La dreta exonera el Marroc de responsabilitat en la crisi de Ceuta

La crisi de sobirania desencadenada en els últims dies a Ceuta, amb molts paral·lelismes amb què es va produir fa just cinc anys a la ciutat autònoma, ha reflectit un gir discursiu a la dreta i l’extrema dreta respecte al Marroc, al qual tant el president del Partit Popular (PP), Alberto Núñez Feijóo, com el de Vox, Santiago Abascal, exoneren de responsabilitat per l’ocorregut. Al contrari, per a tots dos el principal i pràcticament únic culpable és Pedro Sánchez, fonamentalment pel seu pla de regularització migratòria, aprovat aquest mateix any mitjançant un decret.

Tot i això, el líder de l’oposició ha insistit des de dijous passat que també hi ha hagut una falta de previsió davant d’un escenari que es podia haver previst, especialment després de la recent sentència del Tribunal Suprem (TS), que impedeix les devolucions en calent de persones que entren a Espanya nedant pel mar, com les desenes de milers de persones que han arribat a Ceuta per El Tarajal, i no pas després de travessar una barrera física. Molt més agressiu, com és habitual, s’ha manifestat Abascal, titllant de nou a Sánchez de «traïdor» o de «mafiós» i alertant una vegada més que el cap de l’Executiu tindria la pretensió de «robar» les pròximes eleccions generals, que, si no s’avancen, se celebraran l’any vinent.

La línia discursiva seguida ara tant pel PP com per Vox evita, curiosament, una de les crítiques a Sánchez en les quals més a fons s’han fet servir en els últims quatre anys les dues principals forces de l’oposició, i que no és cap altra que la del seu gir copernicà i fins i tot històric en la posició espanyola sobre el Sàhara Occidental, admetent per primera vegada la sobirania marroquina sobre l’antiga colònia espanyola. Un canvi de posició que es va produir precisament després de l’atziac estiu ceutí del 2021, quan l’allau migratòria que es va atribuir a la rebuda a Espanya, per a un tractament hospitalari, del líder del Front Polisario, Brahim Gali.

No en va el 2021 va ser l’any del relleu al Ministeri d’Afers Estrangers, del qual va sortir Arancha González Laya per ser substituïda per José Manuel Albares, l’actual titular de la cartera. Després va arribar, a més, la notícia que el telèfon del president i el de diversos ministres havien sigut infectats amb el programa d’escolta Pegasus, cosa que en els últims anys ha provocat multitud d’insinuacions a la dreta, sobretot a Vox, sobre la possible relació d’aquest fet amb el canvi de posició respecte a Rabat.

El que va dir Casado el 2021

L’hemeroteca de fa un lustre posa de manifest fins a quin punt alguna cosa s’ha mogut en el discurs dels dirigents de la dreta. El llavors president del PP, Pablo Casado,sense estalviar-se ni una sola crítica a Sánchez ni les mateixes reclamacions que ara li fa Feijóo, sí que va voler deixar una cosa clara: «La crisi diplomàtica que estem patint a Ceuta està causada pel Marroc». Una asserció que ara no es troba ni amb lupa entre els dirigents de la dreta.

Precisament entre els crítics de Vox, que tant han fet parlar en l’últim curs polític però la influència del qual en el partit està lluny de ser decisiva per afectar la cúpula d’aquest, sí que sorgeix aquest discurs assenyalant el règim de Mohamed VI, però fins i tot més enllà, els Estats Units i Israel.

L’exsecretari general de Vox, Javier Ortega Smith, ara diputat del Grup Mixt, va parlar de seguida d’«invasió» arran de la crisi, un terme idèntic al que havia utilitzat Abascal, però, a diferència d’aquest, va reclamar «mà ferma contra el Marroc, enemic declarat d’Espanya». A més, divendres passat es va encarar a les xarxes socials amb l’ambaixador d’Israel a les Nacions Unides, Danny Danton, que, tot i que ja desautoritzat pel seu propi país, es va referir a Ceuta com un «enclavament colonial a l’Àfrica». Després de qualificar-lo d’«ignorant», va afegir: «Sens dubte, la teva actitud deixa molt clar qui està realment darrere d’aquesta invasió». Poc després, va llançar una altra insinuació, en aquesta ocasió dirigida a Washington, al compartir l’atac a Espanya de Donald Trump el 3 de juliol, quan a compte de les desavinences sobre l’aportació a l’OTAN, el president nord-americà va afirmar: «Aviat aprendran», citant la pèrdua de Cuba i les Filipines al segle XIX. «Les casualitats no existeixen», va concloure l’antiga mà dreta d’Abascal.

En la mateixa línia, un altre destacat membre dels crítics de Vox, l’exvicepresident de la Junta de Castella i Lleó, Juan García-Gallardo, va al·ludir així a Abascal, fent menció irònica a la seva condició de president del grup Patriotes, en el qual coincideix amb l’ex primer ministre d’Hongria, Víktor Orbán, i amb la líder de l’extrema dreta a França, Marine Le Pen: «Després d’una nova escalada en la guerra híbrida del Marroc contra Espanya, ¿on és el president dels ‘patriotes’ espanyols?".

Les postures de tots dos, paradoxalment o no, coincideixen amb la de molts dels representants dels partits de l’esquerra socis de Sánchez, que aquests dies no han dubtat a assenyalar la Casa Blanca i al Govern d’Israel com les mans que haurien gronxat el bressol de l’allau migratòria patida per Ceuta.