Albanesos contra Trump

Albània va viure sota una dictadura estalinista de gairebé 50 anys el segle passat. Des que va caure el règim als 90, el país ha generat poc interès mediàtic. Poc es coneix de la seva transició democràtica, en ocasions violenta, ni de les tres dècades d’eleccions lliures: una pugna molt poc amigable entre el conservador Partit Democràtic i el Partit Socialista. Tots dos no han deixat d’acusar-se mútuament de corrupció, d’autoritarisme, de connivència amb oligarques i amb el crim organitzat.

El país balcànic, d’uns tres milions d’habitants, ha tornat a ser notícia aquests dies gràcies a la família Trump. La filla del president nord-americà, Ivanka, i el seu gendre, Jared Kushner, formen part d’un grup inversor que pretén construir un complex turístic de luxe a la costa de l’Adriàtic, en una de les poques zones verges que queden en aquest racó d’Europa, refugi de 200 espècies d’aus, entre elles flamencs i pelicans, i de tortugues marines. La reacció de molts albanesos no s’ha fet esperar.

A les protestes d’activistes mediambientals s’han unit desenes de milers que des del maig surten als carrers del país en una revolta generalitzada contra el primer ministre albanès, el socialista Edi Rama, que dona suport a la iniciativa. "Rama dimissió" criden els manifestants en la que es coneix com la revolució dels flamencs.

El projecte preveu construir grans hotels i viles, centenars d’apartaments, un centre comercial, un camp de golf, pistes de tennis, un casino i un port esportiu. Tot en una superfície de més d’un milió de metres quadrats, que inclou una franja de costa i l’única illa del país, deshabitada que antany va ser una base secreta per a submarins.

Exalcalde popular

Fins ara, Rama, exitós exalcalde de Tirana, exjugador de bàsquet –mesura dos metres– i pintor d’èxit, era molt popular entre els albanesos. És en el poder des del 2013, després d’haver guanyat quatre eleccions consecutives. En les últimes, celebrades l’any passat, va aconseguir la majoria absoluta, però només hi van votar el 41% d’electors.

Al llarg d’aquests anys, molts albanesos s’han vist forçats a buscar-se la vida més enllà de les seves fronteres. Les remeses procedents de l’estranger és una de les principals fonts d’ingressos del país. Albània és un dels països més pobres d’Europa, tot i que ha aconseguit un fort creixement els últims anys i ha aconseguit disminuir l’atur. Avui voreja el 10%, tot i que el 20% entre els menors de 25 anys estan a l’atur.

El sector en auge és el turisme. Representa una cinquena part del PIB. L’any passat va rebre 12 milions de visitants. Rama ha descrit el megaprojecte dels Trump com una oportunitat per consolidar el creixement en aquest sector. "No hi ha res que hagi de preocupar cap ecologista. Les aus, l’aigua, els arbres i tota la resta estaran molt millor que avui", ha dit.

Els habitants del poble pesquer de Zvërnec denuncien que una part d’aquestes terres els pertanyen, que van ser atorgades a les seves famílies després de la caiguda del règim comunista, però que anys més tard van descobrir que la propietat havia passat en mans d’un oligarca acusat de tràfic de drogues i blanqueig de diners. La resta és sòl públic, tot i que subjecte a la llei d’"inversions estrangeres", ideada per Rama, que permet construir complexos turístics si són de "cinc estrelles o superior".

Els albanesos oposats al projecte acusen el primer ministre de corrupció i de vendre el país a milionaris estrangers en comptes d’apostar per la millorar dels serveis públics. Associen a més el projecte a la bona sintonia que manté Rama amb el president Trump. Al gener, Albània va entrar a formar de la Junta de Pau, l’organisme creat pel president nord-americà per conduir el futur de Gaza. Dies després, Rama va fer una visita oficial a Israel, on va elogiar la figura de Netanyahu en un discurs al Parlament.

El Parlament Europeu ha advertit Albània que ha de respectar les normatives mediambientals si desitja poder formar part de la UE. El primer ministre albanès se’n desentén i acusa pirates informàtics iranians d’estar al darrere de les protestes.

La família Trump va pretendre també aixecar un sumptuós complex immobiliari a Belgrad, capital de Sèrbia. El rebuig de la població va frenar l’intent. Els albanesos esperen ara tenir també el mateix èxit.