El Govern descarta l’«emergència nacional» a Ceuta per la crisi migratòria al no estar contemplada en la llei

En els últims deu dies han arribat a la ciutat de Ceuta entre 1.500 i 2.000 persones, segons ha explicat el president del Govern de Ceuta, Juan Jesús Vivas (PP), que ha apuntat que això suposa un 2% de la població que té el territori. Unes dades que ha enarborat per enviar al Govern un «missatge de petició d’auxili i socors». «Jo crec que estem en una situació d’absoluta emergència humanitària i social que demana una actuació conseqüent amb aquesta qualificació d’emergència a través d’un comandament únic que garanteixi que aquesta resposta sigui enèrgica, decidida i immediata», ha reclamat aquest dijous. No obstant, fonts governamentals descarten aquesta mesura al no estar contemplats els «fluxos migratoris» com a causa d’una emergència d’interès nacional.

«A nosaltres ens correspon mantenir una postura de lleialtat constitucional, sentit d’estat i responsabilitat i també ens correspon demanar auxili, socors, davant una situació veritablement preocupant, crítica, greu», ha dit Vivas abans de confirmar que ha fet aquesta petició a través de la Delegació del Govern, de diferents ministres i secretaris d’Estat. «Espero que aquesta petició faci efecte. S’estan fent coses, però és fonamental que s’actuï amb l’energia que requereix una crisi d’aquesta envergadura», ha asseverat a la cadena SER.

No obstant, fonts del Govern expliquen que la normativa estatal de protecció civil, la que s’ha activat amb els focs a Madrid i Àvila, «no contempla els fluxos migratoris com un risc del Sistema Nacional de Protecció Civil ni estableix plans especials, directrius bàsiques o instruments específics per a la seva gestió», per la qual cosa «no és possible l’activació d’aquest mecanisme». No obstant, les mateixes fonts apunten que el Govern «ha estat, està i estarà exercint les seves competències i garantint permanentment la seguretat» a Ceuta.

En aquest sentit, han anunciat que el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha mantingut una conversa amb Vivas aquest mateix dijous i que demà es desplaçarà a Ceuta per «seguir l’evolució de la situació». A més, asseguren que el Govern està treballant «amb més recursos, mitjans i efectius, que s’han reforçat l’última setmana, per garantir tant la seguretat i el control migratori com l’atenció humanitària necessària».

Les solucions

Després de diversos dies alertant de la situació que s’està vivint a la ciutat autònoma, Vivas ha elevat el to i ha avisat que si no s’apliquen mesures «de manera decidida, enèrgica i contundent» pot ser que a finals d’agost la situació sigui similar a la que es va viure el maig del 2021, quan prop de 10.000 persones van entrar a Ceuta.

Preguntat per les possibles solucions per fer front a aquesta crisi, Vivas ha repetit el quintet de mesures que considera imprescindibles: «atendre la saturació dels centres d’acollimentamb un increment dels recursos excepcionals que es van establir el 2025; «intensificar la col·laboració amb el Marrocperquè intenti frenar la sortida de persones; «reforçar els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat» en frontera i a la mateixa ciutat, i reformar les lleis per poder realitzar les anomenades ‘devolucions en calent’ als qu es detecten intentant entrar nedant a Ceuta.

En concret, proposa modificar la llei de seguretat ciutadana després que fa unes setmanes el Tribunal Suprem sentenciés que la disposició addicional desena, relativa a les ‘devolucions en calent’, no permet tornar immediatament als que siguin interceptats al mar, quan intenten entrar nedant a Ceuta o Melilla, sinó només aquells que intentin superar elements de contenció fronterers, com la tanca. El PP, després de conèixer-se la sentència, ja va anunciar la seva intenció de reformar aquest aspecte de la llei i va registrar una proposició de llei al Congrés a la qual ha apel·lat Vivas.