El Govern es bolcarà en la reforma del finançament i els Pressupostos

Poques són les sessions de control al Govern al Congrés en les quals Pedro Sánchez no aprofiti per posar en valor dades sobre el creixement econòmic, d’afiliació a la Seguretat Social o redistribució a través de l’Estat de benestar. Habitualment, com a rèplica als retrets de paràlisi o legislatura esgotada. Després de la pandèmia, l’Executiu es va enfocar en la recuperació amb els fons de la UE, i va prioritzar en la seva agenda l’economia, i ara es torna a brandar aquesta bandera. Amb el missatge de la cohesió social i la prosperitat per incidir que el Govern continua centrat en la gestió malgrat els múltiples casos judicials de corrupció que l’assolen.

El Ministeri d’Hisenda acumula les carpetes prioritàries de l’Executiu ara mateix, amb el projecte de Pressupostos i la proposta per reformar el sistema de finançament autonòmic. Amb el tràmit legal de les dues votacions necessàries del camí de dèficit al Congrés complert i la celebració ahir del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), el Govern ha deixat els deures fets per arrencar el curs polític amb les dues mesures a la pista de sortida.

Sense concretar dates, a la Moncloa avancen que la seva intenció és portar al Consell de Ministres sense massa demora després de l’estiu tant els Pressupostos, per als quals s’ha destinat el sostre de despesa més elevat de la història (fins als 226.032 milions d’euros), com la reforma del finançament després de l’aturada estival. Amb un camí "paral·lel" per després engegar la seva tramitació parlamentària. L’economia acapararà el focus en el full de ruta del Govern, ja que el marge temporal comença a empetitir-se per a les iniciatives que no s’han desencallat fins ara. Entre les quals una vintena de projectes del pla anual normatiu que ni tan sols s’han aprovat en primera volta en el Consell de Ministres.

L’oposició, però també els seus socis parlamentaris, denuncien electoralisme en la decisió de presentar els comptes públics per la falta de suports per tirar endavant i el moment de la legislatura. En aquest sentit, els Pressupostos serien una mena d’aparador electoral per exhibir un programa de reforç de l’Estat del benestar amb despesa social rècord en dependència o habitatge. "Seran els comptes públics més socials de la història, amb un important pes de les polítiques per facilitar l’accés a un habitatge assequible", remarcaven des del departament que dirigeix Arcadi España després de tombar el PP, Vox i Junts per segona vegada els objectius d’estabilitat.

Sobre la polèmica reforma del sistema de finançament, fins i tot les dues comunitats del règim comú presidides pel PSOE, Castella-la Manxa i Astúries, han mostrat el seu rebuig per sorgir d’un acord amb ERC i creure que privilegia Catalunya sobre la resta. L’Executiu confronta les crítiques assegurant que beneficia tots els territoris i que aportarà gairebé 21.000 milions addicionals a les comunitats.

La condonació parcial del deute a les comunitats autònomes també seguirà la seva tramitació parlamentària després d’esquivar en l’últim ple de juliol la votació de les esmenes a la totalitat. El mateix dia que José Luis Rodríguez Zapatero trencava el seu silenci públic després de la seva imputació, amb unes explicacions que no han acabat de convèncer tothom a les mateixes files socialistes, alguns ministres preferien fixar-se en l’efemèride del tercer aniversari de les últimes generals. El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, ho feia per contraposar models i assegurar que davant "un Govern reaccionari" com a alternativa, "avui tenim un país amb creixement i ocupació rècord, més justícia social i que defensa els drets humans".

Ocupació i habitatge

El cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, visibilitzava un discurs similar des de la planta de Ford a Almussafes (València) el dia que es complien tres anys de la legislatura. "La decisió de desenvolupar aquí aquest nou projecte demostra la capacitat d’Espanya com a país per atraure grans inversions i participar de les transformacions que estan definint el futur de la mobilitat", apuntava per assenyalar l’objectiu que aquesta transformació "es tradueixi en més indústria, més llocs de treball i més empreses". En la mateixa línia, l’impuls de la gigafactoria europea d’IA amb doble seu a Tarragona (Móra la Nova) i Alcalá de Henares.

Des de l’Executiu reconeixen com a principal punt feble del discurs del creixement econòmic la percepció que no estigui arribant a les llars. Tot i que miren de contradir-la amb dades, s’assumeix l’habitatge com el gran repte per reduir la desigualtat.

Subscriu-te per seguir llegint