L’elit russa es veu incapaç de convèncer Putin de posar fi a la guerra a Ucraïna

Van ser dos esdeveniments recents sense connexió aparent. Però involucraven dos destacats integrants de l’elit russa, aquest privilegiat grup d’alts funcionaris, homes de negocis, agents o antics membres dels serveis secrets, dividits en grups d’interès i que gaudeixen d’accés a l’espai de presa de decisions a la Rússia de Vladímir Putin.

D’una banda, la publicació al setmanari britànic The Economist a principis de juliol d’una inusual entrevista amb Andrei Melnitxenko, oligarca rus dels fertilitzants i un dels homes més rics del país, en què admetia que el curs desfavorable de la guerra d’Ucraïna sotmetia a importants pressions l’economia i els ciutadans de Rússia, alhora que prevenia el món, gairebé en to de prec, sobre les conseqüències d’una derrota humiliant de Moscou al camp de batalla. De l’altra, la inesperada detenció d’Ilià Traber, també home de negocis, tot i que amb un perfil més controvertit a causa del seu vincle amb el crim organitzat, molt pròxim a Putin als 90 i la caiguda en desgràcia del qual no hauria pogut passar mai sense el vistiplau del president, constaten els analistes.

Tots dos successos, creuen els experts, exposen de manera diàfana la doble realitat que viu l’elit russa en aquests moments crítics en què el seu Exèrcit sembla haver perdut la iniciativa al camp de batalla i en què s’acumulen les males notícies sobre l’economia. En primer lloc, demostren una vegada més la incapacitat d’alts funcionaris i empresaris d’elit, tots conscients del mal que provoca al país la continuació de la guerra, de convèncer el líder del Kremlin per posar-hi fi i conjurar els perills a llarg termini que comporta la seva continuïtat. En segon lloc, mostren a l’ull públic la lluita sense treva que es desenvolupa entre els clans del poder pel control dels minvants recursos econòmics russos, una pugna que corre el risc d’accentuar-se a causa del cada vegada més compromès estat de l’economia local.

Un ‘país fortalesa’

En l’entrevista a The Economist, presentada per la directora, Zani Middton Boedes, com una exclusiva mundial, Melnitxenko dissenya quatre possibles escenaris d’evolució per al seu país, cap dels quals, segons l’autor de l’entrevista, el periodista Arkadi Ostrovski, és "suggerent" per a l’Occident col·lectiu. Es tracta d’un país fortalesa, amb un control estricte dels serveis secrets russos, una mena de "Corea del Nord" al cor d’Euroàsia. La segona opció és un país perifèric d’Europa, empobrit, fet que fomentaria a la llarga nous desitjos antioccidentals de venjança. La tercera, un estat-satèl·lit dependent de la Xina, i la quarta, una terra immersa en el caos, en un conflicte civil que duraria anys o dècades.

En un llenguatge inusual per la franquesa, segons The Economist, Melnitxenko va arribar a admetre que hi havia un enorme descontentament social entre la població, que percep com es troba davant "un atzucac" a causa de la guerra.

Independentment que les paraules de l’oligarca siguin un globus sonda del Kremlin, el més rellevant de l’entrevista és que l’elit russa, o si més no elements destacats, són conscients no solament de la impossibilitat de guanyar la guerra, sinó dels riscos per a l’estabilitat i la integritat del país que implica prolongar el conflicte. Això tot sol, explica a EL PERIÓDICO Andrei Iàkovlev, investigador visitant a la Universitat Lliure de Berlín, no constitueix cap factor decisiu que acosti el final de la guerra, sinó que més aviat reflecteix la impotència de l’elit davant la bel·licista realitat russa. "La majoria de l’elit a l’Alemanya nazi era conscient que el país es dirigia a la catàstrofe i no ho va poder impedir", recorda, amb un paral·lelisme amb Rússia.

L’especialista afirma que aquesta impotència "no sempre" va ser tal, i fins i tot posa una data al moment precís que els homes de negocis de l’elit russa van ser incapacitats pel Kremlin, manu militari, per exercir pressions sobre el lideratge de l’Estat. Aquest episodi és la detenció de l’antic patró de la petroliera Yukos, Mikhaïl Khodorkovski el 2003, i el posterior desmantellament del seu grup empresarial. "Khodorkovski tenia ambicions polítiques i volia competir amb Putin", explica Iàkovlev. I la seva detenció portava implícit "un missatge" a altres empresaris que es poguessin sentir temptats de seguir el seu exemple.

La mort de Gaddafi

El 2011 i el 2012, va arribar el torn als alts funcionaris. Per impedir que a Rússia, sacsejada per protestes a causa de la tornada de Putin a la presidència després de quatre anys com a primer ministre, esclatessin "revolucions de colors" com en el "món àrab", considera Iàkovlev, el Kremlin va impulsar el sector de l’elit vinculada als serveis d’intel·ligència en detriment dels buròcrates. "La mort violenta de Gaddafi va impactar profundament en Putin", remarca l’analista, raó per la qual el president va considerar necessari apostar per la repressió.

Tota aquesta sèrie històrica d’esdeveniments ha lligat de peus i mans buròcrates i homes de negocis, sectors de l’elit russa més proclius a un alto el foc i que podrien exercir pressió sobre Putin contra la guerra. "Tot i que parlin i critiquin, i Putin els escolti, el seu missatge no cala; a més, no poden emprendre accions" contra la guerra perquè serien represaliats, destaca l’analista. En canvi, els anomenats siloviki, homes dels serveis d’intel·ligència, partidaris de continuar el conflicte ucraïnès, "no tenen escrúpols i valoren la lleialtat personal abans que res", i són els qui porten la veu cantant en la presa de decisions del Kremlin, sosté l’expert.

Ordre d’assassinat

El segon esdeveniment que exposa l’extrema situació que travessa l’elit russa procedeix, no pas de la portada d’un setmanari liberal i anglòfon, sinó de la segona ciutat de Rússia, Sant Petersburg, concretament dels passadissos de l’Hospital Militar de l’FSB, on a finals de juny va ser ingressat el controvertit empresari Ilià Traber, sota l’acusació d’haver ordenat l’assassinat d’Aleksandr Petrov, un home de negocis i polític local, mitjançant un franctirador.

Els 30 anys d’impunitat de Traber, pròxim a Putin i buscat per la justícia espanyola per les seves connexions amb la lògia mafiosa Tambóvskaia-Malixevskaia, epicentre de l’operació Troica contra el crim organitzat rus el 2008 a Mallorca, semblen haver arribat a la fi, fet celebrat per Anastàsia Kirilenko, experta de The Insider. "Traber era un protegit [de Putin] pel seu passat comú" que "va arribar una vegada a demanar públicament esclafar un fiscal", denuncia la reportera.

Repartiment de poder

El nom de Traber ha aparegut, recorda, "en investigacions sobre les activitats de la lògia mafiosa Tambov, sobre la privatització dels principals actius portuaris de Sant Petersburg i sobre els seus vincles amb el cercle íntim de Vladímir Putin". Kirilenko considera que la detenció "no s’hauria pogut produir mai sense l’aprovació de Putin" i creu que el seu arrest apunta a moviments de repartiment de poder, contractes, empreses i prebendes. "Quan falten els diners, sorgeixen les baralles", certifica Kirilenko.

Subscriu-te per seguir llegint