Espanya posarà a prova el 2030 el seu sistema de videoseguretat

Espanya ha aixecat el trofeu, però el guanyador silenciós del Mundial de futbol del 2026 ha sigut un altre: les tecnologies de vigilància social. El torneig ha servit per normalitzar el desplegament de càmeres, drons i sistemes d’intel·ligència artificial (IA) per monitoritzar els carrers i els estadis, un patró que s’ha repetit en altres esdeveniments esportius internacionals i que es podria replicar de nou al nostre país, seu de la competició futbolística el 2030 junt amb Portugal i el Marroc.

Tot gran esdeveniment suposa un repte per garantir la seguretat. Sota aquest pretext s’ha accelerat la introducció de tota mena de tecnologies per gestionar els seus milions d’assistents, així com detectar i neutralitzar potencials amenaces. Això també s’ha vist en els mundials de Sud-àfrica (2010), el Brasil (2014), Rússia (2018) i Qatar (2022).

No obstant, per proximitat i per la legislació europea compartida, el cas que es pot llegir com una advertència per a Espanya és el de França. El març del 2023, l’Assemblea Nacional va autoritzar la videovigilància basada en IA per reforçar la seva seguretat de cara als Jocs Olímpics de París del 2024. Havia de ser una mesura limitada i excepcional, però es va ampliar fins a finals del 2027.

Fins i tot als comerços

El desplegament de càmeres dotades amb algoritmes s’ha normalitzat en l’espai públic, on ja n’hi hauria més de 100.000, però també en comerços de tot el territori. Almenys 5.000, les desplegades per l’empresa Veesion, incompleixen el Reglament General de Protecció de Dades, segons va advertir el 2024 el regulador francès.

El Govern vol que el Mundial 2030 sigui "el millor de la història". Per això, al març va crear els grups de treball encarregats de la seva organització, entre els quals els de seguretat i tecnologia, dotats amb més de 100 persones. No obstant, des de la Moncloa encara no s’han detallat els plans i es desconeix si, com han fet els Estats Units, se subvencionarà la sofisticació de l’arquitectura de vigilància tant dins com fora dels estadis. L’equip de Milagros Tolón, ministra d’Educació, Formació Professional i Esports, explica a EL PERIÓDICO que aquestes qüestions es començaran a abordar a partir del setembre.

El torneig es disputarà principalment a Espanya, que comptarà amb 11 seus, mentre que el Marroc en posarà sis i Portugal tres més. La Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) va presentar el 2024 la candidatura d’11 estadis repartits per tot el territori. Tot i que la llista ha canviat, els principals continuen sent el Santiago Bernabéu, del Reial Madrid, i el Camp Nou, del Futbol Club Barcelona.

"Els macroesdeveniments esportius ajuden a normalitzar la tecnologia de vigilància sota un pretext d’excepcionalitat que requereix més seguretat i que s’acaba convertint en la nova normalitat", explica Judith Membrives, investigadora de l’IN3 de la UOC i responsable d’IA i Drets Humans a Lafede. "Tenint en compte que aquestes tecnologies s’autoritzen en casos relacionats amb la seguretat nacional i que Espanya manté l’alerta terrorista en un nivell de 4 sobre 5, podem preveure que el Mundial 2030 estarà molt marcat per la vigilància".

Més càmeres

Actualment, la capital catalana compta amb unes 160 càmeres de videovigilància als seus carrers, "poques", segons l’Ajuntament encapçalat per Jaume Collboni. És per aquesta raó que preveuen instal·lar-ne 500 més fins al 2027. Aquest pla "no té res a veure" amb el Mundial 2030, expliquen des del consistori de la ciutat comtal a aquest diari. El seu rol amb l’organització del torneig, asseguren, anirà de la mà del que estableixi el Govern.

Als EUA, almenys dos estadis han implantat sistemes de reconeixement facial que escanegen el rostre dels assistents per agilitar el control d’accessos i les compres. Tot i que està cada vegada més normalitzat, aquest escenari és difícil de replicar a Espanya. I és que els dos clubs que han instal·lat aquest mètode de detecció biomètrica, el València CF i l’Atlètic Osasuna, han sigut sancionats pels reguladors, que han establert que el seu ús viola la normativa de protecció de dades de la Unió Europea.

No obstant, les tecnologies més invasives podrien trobar un forat per estar presents en el Mundial 2030. I és que la FIFA ha decidit que els tres primers partits es disputaran a l’Uruguai, l’Argentina i el Paraguai amb motiu de la celebració del centenari del torneig.

Una investigació d’Investigate Europe en col·laboració amb infoLibre i Búsqueda ha destapat que l’empresa Herta Security, amb seu a Barcelona, ven els seus sistemes de reconeixement facial –vetats a Europa– a diferents països de l’Amèrica Llatina. Aquesta tecnologia, que escaneja rostres humans i els compara amb una base de dades policial, és present a l’estadi Centenario de Montevideo, on es jugarà el partit inaugural del Mundial 2030.