Rússia es planteja reforçar la diplomàcia i obrir una ambaixada a Andorra

La Rússia de Vladímir Putin "estudia" elevar l’estatus de la seva representació diplomàtica al Principat d’Andorra, en l’actualitat a nivell de cònsol honorari, i obrir una ambaixada. Així ho va avançar ahir el diari andorrà La Veu Lliure citant "fonts diplomàtiques", sense aclarir la seva nacionalitat. EL PERIÓDICO s’ha posat en contacte amb el Ministeri d’Afers Estrangers andorrà i amb l’Ambaixada de la Federació Russa a Madrid, i no ha rebut cap resposta a la seva petició escrita d’informació addicional, ni en la forma de confirmació o de desmentiment.

El Consolat Honorari de Rússia a Andorra va ser inaugurat l’any 2022, tot just tres setmanes abans del començament de la invasió russa d’Ucraïna, en una vistosa cerimònia presidida pel llavors ambaixador rus a Espanya, Iuri Kortxagin, i a la qual van acudir una cinquantena de persones, que van tastar vodka rus, xampany francès, i van escoltar peces de Vivaldi interpretades per l’Orquestra Filharmònica de Barcelona.

750 residents russos

La representació consular es fa càrrec d’una colònia de 750 ciutadans russos residents al Principat. Al seu capdavant es troba l’empresari immobiliari Narcís Socías Tomàs, un home de reputació controvertida que, segons la premsa local, ha rebut crítiques del col·legi professional del seu sector i que fins i tot va liderar una singular iniciativa per vendre a 100 euros ampolles d’aire pur d’Andorra en les quals pretenia incloure el logo de la Unesco, ja que Andorra està declarada "reserva de la biosfera".

Joel Picon, periodista que firma la informació, és precisament l’autor de l’última entrevista concedida per l’ambaixador de la Federació Russa a Espanya i Andorra, Iuri Klimenko. Durant la conversa, el diplomàtic rus va desgranar una llista de greuges contra les autoritats andorranes per aplicar les sancions de la UE i afegir-se a les iniciatives europees contra el Kremlin en les institucions internacionals en resposta a la invasió d’Ucraïna per part de les tropes russes.

"La situació és deplorable... i es deu al fet que el març del 2022, Andorra va abandonar la seva tradicional neutralitat i es va adherir plenament a les sancions antirusses introduïdes per la Unió Europea", va lamentar el diplomàtic. "Andorra vota sistemàticament en contra de Rússia en fòrums internacionals i va recolzar la suspensió dels nostres membres al Consell d’Europa, el Consell de Drets Humans de l’ONU i l’Organització Mundial del Turisme", va continuar.

En la conversa, Klimenko va donar a entendre que li agradaria atraure a Andorra l’associació dels BRICS, el grup d’economies emergents capitanejat per dues autocràcies, la Xina i Rússia, que pretén erigir-se en representant del denominat sud global i en "alternativa al model G-7", segons els analistes. "Els BRICS es presenten als països petits i en desenvolupament no com un bloc alternatiu per modificar la seva orientació geopolítica, sinó com una eina per diversificar els riscos econòmics", va proposar. I va citar com un possible benefici per al microestat pirinenc la possibilitat d’"accedir a fonts alternatives de finançament i mercats sense sotmetre’s simultàniament a la pressió política", en velada al·lusió a la UE.

Fi del secret bancari

L’1 de gener del 2017 va entrar en vigor a Andorra la llei que va posar fi al secret bancari, després de la firma d’un acord bilateral d’intercanvi automàtic de dades amb la Unió i ratificat pel Parlament Europeu un any abans. Des d’aleshores, les entitats financeres andorranes comparteixen regularment dades dels seus clients amb els fiscos d’Espanya i França i d’altres països comunitaris, cooperant d’aquesta manera en la lluita contra l’evasió fiscal.

Això no es va aconseguir sense pressions. La UE va fer que Andorra posés fi a aquesta pràctica sota l’amenaça de ser inclosa en una llista negra de jurisdiccions fiscals no cooperatives, elaborada per l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) i sotmesa a sancions. Fins i tot el llavors president francès, Nicolas Sarkozy, va amenaçar de dimitir com a copríncep d’Andorra.Això no es va aconseguir sense pressions. La UE va aconseguir que Andorra s’avingués a posar fi a aquesta pràctica sota l’amenaça de ser inclosa en una llista negra de jurisdiccions fiscals no cooperatives –en llenguatge corrent, de "paradisos fiscals"– elaborada per l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) i sotmesa a sancions. Fins i tot el llavors president francès Nicolas Sarkozy, va amenaçar de dimitir del seu càrrec de copríncep d’Andorra si les autoritats del microestat no acceptaven posar fi a l’opacitat bancària.

Si es materialitza, l’obertura d’una ambaixada russa al petit país pirinenc, que, tot i que no forma part de la UE, està situat estratègicament entre dos dels seus principals estats membres, contradiria la tendència general als Vint-i-set, que es resumeix a limitar la presència de diplomàtics russos en territori comunitari des de l’inici de la guerra d’Ucraïna davant el risc que representen per a la seva seguretat. L’abril del 2023, el Ministeri d’Exteriors, dirigit per José Manuel Albares, va anunciar l’expulsió de 25 diplomàtics russos per representar "una amenaça a la seguretat" d’Espanya, una mesura similar a la que van adoptar la majoria de països comunitaris.

Subscriu-te per seguir llegint