Els catalans atribueixen l’avenç ultra a la desconfiança i la inseguretat

Dos de cada tres catalans afirmen que estan molt o bastant preocupats pel creixement de l’extrema dreta. El 66,7% de la ciutadania expressa aquesta inquietud davant realitats com la que mostra l’Enquesta Política de Catalunya del GESOP per a EL PERIÓDICO: Aliança Catalana podria ser la segona força en les pròximes eleccions autonòmiques, i la suma d’aquest partit i Vox podria arribar al 26% dels vots i 41 escons al Parlament, gairebé un terç de l’hemicicle. Amb tot, al 32% dels ciutadans no els preocupa l’ascens de formacions ultres. I és que, òbviament, la preocupació varia molt segons el segment social al qual es pregunti.

Tot i que en tots els sectors se supera el 50% de preocupació, la inquietud és 10 punts més gran entre les dones que entre els homes, i bastant inferior en la franja de 30 a 44 anys que en la resta d’edats. Girona, feu natal d’Aliança, és la província on menys importància es dona a l’auge dels extremistes. Per descomptat, els electorats menys preocupats per aquest fenomen són els de Vox i els d’Aliança, tot i que un de cada quatre votants de Sílvia Orriols (24,8%) reconeix que està bastant inquiet. En el cas de Junts, un de cada tres electors (33,5%) tampoc revela gens de preocupació malgrat l’erosió que els provoca en les seves expectatives electorals.

Més enllà de la inquietud que genera la ultradreta, resulta interessant comprovar a quins motius atribueixen els catalans el seu creixement. El sondeig reflecteix dues raons principals: la desconfiança cap als partits tradicionals (82%) i la inseguretat ciutadana (81,3%). Però seguides a poca distància de les xarxes socials i la desinformació (77,1%), la immigració (77%) i el cost de la vida (75,3%). En canvi, queden més relegades dues motivacions que acostumen a explotar bastant aquest tipus de partits: la pèrdua de la identitat nacional (64,6%) i les polítiques d’igualtat i gènere (51,9%).

La desconfiança cap als partits tradicionals és transversal en tots els segments socials, però s’accentua entre els homes (83%), entre els més joves (83%), entre els més grans (83,1%) i a les províncies de Girona (86,2%), gran calador d’Aliança Catalana, i Lleida (86%). La desafecció també és més acusada a les grans ciutats (83,2%), entre els que tenen estudis superiors (84,8%) i tant entre els treballadors (84,1%) com, sobretot, entre els aturats (85,5%).

Aquest perfil es reprodueix entre els catalans que responsabilitzen de l’auge ultra la inseguretat ciutadana, tot i que amb alguna diferència. Per exemple, aquesta percepció és molt superior en la franja d’edat de 30 a 44 anys (90,3%) en comparació amb els més joves i els jubilats, i també es dispara entre els treballadors (86,5%), i se situa 8 punts per sobre de la gent a l’atur.

El patró canvia a l’hora de valorar la influència de les xarxes socials i les notícies falses en la propagació de la ideologia extremista. Aquesta opinió és més gran entre les dones (80,2%) i, ara sí, entre els catalans més joves (80,9%) i, per tant, més exposats a la desinformació que circula per les xarxes. Per províncies, aquesta percepció està més igualada i només despunta lleugerament a Tarragona (79%), i també entre els jubilats (83,8%) i els estudiants (84,5%).

Pel que fa a la immigració com a detonant de l’ascens d’Aliança Popular i Vox, a aquesta tesi s’hi apunten rotundament els catalans més joves, de 18 a 29 anys (86,1%), i els que viuen a Lleida (92,6%), província amb una presència migratòria molt marcada en sectors com l’agricultura. També defensen més aquesta teoria els homes (79,2%), els que viuen en ciutats de més de 100.000 habitants (77,4%) i els que estan empleats (82,1%).

Per electorats

¿I a quin motiu dona la culpa cada electorat? Comencem pels dos partits ultres. Els votants d’Aliança atribueixen el seu meteòric creixement a la immigració (90,8%), la desconfiança cap als partits tradicionals (85,6%) i la inseguretat (83,8%). Els electors de Vox també apunten a la inseguretat (88,8%) i la immigració (77,6%), però afegeixen el cost de la vida (81,4%), a més de la desafecció política (83,2%).

Els votants de Junts i del PP, principals damnificats per l’auge d’Aliança i Vox, comparteixen la visió que el seu ascens és fruit de la immigració i la inseguretat ciutadana. En canvi, els electors d’esquerres (PSC, ERC, Comuns i CUP) donen la culpa principal a la desconfiança que les seves pròpies formacions generen.

Fitxa tècnica del sondeig

Empresa responsable: Gesop.Tècnica d’investigació: entrevistes telefòniques i online.Àmbit d’estudi: Catalunya.Població: majors d’edat amb dret a vot.Mostra: 800 entrevistes.Tipus de mostreig: estratificat per dimensió de municipi i, dins de cada estrat, quotes encreuades de sexe i edat.Marge d’error: +/-3,5% per a un nivell de confiança del 95% i p=q=0,5, sota el supòsit de mostra aleatòria simple.Treball de camp: del 16 al 22 de juliol del 2026.