El Govern suspèn el Consell de Política Fiscal i Financera previst per a aquest dimecres

El Govern ha decidit, finalment, suspendre la reunió d’aquest dimecres del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) en què s’anava a tractar el sistema de finançament autonòmic.

El Ministeri d’Hisenda ha atès la demanda de les comunitats del PP i ajorna la celebració de la reunió al divendres 4 de setembre. Des del Departament que dirigeix Arcadi España remarquen que fa mesos que ofereixen «vies de diàleg a les comunitats autònomes per abordar la reforma del model de finançament autonòmic». «Sense anar més lluny, el juny passat els va instar a mantenir reunions de caràcter tècnic per analitzar amb detall la reforma del model de finançament», apunten fonts d'aquest ministeri.

A Hisenda li resulta «sorprenent que ara, just després que les Canàries hagin comunicat el seu vot favorable, algunes comunitats reclamin ajornar un Consell de Política Fiscal i Financera que es va anunciar a principis de mes», en al·lusió al suport avançat pel Govern canari, presidit per Fernando Clavijo (CC).

En qualsevol cas, el Ministeri d’Hisenda insisteix que «mai tancarà la porta al diàleg i recull la petició de les comunitats autònomes que han sol·licitat posposar el Consell de Política Fiscal i Financera» i per això, fonts del ministeri avancen que «la reforma del nou model se celebrarà el pròxim divendres 4 de setembre».

Per la seva banda, el ministre d’Hisenda afirma que el canvi de data reflecteix la «bona voluntat del Govern i confia que, aquesta vegada, les comunitats del PP anteposin els interessos de la ciutadania als dictats de Génova». Espanya recorda que la reforma proposada pel Govern permetrà que les comunitats autònomes disposin de 20.975 milions addicionals per enfortir l’estat del benestar i, per tant, millorar els serveis públics que reben els ciutadans, segons fonts d’Hisenda.

Suport de Catalunya i Canàries

La reunió del 4 de setembre no suposarà, però, l’aprovació definitiva del nou model. Constitueix un tràmit necessari perquè el text pugui elevar-se posteriorment al Consell de Ministres i ser remès al Congrés.

Hisenda pretén completar la tramitació abans que acabi el 2026, de manera que el sistema pugui entrar en vigor l’1 de gener del 2027. El model actual va ser aprovat el 2009 i s'hauria d'haver revisat el 2014, de manera que acumula més d'una dècada de retard.

L’aritmètica del CPFF afavoreix l’Executiu central. Hisenda disposa del 50% dels vots i necessita que almenys una comunitat autònoma doni suport a la proposta. Fins ara es donava per segur el suport de Catalunya, únic territori que havia avalat el plantejament inicial presentat al gener. La incorporació de les Canàries reforça la posició del Govern i evita que la reforma depengui d’un únic vot autonòmic. La proposta, però, no compta amb el suport de comunitats governades pels socialistes com Castella-la Manxa o Astúries.

Més participació autonòmica en l’IVA i l’IRPF

La proposta d’Hisenda contempla elevar la participació de les comunitats en l’IRPF del 50% al 55 % i augmentar el seu percentatge en l’IVA del 50% al 56,5%. També planteja reforçar els mecanismes de solidaritat i elevar l’aportació de l’Estat al finançament dels serveis públics fonamentals.

Un dels punts més controvertits és l’actualització de la recaptació teòrica dels tributs cedits. Les comunitats podran mantenir bonificacions o rebaixes en impostos com successions i donacions, patrimoni o transmissions patrimonials, però hauran d’assumir amb els seus propis recursos la diferència entre la recaptació efectiva i la quantitat que el sistema considera que podrien ingressar.

Els governs del PP interpreten aquest mecanisme com una harmonització fiscal indirecta i un càstig a les autonomies que redueixen impostos. Hisenda sosté, en canvi, que pretén reforçar la corresponsabilitat fiscal i evitar que les rebaixes tributàries aprovades per una comunitat siguin compensades posteriorment amb recursos de la caixa comuna.

El suport canari no elimina les dificultats polítiques de la reforma. El PP acusa el Govern d’haver dissenyat el sistema a partir de l’acord entre el PSC i ERC per avançar cap a un finançament singular de Catalunya i denuncia que la resta de territoris va rebre una proposta pràcticament tancada. Hisenda rebutja aquesta interpretació, assegura que totes les comunitats guanyaran recursos i defensa que el document encara podrà modificar-se durant la negociació tècnica i parlamentària.