Pedro Sánchez ja està de vacances a Lanzarote un dia després de la seva visita a Ceuta per la crisi migratòria

El president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, i la seva dona, Begoña Gómez, han arribat el migdia d’aquest dissabte, 1 d’agost, a Lanzarote per començar les vacances d’estiu a la residència de La Mareta, situada a la localitat turística de Costa Teguise.

L’avió Falcon en què ha viatjat el matrimoni ha aterrat cap a les 13.10 hores a l’Aeroport César Manrique-Lanzarote i des de la pista s’ha desplaçat fins a la zona d’aparcament ubicada al costat de l’Aeròdrom Militar. Sánchez i la seva dona es mantindran a l’illa dels volcans fins al 24 d’agost, si no hi ha canvis d’última hora.

L’arribada del cap de l’Executiu coincideix amb un moment d’especial rellevància política, ja que es produirà tot just un dia després del seu desplaçament a Ceuta, on Sánchez va supervisar la situació derivada de la greu crisi migratòria registrada a la ciutat autònoma.

La visita arriba després de la crisi migratòria a Ceuta

El desplaçament de Pedro Sánchez a Lanzarote es produeix després d’una intensa setmana marcada per l’augment de la pressió migratòria a la frontera entre el Marroc i Ceuta.

Segons les dades difoses pel Ministeri de l’Interior, unes 50.000 persones van accedir a la ciutat autònoma des del Marroc durant aquesta setmana. D’aquestes, més de 48.000 van tornar de forma voluntària al país veí. L’episodi va deixar a més, 67 persones mortes, convertint-se en un dels esdeveniments migratoris més greus registrats a la zona en els últims anys.

Reforç del dispositiu de seguretat a Lanzarote

Com ocorre en cada període vacacional del president del Govern, l’estada a La Mareta comptarà amb un important desplegament de seguretat. No obstant, aquest estiu l’operatiu serà superior al d’anys anteriors.

A més del personal que acompanya habitualment el president, entre els quals hi ha els set assistents de servei que figuren en la informació publicada pel Portal de la Transparència, també hi participaran agents especialitzats encarregats de la seva protecció.

A aquest dispositiu s’afegirà un contingent d’entre 30 i 50 guàrdies civils pertanyents al Grup de Reserva i Seguretat (GRS),una unitat d’intervenció ràpida de la Guàrdia Civil especialitzada en operacions d’alta seguretat i protecció d’autoritats.

L’objectiu de l’operatiu és garantir tant la seguretat del president durant la seva estada com la vigilància de l’entorn de la residència oficial ubicada a Costa Teguise.

L’AUGC torna a denunciar les condicions dels agents desplaçats

L’arribada del dispositiu extraordinari també ha reobert les crítiques del sindicat Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC),que denuncia des de fa anys les condicions econòmiques dels agents destinats temporalment a Lanzarote durant les vacances del president.

L’organització sindical afirma que les dietes assignades es mantenen sense actualitzar des del 2005i es fixaran en 49 euros diaris per a allotjament i 28 euros per a manutenció.

Segons l’AUGC, aquestes quantitats resulten insuficients per cobrir els costos reals d’hostalatge a l’illa durant la temporada estival, quan l’ocupació turística dificulta, a més, trobar allotjament disponible.

El sindicat també assegura que, en molts casos, els agents han d’avançar de la seva pròpia butxaca l’import de l’hotel, una situació que considera incompatible amb el servei que presten per garantir la seguretat de l’Estat.

Restriccions en el trànsit marítim

La Capitania Marítima de Las Palmas ha establert una restricció temporal a la navegació marítima en un tram del litoral de Costa Teguise, a Lanzarote, entre els dies 1 i 24 d’agost del 2026, coincidint amb el període previst de vacances de Sánchez a Lanzarote. La mesura, que també es va adoptar l’estiu passat durant el temps d’estiu de Sánchez i la seva família a La Mareta, afecta l’espai marítim situat davant aquesta residència.

La resolució, difosa mitjançant un radioavís de seguretat marítima, fixa la prohibició de navegar dins d’un perímetre concret delimitat per diverses coordenades geogràfiques i la línia de costa de Lanzarote. La restricció es mantindrà vigent fins a les 00.00 hores del 25 d’agost.

Una mesura per motius de seguretat

El radioavís emès el 29 de juliol del 2026 indica que l’exclusió temporal respon a motius de seguretat a l’espai marítim situat davant La Mareta, al municipi de Teguise. La resolució pren com a referència un acord de la Capitania Marítima de Las Palmas datat el 28 de juliol i delimita la zona afectada mitjançant coordenades geogràfiques oficials.

L’anunci especifica que la prohibició es limita a l’espai marítim comprès entre les coordenades indicades en la resolució i la costa de Lanzarote. La informació està dirigida principalment a embarcacions i professionals del sector marítim, que han de respectar les limitacions temporals de navegació mentre es mantingui vigent la mesura.

La Mareta, residència d’ús oficial de l’Estat

La Residència de La Mareta és un complex propietat de Patrimoni Nacional des del 1989. Des de fa anys, aquest enclavament de Lanzarote ha sigut elegit en diferents ocasions com a lloc de descans pels caps de l’Executiu José María Aznar, José Luis Rodríguez i Pedro Sánchez i la Família Reial Espanyola en la qual època en què Joan Carles I ostentava la Direcció de l’Estat espanyol.

Va ser construïda per voluntat del rei Hussein de Jordània a finals dels anys 70 i projectada per l’arquitecte Fernando Higueras, projecte en el qual va col·laborar l’artista de Lanzarote César Manrique. Hussein de Jordània va cedir La Mareta Joan Carles I el 22 de juny de 1989, immoble que es va incorporar a Patrimoni Nacional el 18 de juliol d’aquell mateix any

La Mareta deu el seu nom a la preexistència d’un aljibe excavat a terra, construcció tradicional coneguda a l’illa amb aquest nom. Ocupa una extensió de terreny de 30.900 m2 i es troba al costat del litoral amb una orientació sud. El complex està format per un conjunt d’edificacions d’una i dues plantes d’altura amb una superfície construïda total de 1.900 m2 , que reinterpreta l’arquitectura tradicional canària: parets blanques i sostres plans, amb rematades de xemeneia adornats amb decoracions en forma de cúpula. També presenta referències de l’arquitectura colonial que s’aprecien als seus balcons o miradors de fusta. Les fusteries exteriors contrasten pel seu color verd. Les edificacions s’uneixen mitjançant espais enjardinats que totalitzen una superfície de 9.850 m2 .

Hi haurà ampliació.