El Govern central es deixa importants assignatures per al setembre: habitatge o finançament autonòmic

La debilitat parlamentària del Govern o l’oposició frontal de 13 de les 15 comunitats autònomes del règim fiscal comú al nou model de finançament autonòmic han acabat forçant l’Executiu a deixar pendents per al setembre dues de les assignatures més importants de la legislatura: l’alt cost de l’habitatge, especialment de lloguer, i el model financer de les comunitats autònomes. Davant la perspectiva d’un rebuig frontal de les dues propostes, el Govern de Pedro Sánchez ha optat per llançar la pilota lluny, fins després de l’estiu, per aconseguir temps extra.

L’Executiu s’afanya a fer veure que manté la iniciativa, que continua governant i que és capaç d’aprovar lleis per «millorar la vida de la gent». Com va assegurar el mateix Pedro Sánchez en el seu balanç del curs polític dimarts, el Govern ha aprovat des que va començar la legislatura 74 lleis, un 85% de les iniciatives votades al Congrés, segons fonts socialistes. «Aquesta realitat és la d’un Govern que funciona, que treballa dia sí i dia també, que fa avançar el nostre país», va assegurar el cap de l’Executiu.

Amb el moviment d’aquesta setmana, el Govern vol evitar dues sonores derrotes. Tant el decret d’habitatge que s’aprovaria en el Consell de Ministres d’ahir com la proposta de finançament autonòmic podien haver evidenciat la debilitat de la Moncloa precisament en un moment en què l’Executiu ha agafat el timó d’una de les emergències més grans dels últims anys: el macroincendi que ha afectat Àvila,Madrid i Toledo. Fonts de la Moncloa no amaguen la seva preocupació per la greu situació, però també respiren després que el comandament únic aprovat el cap de setmana i que va arrabassar la gestió de l’emergència a la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, a petició de la Comunitat de Madrid, hagi sigut un èxit operatiu sota les ordres del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ja que la situació sembla encaminada a controlar-se.

Zona catastròfica

La declaració, a més, en el Consell de Ministres, d’aquestes àrees com a zones greument afectades per una emergència de Protecció Civil (l’antiga declaració de zona catastròfica) donarà molt aviat als damnificats accés a ajudes en funció de les pèrdues originades per l’incendi. L’impacte de la ràpida reacció del Govern davant d’una cosa que en principi és de competència autonòmica corria el perill de diluir-se dimecres amb una severa derrota en el Consell de Política Fiscal i Financera o d’aquí a unes setmanes al Congrés si no hi havia acord sobre el decret d’habitatge per prorrogar els lloguers i el decret que s’havia d’aprovar avui era rebutjat.

A l’Executiu reconeixen que els dos assumptes són d’una «extrema complexitat» i corren el perill de no aprovar-se tampoc a la tardor. Sobretot atesa la tensió que s’està vivint en la recta final de la legislatura, tant amb el PP com amb els socis d’investidura. Cap de les 11 comunitats populars volia ni tan sols negociar el nou model de finançament autonòmic. Unes, com Castella i Lleó, perquè consideren que els perjudica greument al beneficiar les regions més poblades o amb més recursos. D’altres, com Madrid o el País Valencià, perquè rebutgen que la proposta del Govern sigui fruit d’un acord previ entre el president, Pedro Sánchez, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, tot i que després els números els afavoreixin.

A més, les dues comunitats del règim comú governades pel PSOE, Astúries i Castella-la Manxa, també rebutgen el model, amb la qual cosa la previsible derrota del sistema plantejat amenaçava de ser més que contundent. De fet, si s’hagués mantingut el Consell de Política Fiscal i Financera convocat per a aquest dimecres, les comunitats del PP havien amenaçat de deixar-lo sense quòrum, amb la qual cosa no podria haver pres cap decisió. El ministre d’Hisenda, Arcadi España, ha venut com una «mostra de bona voluntat» una retirada que intenta allunyar la imatge de la debilitat del Govern.

Una cosa similar ha passat amb el decret d’habitatge que havia d’aprovar el Consell de Ministres d’avui. Junts d’una banda i Podem de l’altra havien amenaçat de tombar-lo per motius oposats. I el Govern, en el dia d’avui, no té cap esperança que s’aprovi al Congrés.

La mesura pretenia aprovar una pròrroga dels lloguers per als contractes que vencessin fins al 30 de juny del 2028 per impossibilitar que les rendes pugessin de preu. A més, incorporava mesures per desincentivar el lloguer turístic, i augmentava la fiscalitat i enduria la publicitat per a així desviar habitatges d’aquest mercat al lloguer residencial.

PP: «Sense capacitat de governar»

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va assegurar que els grups parlamentaris havien demanat una mica més de temps al Govern, però va mantenir viva l’esperança que pugui aprovar-se perquè cap de les forces polítiques del bloc de la investidura «ha baixat del diàleg». Per al PP, no obstant, aquests dos moviments «són la demostració que no tenen capacitat de governar, no poden aprovar res».

Després de l’estiu, al Govern li queda una difícil pujada de setembre en què també queda pendent la presentació d’uns Pressupostos que gairebé tots donen per sentenciats per endavant. La negativa de Junts a negociar-los i la proximitat de les pròximes eleccions generals –com a mínim, se celebraran d’aquí a un any– converteixen aquests comptes generals en un projecte mort abans de néixer. La data de la seva presentació podria determinar en bona mesura la data de la convocatòria electoral. Cada vegada més fonts socialistes i fins i tot del Govern asseguren que després del rebuig dels Pressupostos, «no es podrà aguantar gaire més sense convocar eleccions», malgrat que aquest dimarts, Sánchez va tornar a fingir d’esgotar la legislatura i que els comicis siguin quan toquen, el juliol del 2027.