Trump, Meloni i Netanyahu aprofiten la crisi de Ceuta per atacar la política migratòria d’Espanya

Sense que ningú al Ministeri d’Afers Estrangers espanyol el tingués (amb tota probabilitat) al radar, el Govern de Giorgia Meloni ha obert una crisi diplomàtica amb Espanya a l’amenaçar de tancar l’espai Schengen. El detonant ha sigut, de manera inesperada, la crisi migratòria de Ceuta. Les conseqüències de la sobtada picabaralla continuen sent incertes i la seva viabilitat pràctica resulta, per ara, bastant dubtosa; tant que de moment Itàlia ni ha explicat com pretenia executar la seva amenaça, quan és a més també evident que els partits a Itàlia estan començant a escalfar motors de cara a les eleccions generals de l’any vinent. Però l’episodi ha tingut un altre efecte, potser més significatiu: escenificar un espasme de retrobament polític entre Roma i l’Administració de Donald Trump.

La coordinació ha sigut fins i tot en el llenguatge. «El president Donald Trump fa molt temps que adverteix Europa del que passaria si continués aplicant polítiques globalistes d’extrema esquerra, entre les quals les que faciliten la immigració massiva», ha sigut el comentari de la portaveu adjunta de la Casa Blanca, Anna Kelly. «La immigració irregular i incontrolada representa un perill per a la seguretat nacional. Les imatges que arriben de Ceuta demostren com la decisió del Govern de Madrid de donar la ciutadania espanyola, i per tant europea, a més de 500.000 immigrants irregulars és profundament errònia i incentiva el tràfic d’éssers humans», ha coincidit el ministre d’Exteriors d’Itàlia, Antonio Tajani, al confondre a més la concessió d’un permís de residència amb la ciutadania del pla migratori espanyol. 

Tot això, a més, amb un antecedent molt recent. Això és, la reunió, convocada fa dues setmanes pel secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, amb representants de 66 països en una cimera internacional per «combatre els extremistes d’esquerra», una trobada en la qual també va participar Itàlia junt amb altres països europeus. Una reunió, batejada informalment com la cimera «Antifa», que a més va venir acompanyada d’una convocatòria de subvencions de fins a tres milions de dòlars amb l’objectiu declarat de finançar col·lectius i fundacions europees alineades amb l’ideari del moviment MAGA.

La competició dins de la dreta

L’altre rerefons: les eleccions generals previstes a Itàlia per al 2027, que ja han posat en evidència, una vegada més, la competició en curs per l’anomenat ‘efecte Vannacci’. El controvertit general Roberto Vannacci,convertit en eurodiputat de la Lliga després de l’èxit editorial dels seus manifestos ultraconservadors, s’ha transformat en el principal referent de l’ala més radical. El seu creixent protagonisme i exabruptes que imposa l’exercici del Govern empenyen tant Fratelli d’Italia, el partit de Meloni, com la Lliga.

Tant que el primer a encadenar la metxa ha sigut Matteo Salvini. El líder de la Lliga va reclamar dijous la suspensió de Schengen «per defensar les fronteres i protegir els italians». Una rapidesa que analistes han interpretat sobretot com el reflex de la creixent necessitat del lliguista per intentar recuperar protagonisme en un espai polític on fa temps que el seu partit perd terreny davant posicions encara més radicals.

Pocs minuts després va prendre la paraula Antonio Tajani, ministre d’Exteriors i líder de la centrista Forza Italia. Es va declarar «favorable al tancament de l’espai Schengen amb Espanya» i va expressar la seva «plena confiança en la tasca del ministre de l’Interior, Matteo Piantedosi». Va tancar la seqüència la mateixa Giorgia Meloni, ja amb un to més institucional, tot i que sense alterar el fons del missatge: «Les imatges que arriben de Ceuta són impressionants i demostren, una vegada més, que la immigració clandestina fora de control representa una amenaça concreta per a la seguretat de les fronteres europees», va dir la primera ministra. «Itàlia no es quedarà de braços plegats. Estem convocant els organismes competents i, a resultat d’aquestes reunions, estem preparats per intervenir fins i tot amb instruments extraordinaris per defensar les fronteres i la seguretat dels ciutadans, com la suspensió de l’espai Schengen amb Espanya», va afegir.

Propaganda

Aquesta ha sigut també la lectura de l’oposició. Per exemple, de Peppe Provenzano, responsable d’Exteriors del Partit Democràtic, que ha acusat Meloni d’obrir una crisi diplomàtica amb Espanya «en la seva esbojarrada carrera per seguir Vannacci» i ha criticat que el ministre d’Exteriors «ignori fins i tot que Ceuta és un enclavament a l’Àfrica». En la mateixa nota va denunciar que l’Executiu recorre «cada dia a la propaganda més miserable» mentre «Espanya creix un 2,7% i Itàlia es manté estancada, amb salaris cada vegada més baixos i un cost de la vida cada vegada més insuportable».

A les xarxes socials, bona part de les reaccions tampoc donaven suport a l’ofensiva del Govern. «¿Tancar l’espai Schengen amb Espanya? ¿Però què dimonis està dient el ministre d’Exteriors? Els immigrants irregulars a Ceuta, que és a l’Àfrica, tornaran al Marroc. Vostè no està capacitat per ser ministre», escrivia aquest divendres un usuari amb referència a Tajani. Un altre resumia la seva indignació qualificant l’Executiu com «el pitjor i més ridícul Govern des que existeix la República italiana».