les intervencions a les xarxes i també ha apujat el to. Si finalment aconsegueix tornar durant el curs polític vinent, però, Puigdemont trobarà diverses carpetes sobre la taula.

L’escó al Parlament i el rol de cap de l’oposició.

El partit viu des de fa dos anys en stand by, esperant la tornada del seu líder. Ni Albert Batet primer ni Mònica Sales després han volgut exercir el càrrec de cap de l’oposició al Parlament. I, ara com ara, no és clar què voldrà fer Puigdemont amb aquesta posició, tot i que serà la carpeta més urgent que tindrà sobre la taula. Si bé és cert que durant la campanya electoral del 2024 va dir que si no era president de la Generalitat deixaria l’escó al Parlament, la impossibilitat de tornar va fer que decidís mantenir-se com a diputat. La seva cadira, igual que la de l’exconseller Lluís Puig, continua buida i lluint un llaç groc a cada ple.

Tornar al Parlament li donaria un altaveu major per enfrontar-se amb Salvador Illa, atès que seria ell qui intervindria en les sessions de control al president, i també li permetria rebatre la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols. "Ha de tornar d’una vegada i asseure’s al seu escó", defensa un dels seus afins. Però, per contra, el dia a dia parlamentari també el podria desgastar.

L’estratègia per contrarestar l’auge d’Aliança Catalana.

Ocupi o no el seu lloc a la Cambra catalana, Puigdemont haurà de decidir com actua davant Orriols. El gran dilema és si s’opta per ignorar-la o per plantar-li cara. Dins de la formació han anat guanyant pes els partidaris d’un xoc molt més mesurat apel·lant al decòrum parlamentari i vigilant molt de no llançar missatges als quals es pugui aferrar l’extrema dreta en forma de victimisme. Aquesta és, per exemple, la tònica feta servir per Josep Rull quan ordena el debat parlamentari com a president. La filosofia és ignorar-la i entrar al cos a cos només amb el PSC, tot i que també n’hi ha que aposten per plantar-li cara: "No són pas dels nostres. Són tot el contrari. Hi hem de fer oposició".

Segons l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), si se celebressin eleccions al Parlament, els postconvergents serien quarta força –per darrere del PSC, ERC i Aliança Catalana– i passarien de 35 diputats a tenir només entre 16 i 18 escons. La formació d’extrema dreta arribaria a entre 23 i 25 (ara en té 2), a costa de deixar Junts amb la meitat de la representació.

L’organització interna i l’ala convergent.

Si l’auge d’Aliança que pronostiquen les enquestes es converteix (o no) en una realitat es veurà el maig del 2027. Les eleccions municipals seran la primera prova de foc per a la formació de Sílvia Orriols, i també per a Junts. Això explica la inquietud d’alguns dels líders locals dels postconvergents. Una part d’ells considera que per intentar remuntar a les enquestes s’ha de girar full del 2017 i recuperar el perfil polític que va marcar l’antiga Convergència Democràtica.

Després d’anys de tabú i de renúncia a l’herència del pujolisme, aquells qui el van injuriar restitueixen el llegat de l’expresident. Ahir va fer 12 anys de la confessió. D’altres consideren que el que necessita el partit és que torni el seu líder i atribueixen les males dades de les enquestes al fet que Junts "no juga en igualtat de condicions" pel fet de no poder disposar de la seva presència.

El debat es va fer palès durant el procés d’elecció del candidat a Barcelona. La votació es va interpretar com una batalla entre l’ala més convergent de la formació i la generació que va entrar en política juntament amb l’expresident després del 2017, i va acabar amb el primer toc d’atenció a Puigdemont des que va crear el partit el 2020. Amb vista a les pròximes eleccions catalanes, previstes per al 2028, la discussió podria tornar a aflorar.

Puigdemont haurà de decidir si vol tornar a liderar la candidatura. Abans de prendre cap decisió, l’expresident vol fer una gira per tot Catalunya per recuperar el pols del territori. Si hi renuncia, la batalla interna per al lloc serà més crua.

L’estratègia al Congrés.

Carles Puigdemont també haurà de decidir quin paper vol tenir al Congrés dels Diputats a Madrid. Junts va trencar amb els socialistes l’octubre del 2025, després de considerar que el Govern de coalició no havia complert els compromisos adoptats amb el seu partit per a la investidura de Pedro Sánchez. El PSOE encara confia que la relació amb els postconvergents pugui canviar si finalment es materialitza l’amnistia per al líder de la formació. Les eleccions generals, però, s’han de celebrar a tot tardar el setembre del 2027, i l’aritmètica posterior pot ser ben diferent de l’actual.

Durant els últims tres anys, malgrat pactar amb Pedro Sánchez, Junts ha votat diverses qüestions sectorials al costat del PP i Vox. Si els escons de Junts continuen sent determinants després de tornar a passar per les urnes, Puigdemont haurà de decidir a qui dona els vots i a canvi de què.