Com arriben nedant els migrants a Ceuta? Així és la ruta per l'aigua

L’allau migratòria a Ceuta, xifrada en almenys 20.000 els migrants que han arribat des del Marroc, ha obligat el president del Govern, Pedro Sánchez, a actuar d’emergència amb l’activació a l’Exèrcit i a tancar la frontera amb Melilla, a més d’estrènyer la col·laboració amb el Marroc per accelerar les devolucions a la frontera. La situació ha posat en el focus el trajecte utilitzat pels milers de migrants que s’han aventurat a travessar la frontera.

En aquest sentit, la silueta de l’espigó de la platja del Tarajal ha dibuixat aquesta setmana l’última frontera física entre dos mons. A simple vista, tot just uns centenars de metres d’aigua i roques separen el passeig marítim de la localitat marroquina de Castillejos (en àrab, Fnideq) de la ciutat autònoma de Ceuta. Per a milers de joves, però, aquesta curta distància s’ha convertit en una de les rutes d’entrada a Europa més desesperades, constants i difícils de controlar: la travessia d’uns tres quilòmetres nedant.

El fenomen, que ha posat en perill la capacitat assistencial i de seguretat a la frontera, s’alimenta de l’anomenat moviment harraga(de l’àrab magribí, «els que cremen»). Tot i que el concepte va néixer als anys 90 al nord de l’Àfrica per definir els que destrueixen els seus documents per evitar la repatriació i «cremen» el seu passat a la recerca d’un futur, avui dia s’ha massificat gràcies a les xarxes socials. En plataformes com TikTok o Instagram, comptes com @ haragaa_ceuta1 –molts d’ells perseguits i eliminats per les autoritats– viralitzen els testimonis dels que aconsegueixen la gesta, convertint-los en herois i oferint consells logístics als que esperen a la vora marroquina: «Els qui volen emigrar així també han de saber que no s’han de portar motxilla. Tot el que eres ho deixes enrere».

La platja de Pedralina i l’engany de la proximitat

La ruta comença a les platges de Castillejos, especialment en punts com Pedralina, on les tanques del passeig marítim no aconsegueixen dissuadir els qui busquen sortir el més a prop possible de la duana marroquina. Emparats per la foscor de la nit, la densa boira o els dies de fort vent de llevant que redueixen la visibilitat de les patrulleres, els migrants es llancen al mar.

Equipats en el millor dels casos amb vestits de neoprè improvisats i aletes rudimentàries, i en el pitjor, aferrats a flotadors de platja i ampolles de plàstic buides a tall de salvavides, l’eufòria inicial als seus rostres a l’acariciar la possibilitat de creuar contrasta amb la cruesa extrema del trajecte.

L’aparent proximitat és l’engany més gran d’aquesta frontera. L’estret de Gibraltar és una zona d’intensos corrents marins on el mar Mediterrani i l’oceà Atlàntic xoquen amb força. Un nedador, per molt experimentat que sigui, pot veure’s arrossegat mar endins en qüestió de minuts. A la perillositat dels corrents s’hi suma la hipotèrmia. Fins i tot en els mesos d’estiu, les hores d’exposició a l’aigua freda esgoten les forces i provoquen rampes musculars severes a meitat de trajecte, cosa que transforma la travessia en una lluita agònica per la supervivència que ja ha deixat desenes de morts a les costes.

L’arribada a la vora espanyola

Els qui aconsegueixen envoltar l’espigó fronterer, la barrera del qual és de 6 metres d’altura i 25 m de longitud, i arribar a la sorra de la platja del Tarajal solen arribar exhaustos, amb signes evidents de congelació, talls per les roques i una profunda desorientació. A la vora no els espera la calma, sinó l’inici d’un complex engranatge humanitari i legal.

A peu de platja, l’Equip de Resposta Immediata davant Emergències (ERIE) de la Creu Roja desplega els seus recursos per oferir assistència mèdica urgent, mantes tèrmiques i roba seca. Posteriorment, les forces de seguretat inicien el procés d’identificació i gestió. Mentre que els adults són derivats al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants (CETI) a l’espera que es tramitin els seus expedients o devolucions pactades, la situació més crítica recau sobre els menors d’edat no acompanyats, que són traslladats als ja saturats centres de protecció de la ciutat autònoma.