El sisè salt de Yolanda Díaz

La trajectòria política de Yolanda Díaz pot llegir-se com una successió de projectes als quals va aterrar en un moment d’auge i que després va abandonar immers en profundes crisis per, de nou, fer el salt a nous espais. L’últim salt, el sisè, és el seu pla de llançament com a candidata a dirigir l’Organització Internacional del Treball (OIT) després d’arribar a un acord amb Pedro Sánchez.

Díaz fa aquest pas després d’abandonar el lideratge de l’espai que va fundar, avui enfonsat en les enquestes. Durant totes les etapes s’aprecia una constant: la capacitat que té per teixir aliances en una conjuntura concreta i les dificultats posteriors per mantenir-les.

Fa més de dues dècades que la dirigent està en política, i ha enllaçat càrrecs un rere l’altre: regidora per IU al Ferrol, diputada per AGE al Parlament gallec, diputada al Congrés per En Marea, ministra de Treball i vicepresidenta per Podem i després per Sumar.

Una carrera marcada per la política de terra cremada que ha anat quedant per allà on passava. Una vegada esgotada la trajectòria en l’arena nacional, després d’anunciar que es retirarà en les pròximes generals, Díaz es llança al pla internacional. La pròxima meta: ser la directora general de l’OIT, l’organisme laboral de l’ONU.

El fiasco de les europees de Sumar el juny del 2024 va portar Díaz a dimitir del partit que l’havia escollida feia tot just uns mesos. L’objectiu era mantenir el seu lideratge en el Govern i preservar la seva figura de Govern per poder repetir com a candidata.

No obstant, la successió d’escàndols, amb la dimissió d’Íñigo Errejón acusat d’assetjament sexual, successives crisis internes o el torcebraç obert amb altres actors de la coalició com IU, que li demanava un pas a un costat per a les pròximes generals, van acabar conduint a fer que renunciés a continuar liderant el seu espai polític.

Desentendre’s del partit

Aquesta decisió la va portar a desentendre’s del tot del partit que ella mateixa havia fundat, Moviment Sumar, que estava immers en una profunda crisi amb denúncies encreuades i dimissions, que va culminar amb el cop de porta de l’excoordinadora Lara Hernández, que havia arribat al càrrec impulsada per la mateixa Díaz. La gallega es va desentendre del lideratge moral que ocupava dins de l’espai del partit. Aquells dies no va atendre les trucades dels seus.

Una vegada tancada la perspectiva de continuar en la política nacional i alliberada de qualsevol rèmora, Díaz es va centrar en el següent salt, el seu sisè projecte polític: la direcció general de l’OIT. Setmanes abans d’anunciar la renúncia al lideratge, Díaz ja havia iniciat una sèrie de viatges oficials, en qualitat de membre del Govern d’Espanya, orientats a sondejar recolzaments internacionals.

Des del gener, la dirigent ha mantingut desenes de reunions amb membres d’executius estrangers per buscar suports clau en la votació, que serà al novembre. Una renúncia al lideratge dins del Govern que ha deixat Sumar en seriosos conflictes davant el PSOE: completament desdibuixat i sense capacitat de marcar posició en una de les crisis més grans pels nombrosos casos de corrupció.

La falta de crítiques i l’absència d’exigència de responsabilitats al PSOE, coincidint amb l’acord amb Sánchez per llançar la seva candidatura internacional, ha despertat suspicàcies en un costat de l’arc parlamentari. Des del PP fins a Podem han criticat que el nou càrrec, remunerat en 480.000 euros anuals, entre sou i dietes, és un "premi pels serveis prestats" o un "pagament pel silenci".