Sánchez acumula 20 decrets aquest any, tercer màxim històric des de 1979

El Govern va tancar la setmana passada el curs polític agafant una mica d’aire. Va patir una derrota amb el camí d’estabilitat pressupostària, sí, però va aconseguir tirar endavant més de mitja desena d’iniciatives legislatives que milloren el balanç parlamentari de l’Executiu. Fonts del PSOE no van tardar a reivindicar les 74lleis que s’han aprovat des que va començar la legislatura. No obstant, 40 d’aquestes normes corresponen a reials decrets, l’eina preferida de l’Executiu per legislar davant la inestable majoria que el sosté. La situació cada vegada més complicada ha obligat el Govern a aprovar des del gener i fins a aquest dimarts 20 reials decrets, una xifra que a hores d’ara de l’any només s’havia superat en dues ocasions des que va començar la democràcia.

En un intent per prémer l’accelerador per desmuntar la imatge de paràlisi parlamentària, l’Executiu ha activat en els últims mesos les negociacions de les lleis en les quals veu més possibilitats d’aconseguir un acord amb els seus socis. L’ordre és evitar qualsevol norma que pugui derivar en una derrota per al Govern. No obstant, això deixa un reduït marge de maniobra a l’Executiu, que s’ha vist obligat a suplir amb l’aprovació dels reials decrets aquesta figura reservada per a casos d’"extraordinària i urgent necessitat" que s’ha acabat utilitzant per a gairebé tot.

Des que va arrencar l’any, amb una majoria escarransida després de l’avís de ruptura que va donar Carles Puigdemont a finals del 2025, el Consell de Ministres ha aprovat 19 dels 50 reials decrets impulsats en tota la legislatura. Aquesta xifra només s’havia superat el 31 de juliol en dues ocasions des del 1979: el 2012, a causa de la crisi econòmica internacional, es va arribar als 22, i el 2020, en ple auge de la pandèmia de covid, als 26. La mitjana dels últims 49 anys en aquest mateix període de temps (gener-juliol) acostuma a ser de vuit reials decrets, menys de la meitat dels aprovats pel Govern de Pedro Sánchez.

Catàstrofes naturals

En els dos casos anteriors, els executius, un el de Mariano Rajoy i un altre el del mateix Sánchez, van haver de lidiar amb una crisi internacional que va afectar fortament l’economia, en el primer dels casos, i, a més, la salut de la població, en el segon. No obstant, en aquests últims mesos, el Govern ha fet ús del reial decret per a coses molt dispars. Cinc han anat dirigits a catàstrofes nacionals, com l’accident ferroviari d’Adamuz, un temporal a Andalusia, noves mesures per a la reconstrucció del País Valencià després de la dana del 2024 i l’aprovat aquest dimarts davant l’onada d’incendis.

Molts d’altres han estat dirigits a fer front a les conseqüències de la guerra a l’Iran, l’últim convalidat pel Congrés la setmana passada. Després, s’ha fet servir també per revaloritzar les pensions, intentar prorrogar l’escut social, reformar el sistema de copagament farmacèutic, finançar el sistema de dependència, atorgar més recursos a les comunitats, retocar el finançament d’RTVE, posar en marxa els descomptes en transport per als joves i regular la jubilació parcial dels funcionaris.

Fer servir els reials decrets ha donat cert oxigen al Govern per impulsar algunes mesures, però també li ha passat factura. La pràctica totalitat dels socis han denunciat reiteradament la imposició que suposa que l’Executiu porti al Congrés les mesures ja tancades, sense marge a la negociació. A més, és habitual que el Govern es comprometi a reformar el text a posteriori, una vegada hagi sigut convalidat per la Cambra baixa, però això mai passa. Així, els aliats han assestat diversos revessos a Sánchez.

Només des del gener, el Congrés ha rebutjat cinc reials decrets, una cosa que mai havia passat en l’últim mig segle. Entre els derogats hi ha el que contenia la pujada de les pensions juntament amb altres mesures; un que limitava els increments de preus en situacions d’emergència; el que prorrogava els contractes de lloguer; un quart que transferia recursos a algunes institucions de l’Estat, i el relatiu als mecanismes financers d’RTVE.

Debilitat parlamentària

Dels 716 reials decrets aprovats des del 1979, només 15 han sigut tombats per la Cambra i 10 corresponen a aquesta última legislatura: tots cinc ja esmentats, dos el 2025, dos més el 2024 i un en els últims mesos del 2023. Anteriorment, només hi ha cinc anys en què el Congrés s’oposés a una iniciativa d’aquest tipus, cosa que demostra una vegada més la debilitat parlamentària sobre la qual se sosté Sánchez i amb la qual està disposat a aguantar fins al 2027.

Subscriu-te per seguir llegint