Crisi migratòria
Ceuta recupera la normalitat: els comerços obren i el Govern col·loca una barrera de 500 metres al mar
Els residents a Ceuta s’escapen a Península: «M’està costant fins i tot trobar ampolles d’aigua» (per May Mariño, enviada especial a Ceuta)

Ceuta recupera la normalitat / Marcos Moreno / Europa Press
May Mariño
En «relativa normalitat i tranquil·litat» és com alguns ceutins amb qui ha pogut parlar EL PERIÓDICO defineixen la nit passada.
Bars oberts, comerços que van aixecant persianes... però migrants vagant pels carrers i presència, molta, policial i militar. L’Exèrcit custodia encara les portes dels supermercats i per fer la compra cal mostrar documentació.
Tot i que han actuat els serveis de neteja en alguns punts de la ciutat segueixen visibles les restes de la crisi migratòria d’aquests dies i de l’entrada de més de 60. 000 persones a una ciutat amb una població de 80.000 habitants.
El flux de persones que tornen al Marroc pel punt habilitat a la frontera d’El Tarajal segueix constant tot i que lluny de les xifres que van servir el dia d’ahir on arribaven a creuar segons estimacions oficials 150 persones al minut. Ara es veuen petits grups de cinc o deu o vint persones. Rostres cansats, alguns descalços, d’altres amb qualsevol cosa que han trobat de les restes de l’allau de persones dels dies enrere. Una estampa que contrasta amb els que continuen intentant accedir a res a Ceuta i que arriben a alguns casos en molt males condicions que requereixen l’atenció immediata de la Creu Roja i de l’Exèrcit desenganxat a la frontera.
Barrera de contenció
Precisament, des de primera hora d’aquest dissabte, segons va informar el Govern, s’ha començat amb la instal·lació d’una barrera de contenció a l’espigó de Ceuta de 500 metres al mar, cosa que no va impedir fins i tot algun intent d’arribar a la ciutat nedant.
Segons la informació oficial, l’element principal és una barrera pneumàtica de 500 metres de longitud, amb una altura en superfície d’entre 30 i 70 centímetres i una part submergida de fins a un metre de profunditat. Forma part d’una estructura que es combina amb una primera línia de boies fondejades proporcionades per l’Armada.
Una mesura de contenció de fluxos que se suma a la notòria presència militar a la frontera tant de vehicles com d’efectius militars per al control de les persones que tornen al Marroc. En sentit contrari, la frontera per accedir legalment a la ciutat espanyola presenta una estampa poc normal, semibuida. Treballadors a Ceuta que creuen diàriament la frontera des del Marroc asseguren que allà hi ha normalitat total, tant que hi ha la frontera, diuen, buida fins i tot al costat marroquí i que l’accés és molt més àgil que en qualsevol altre jornada.
Proximitats del CETI
La imatge d’una ciutat que a poc a poc vol girar full contrasta amb l’ambient a les proximitats del CETI. Per arribar-hi s’ha d’anar per una carretera paral·lela a la platja. És allà a la platja on es concentren centenars si no milers de persones que han arribat a Ceuta de manera irregular. La Policia Nacional i l’Exèrcit custodien la zona i vetllen per evitar incidents després del que va passar durant la nit, quan, empeses per la desesperació, un nombre important de persones van intentar entrar per la força al centre.
Mentre als carrers de Ceuta o de tornada cap al Marroc la gran majoria de persones tenen aparença marroquina, a les proximitats del CETI predominen les persones d’origen subsaharià.
- El temporal descarrega amb força al Bages i deixa carreteres inundades, un arbre caigut a la via i diversos avisos al 112
- «Els problemes a la veu poden venir d’una lesió al genoll»
- Detingut un home a Puigcerdà per intentar matar una menor amb una arma blanca
- Abogados Cristianos porta als tribunals la retirada de la Creu del Pont Vell de Gironella
- C-55: una carretera sota l'allargada ombra de l’autopista
- El melanoma no sempre comença amb una piga en la pell: símptomes i com detectar-ho a temps
- La multa que et pot caure si aquest radar de Manresa t'enxampa a més de 30 km/h
- Leyla Kazim, la dona que no va fer res a la feina durant un any: 'Vaig desenvolupar la sospita que el meu lloc era irrellevant i inútil