La total incomunicació entre Sánchez i Feijóo

El diumenge 18 de gener els mitjans s’ocupaven amb gran desplegament de detalls del que l’endemà semblava destinat a convertir-se en la gran cita política de la jornada, una entrevista al palau de la Moncloa entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo. La setmana prèvia, fins i tot amb tensions entre el Govern i el Partit Popular (PP), es va aconseguir acordar un cert ordre del dia per al cara a cara, entossudit com estava el líder de l’oposició a fer que no només s’abordés l’eventual participació de tropes espanyoles en la guerra a Ucraïna sinó en general tots els assumptes que estaven relacionats amb la posició d’Espanya al món i amb la seguretat nacional.Diumenge passat 18 de gener, els mitjans de comunicació s’ocupaven amb gran desplegament de detalls de la qual l’endemà, dilluns 19, semblava destinada a convertir-se en la gran cita política de la jornada, una entrevista al palau de la Moncloa entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo. La setmana prèvia a la trobada, fins i tot amb tensions entre el Govern i el Partit Popular (PP) es va aconseguir acordar un cert ordre del dia per al mà a mà, entossudit com estava el líder de l’oposició en què no només s’abordés l’eventual participació de tropes espanyoles en la guerra a Ucraïna (un assumpte curiosament ara bastant fora del focus informatiu), sinó en general tots els assumptes relatius a la posició d’Espanya al món i a la seguretat nacional.

El clima regnant aquell cap de setmana plasmava certa tornada a l’entesa després d’uns mesos molt aspres entre els líders del PSOE i el PP, que havien mantingut el seu últim cara a cara el març del 2025. Però el fatal descarrilament aquell diumenge d’un tren Iryo que va xocar contra un Alvia de Renfe a Adamuz, que es va saldar amb 46 morts, va portar a suspendre l’entrevista a la Moncloa. En les primeres hores i dies posteriors al sinistre, aquella cancel·lació consensuada entre el Govern i Génova no va semblar revestir més importància, amb el benentès que es fixaria una nova data per a la trobada. Es va considerar un mer ajornament. No va ser així, però, i en el dia d’avui, amb el curs polític ja culminat, fa més de 500 dies que no es reuneixen.El clima regnant aquell cap de setmana del primer mes de l’any, sense caure en l’exageració, plasmava certa tornada a l’entesa després d’uns mesos molt aspres entre els líders del PSOE i el PP, que havien mantingut el seu últim vis a vis el març del 2025. Però el fatal descarrilament aquell diumenge d’un tren Iryo que cobria la ruta entre Màlaga i Madrid, i el seu xoc amb un Alvia de Renfe que circulava en sentit contrari amb destinació Huelva van provocar, davant la immensa tragèdia saldada amb quaranta-sis morts, la suspensió de l’entrevista a la Moncloa. En les primeres hores i dies posteriors al sinistre d’Adamuz, aquella cancel·lació consensuada entre el Govern i Génova no va semblar revestir més importància, en el ben entès que es fixaria una nova data perquè Sánchez i Feijóo es veiessin. Es va considerar, per tant, un mer ajornament. No hi va haver tal, i en el dia d’avui, amb el curs polític ja culminat, tots dos fa més de 500 dies que no es troben.

Però la incomunicació entre els dos principals líders polítics espanyols va més enllà de l’absència d’una entrevista bilateral, com les cinc que han tingut des que Feijóo va desembarcar a Madrid el 2022 després de deixar la presidència de la Xunta de Galícia. El canal de comunicació entre la Moncloa i Génova hi és, però ha quedat reduït a la mínima expressió, admeten fonts de les dues parts.

N’hi ha prou amb comprovar el poc recorregut que tret de sorpresa tindrà la proposta de pacte d’Estat climàtic o contra els incendis que Sánchez va llançar, un estiu més, davant la tragèdia del foc. El PP no va trigar a acusar el president de pretendre buscar un trist titular, tal com va assenyalar dilluns la vicesecretària de Regeneració Institucional dels populars, Cuca Gamarra. L’endemà, el mateix Sánchez va semblar donar per descomptat que no hi hauria cap mena d’acord.Tot i que la incomunicació entre els dos principals líders polítics espanyols va més enllà de l’absència d’una entrevista bilateral, com les cinc que han tingut des que Feijóo va desembarcar a Madrid l’any 2022 després de deixar la presidència de la Xunta de Galícia. El canal de comunicació entre Moncloa i Génova existeix, com no podia ser de cap altra manera, però reduït a la mínima expressió, com admeten fonts de les dues parts. N’hi ha prou amb comprovar, sense anar més lluny, l’escàs recorregut que tret de sorpresa tindrà la proposta de pacte d’Estat climàtic o contra els incendis que Sánchez ha llançat, un estiu més, davant la tragèdia que el foc està provocant en bona part d’Espanya, amb el pitjor incendi de la història del nostre país, el que afecta Madrid, Àvila i Toledo, encara actiu. El PP no va tardar a acusar el president del Govern de pretendre buscar tot just "un titular", com va dir dilluns en la roda de premsa setmanal del partit la vicesecretària de Regeneració Institucional dels populars, Cuca Gamarra, mentre que l’endemà, en la seva roda de premsa de balanç del curs polític, el mateix cap de l’Executiu va semblar donar per descomptat que no hi hauria cap tipus d’acord.

Ja bramen les maquinàries respectives de Ferraz i Génova a ritme electoral davant les cites del 2027, un terreny poc propici per a l’entesa.A la incomunicació entre tots dos contribueixen diversos factors, entre els quals no són menyspreables els de la mera conjuntura política. El 2027 se celebraran eleccions municipals i autonòmiques l’últim diumenge de maig i abans o després, segons decideixi Sánchez, tindran lloc les eleccions generals. Les maquinàries respectives de Ferraz i Génova rugeixen, per tant, a ritme electoral, ja ben greixades després d’un curs 2025-2026 en què s’han celebrat quatre eleccions autonòmiques, ni més ni menys, les d’Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia. Aquesta realitat suposa un terreny poc propici ja per si mateix per a l’acord o l’entesa, o fins i tot perquè es produeixi la mera imatge de tots dos saludant-se a les escalinates del complex presidencial, una cosa que fins i tot no tardaria a trobar detractors als dos costats de l’espectre polític, des de Vox fins als socis d’esquerres del Govern. Però el que es palpa és una radical i profunda desconfiança personal de Sánchez cap a Feijóo i de Feijóo cap a Sánchez.