La policia abat a trets el presumpte autor de l’atemptat islamista a Berlín

El presumpte autor de l’atropellament múltiple que va deixar almenys una dona morta i 29 persones ferides més, tres d’elles de gravetat, va ser ahir abatut al districte de Spandau de la capital alemanya, durant una operació policial del comando d’elit SEK, segons informacions coincidents del setmanari Der Spiegel i del diari Bild. El sospitós, identificat com Abdul Ballout, era un ciutadà alemany d’origen libanès simpatitzant d’Estat Islàmic (EI). El Govern alemany va qualificar l’atac d’"atemptat islamista", segons va indicar el ministre de l’Interior, Alexander Dobrindt. La Fiscalia General alemanya, competent en cas de terrorisme, ha assumit la investigació.

L’atacant es va llançar a tota velocitat amb una furgoneta llogada contra la marxa del Dia de l’Orgull LGTBI dissabte a la nit. Segons mitjans alemanys, al llarg del dia d’ahir va ser detingut un presumpte còmplice de l’atacant, d’origen iranià.

La policia havia difós la foto de Ballout, amb antecedents policials per radicalisme islàmic i que va fugir després d’estavellar el seu vehicle. L’operació policial es va portar a terme en una parcel·la enjardinada del barri de Spandau, als afores de Berlín. La zona va ser acordonada per les forces especials, que van disparar després de ser atacats pel fugitiu.

Registre del domicili

L’atacant va irrompre cap a les 22.15 amb una furgoneta blanca en un carrer adjacent al Tiergarten, el parc central de Berlín, a uns 200 metres de la Porta de Brandenburg. Pel lloc havia discorregut la concentració final del Dia de l’Orgull. El vehicle es va llançar sobre un grup de persones, en va atropellar algunes i es va estavellar contra un arbre. Se sospita que a la furgoneta anava un acompanyant d’origen iranià.

Agents de les forces de seguretat van registrar un domicili hores després de l’atac, però el sospitós no es trobava en aquest lloc. Ballout, nascut a Berlín el 2005 d’origen libanès, havia llogat la furgoneta. Se’l descriu com un home alt i prim, d’uns 1,90 metres d’altura. Havia sortit en llibertat condicional el maig passat després d’una condemna a un any i uns mesos per presumptes plans terroristes. Estava fitxat com a "perillós" i disposat a la violència.

L’alcalde de la ciutat, el conservador Kai Wegner, va qualificar el que va passar d’"atac brutal al model de societat oberta". "Berlín és la ciutat de la llibertat. La nostra llibertat ha sigut atacada d’una forma terrible", va afegir el polític de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), que es va desplaçar a mitjanit al lloc dels fets per seguir les investigacions sobre el terreny. El canceller alemany, Friedrich Merz, va condemnar així mateix l’"atac abominable", exponent del "verí de l’odi extremista". En termes semblants va expressar la seva pena el president del país, Frank-Walter Steinmeier, i representants de tot l’espectre parlamentari alemany.

L’atropellament múltiple ha sacsejat Berlín, que aquests dies, igual que altres ciutats alemanyes com Colònia, Düsseldorf o Múnic, acull les marxes de l’Orgull, conegudes també com a Christopher Street Day (CSD). Si finalment es confirma el rerefons islamista de l’atac, creix la preocupació pel seu possible impacte en les eleccions regionals que Alemanya celebrarà al setembre, un escenari que podria afavorir la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD).

Mentre la resta dels partits mostraven commoció, des de l’AfD es va considerar que l’atac mostra com el Govern i el conjunt de les forces de seguretat són incapaces de tenir sota control ni tan sols persones fitxades com extremistes, com és el cas del sospitós. L’AfD lidera clarament els sondejos en dos estats federats de l’est, Saxònia-Anhalt i Mecklenburg-Pomerània Occidental. Està així mateix enlairant-se a la capital i ciutat-estat de Berlín, on així mateix se celebren comicis i on l’AfD es disputa el primer lloc amb L’Esquerra.

Gran desplegament policial

A Alemanya es recorden diversos casos d’atropellaments múltiples o un altre tipus d’atemptats comesos pel radicalisme islàmic en campanyes electorals. El més destacat va ser el perpetrat per un altre islamista radical la vigília de les eleccions generals del febrer del 2025, que va apunyalar i va ferir greument un turista espanyol al Memorial dels Jueus Assassinats d’Europa, veí a la Porta de Brandenburg.

Les autoritats berlineses havien desplegat un dispositiu de 2.200 policies durant la festa del Dia de l’Orgull LGTBI. El succés va passar al costat del parc de Tiergarten. Als voltants s’havia desenvolupat la concentració final del Dia de l’Orgull LGTBI, una festa que va reunir centenars de milers de persones. El fort operatiu policial és habitual al país, ja que en anys anteriors s’han produït atacs o actes d’intimidació per part de neonazis, cosa que en alguns punts de l’est d’Alemanya va portar a la seva cancel·lació.