Gairebé tots en contra del model

El model de finançament autonòmic que proposa el Govern i que recolza pràcticament en solitari el Govern català es trobarà dimecres vinent al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) el rebuig, almenys, de 14 executius autonòmics presidits pel PP i el PSOE. El Ministeri d’Hisenda va topar de cara des del principi amb el no de les comunitats governades pel Partit Popular, que el rebutgen en bloc. Però aviat se’ls van unir les dues autonomies amb president socialista pertanyents al règim fiscal comú, Castella-la Manxa i Astúries.

Només se separa amb matisos del front del no Canàries, governada per Coalició Canària i el PP com a soci. En aquest cas, l’Executiu de Fernando Clavijo no rebutja la proposta de pla i està obert a negociar. Això sí, les possibilitats que el Govern ampliï l’acord més enllà de Catalunya i de les illes és difícil. Dimecres, és més que possible que totes les comunitats, menys la que presideix Salvador Illa, s’oposin al model.

Més fons repartits

Com ha explicat el ministre d’Hisenda, Arcadi España, si s’aprova el sistema, les comunitats rebran 20.975 milions més que amb el model vigent, és a dir, un 47% més. Així, segons les estimacions fetes, aquest model aportaria a les comunitats autònomes a l’entorn de 224.500 milions, una xifra molt superior, per exemple, als 152.484 milions rebuts el 2023, que és l’any base per determinar les necessitats de finançament. A més, dins de la reforma, el Govern planteja un increment del percentatge de cessió a les comunitats autònomes de l’IRPF des del 50% al 55% i de l’IVA des del 50% al 56,5%.

L’Executiu ha reformulat el que es coneix com a població ajustada, que determina el nombre d’habitants de cada comunitat, ponderant variables que influeixen en el cost de les prestacions de serveis i en les necessitats de finançament. Així, el nou model redueix les diferències de finançament per habitant ajustat entre comunitats un 50% respecte al model actual, sempre segons argumenta el ministeri prenent de base l’esborrany enviat a les comunitats el 10 de juliol passat.

Les 11 comunitats del PP van mostrar el seu rebuig del model des del principi i des d’abans de rebre el primer esborrany. Algunes, com la Junta de Castella i Lleó, mantenen una oposició contundent perquè, denuncien, la proposta "afavoreix els territoris més poblats" i les comunitats "amb gran extensió, baixa densitat de població, dispersió geogràfica i una població envellida". Però les comunitats autònomes amb aquestes característiques, com Madrid o la Comunitat Valenciana, també hi estan en contra, tot i que els seus líders posen l’accent en el fet que el sistema es va pactar amb Esquerra Republicana i "segueix els dictats dels independentistes catalans".