El Govern no blinda l’ordinalitat per a Catalunya en el finançament

El model de finançament autonòmic que el Govern sotmetrà a votació aquest dimecres al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) garantirà de facto el principi d’ordinalitat per a Catalunya pactat amb ERC, però no de iure. En la proposta final que se sotmetrà a votació de les comunitats a l’òrgan multilateral, abans de portar-la al Consell de Ministres, no es blinda legalment aquest principi al no aparèixer com a tal en la redacció del text.

Si bé Catalunya continuarà sent la tercera comunitat a rebre recursos al ser la tercera a aportar a la caixa comuna, el blindatge legal de mantenir-se en aquesta situació ja dependrà de les esmenes al projecte quan arrenqui la seva tramitació parlamentària. Els dos mecanismes centrals d’anivellament preserven implícitament l’ordenació inicial de les comunitats segons la seva capacitat tributària per habitant ajustat gairebé sense variacions en el rànquing.

El rebuig d’aquest principi és transversal. No només entre les comunitats governades pel PP, sinó també entre les dues socialistes del règim comú, Astúries i Castella-la Manxa. Una cosa per la qual l’Executiu ha mirat de fer equilibris per respectar el seu acord polític i al mateix temps excloure de la redacció del text. Insuficients, ateses les posicions amb què arriben els territoris a la trobada amb Hisenda. No obstant, el vot del Govern i Catalunya seria suficient per aprovar el nou model.

Les novetats

Entre les principals novetats de la reforma hi ha l’augment de la capacitat tributària de les comunitats autònomes, de manera generalitzada. Amb el nou model, la recaptació de l’IVA que se’ls cediria passaria del 50% actual al 56,5% i la de l’IRPF seria de cinc punts més, del 50% actual al 55%. L’augment d’autonomia també es reflecteix en la possibilitat que les comunitats rebin la recaptació de l’IVA generat per les pimes als seus territoris.

Les comunitats l’hauran de sol·licitar i s’atribuiran recursos atenent a la diferència entre l’IVA territorialitzat per domicili empresarial i el calculat segons el consum. Segons una simulació de FEDEA amb dades del 2023, aquest mecanisme aportaria a Catalunya uns 1.441 milions, al voltant de tres quartes parts del total. Segons les dades d’Hisenda, en funció de l’augment de la capacitat tributària proposada, els recursos augmentarien en gairebé 16.000 milions.

El model mira de contrarestar les crítiques de les comunitats amb un anivellament que garanteix que totes arribin a un 75% de la mitjana de recursos per habitant ajustat determinada a partir de la capacitat tributària.

A més, s’inclou un fons climàtic d’uns 1.000 milions, dels quals dos terços es repartirien entre les autonomies del litoral mediterrani. Finalment, s’estableix la garantia de statu quo perquè cap comunitat rebi nominalment menys que amb el sistema anterior. D’altra banda, Extremadura rebria 216 milions i Cantàbria 46 milions mitjançant un tram del Fons de Compensació Interterritorial.

L’escull de Junts

El model manté per a Andalusia i Catalunya l’augment de recursos, amb 4.846 i 4.686 milions d’euros addicionals, respectivament. En total, s’estableix una aportació addicional al conjunt de comunitats autònomes de 20.975 milions d’euros.

La pretensió del Govern és aprovar el nou model al Congrés abans que acabi l’any. No obstant, Junts continua sent el principal escull. A Hisenda insisteixen davant les crítiques que el nou model portarà "més recursos per a totes les comunitats sense excepció i incrementarà la solidaritat interterritorial".