Els insults de Milei a Lula posen en perill la relació amb el Brasil

El greuge és com l’aire per a Javier Milei. El respira. Segons un informe del gener emès pel Fòrum de Periodisme Argentí (Fopea), des que va assumir la presidència el 10 de desembre del 2023 ha publicat més de 16.800 missatges amb insults a la xarxa social X. Durant l’última Assemblea legislativa, al març, va deixar anar un improperi cada cent segons.

Milei no distingeix entre situacions ni interlocutors. El llenguatge de l’ofensa també té capítols internacionals. Li ha passat amb els presidents Gustavo Petro, Gabriel Boric i Andrés Manuel López Obrador. Fa unes setmanes, es va passejar per Madrid sense mossegar-se la llengua, i ara ha passat el mateix a Sao Paulo. L’ultradretà va anar a recolzar la candidatura presidencial de Flávio Bolsonaro, i va anomenar el seu adversari i actual president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, de totes les males maneres possibles: "lladre", "presidiari", "corrupte", "porqueria socialista" i "esquerda de merda". La incontinència verbal és part del seu estil. Però Milei només hi va posar la veu perquè el gran ventríloc, Donald Trump, fos qui cridés. El president dels EUA no vol la reelecció de Lula, i l’anarcocapitalista pot funcionar en aquests mesos com un dels seus portaveus més estridents.

"Vostès van veure la pallassada que va fer aquí el president de l’Argentina. Jo no vaig dir res, perquè la meva relació és la d’un cap d’Estat. No entraré en un intercanvi de paraules amb aquesta cosa", va dir el president brasiler aquest dijous durant un acte partidari. "Vaig aprendre ben aviat que no soc ni millor ni pitjor que ningú. Vull estar en igualtat de condicions. I mentre jo sigui president i sigui viu, ningú de fora ficarà el nas en les eleccions brasileres", va afegir, sense deixar de recordar com li agrada el poble argentí. Crida molt l’atenció als analistes el to dels greuges destinats al president del país que és el principal soci comercial de l’Argentina, amb el qual, des de mitjans de la dècada dels 80, va començar un procés sostingut d’acostament que va posar fi a tota mena de recels i rivalitats regionals.

Llaços comercials

L’intercanvi comercial entre l’Argentina i el Brasil el 2025 va arribar als 31.195 milions de dòlars, un 12% superior a l’any precedent. Les xifres del primer semestre del 2026 informen d’un flux de 13.803 milions de dòlars, amb un saldo negatiu per a l’Argentina de si fa no fa 2.000 milions de dòlars. Milei, tan amant de les estadístiques, no hi para atenció a l’hora de tensionar els vincles amb Lula per motius ideològics. El vicepresident Gerardo Alckmin va ser un dels primers a advertir que aquesta "actitud tan grollera" és perjudicial per als interessos de l’Argentina. "Trump pot guanyar o perdre al novembre. No ho sabem. Però arriscar la relació amb el principal soci comercial de l’Argentina, quan totes les enquestes mostren una millora considerable de Lula, no sembla que sigui el moviment més prudent", va assenyalar Ignacio Fidanza al mitjà La Política Online.

El bolsonarisme funciona de manera simètrica. En un editorial recent, el diari Folha de Sao Paulo va assegurar que una de les "activitats preferides" del clan és "actuar en contra de la sobirania i l’interès nacional". El fill de l’expresident Jair Bolsonaro, actualment pres per liderar una temptativa de cop d’Estat contra Lula, va facilitar la intervenció de Milei en territori brasiler i, immediatament, la Secretaria de Relacions Exteriors va convocar l’ambaixador de l’Argentina, Daniel Raimondi, i l’ambaixador del Brasil a Buenos Aires, Julio Bitelli, perquè donessin explicacions. "Amb les seves diatribes [Milei] es va ridiculitzar a si mateix i va perjudicar les relacions internacionals". Va ser, va afegir la publicació, una "òpera bufa" sense conseqüències favorables per a Bolsonaro.

Doctrina Donroe

La recent enquesta de la consultoria Atlas assenyala que Lula encara té set punts d’avantatge en el segon torn d’octubre. Els mitjans de premsa brasilers consignen que el Govern del Partit dels Treballadors (PT) avaluarà el rumb de la relació amb Milei per decidir el retorn del seu representant diplomàtic a la capital argentina. De moment, no s’ha fixat una data perquè l’ambaixador Bitelli reprengui les funcions al país veí. El ministre d’Exteriors argentí, Pablo Quirno, va descartar una ruptura i va evitar dur a terme nous atacs frontals. No obstant, a Buenos Aires hi ha la sensació que l’anarcocapitalista tornarà.

Tornant de Sao Paulo, Milei es va mantenir fidel al seu estil i va insultar l’exministre de la Producció peronista, José Ignacio de Mendiguren, enmig de l’Exposició Rural que organitzen els grans productors agropecuaris. "¡Vostè, sí, lladre!", va començar a cridar-li. Després va firmar un decret que modifica la llei de migracions i estableix la prohibició d’ingrés al país i eventual expulsió d’estrangers que "propaguin missatges d’odi" o formin part d’una "campanya antiargentina" que, d’acord amb l’ultradretà, va provenir dels governs opositors del Brasil i Mèxic, més el Partit Demòcrata dels EUA.

"¿Des de quan fer vergonya ja no fa vergonya?", es va interrogar Jorge Fontevecchia, director del diari Perfil, sobre l’actitud complaent de diversos ministres argentins amb les invectives del president. "Més enllà de les seves conviccions personals, acaben defensant insults que probablement ells mateixos no haurien pronunciat ara fa uns anys". Aquesta indiferència s’obre a altres explicacions. "Un alt funcionari del Govern assegurava ahir que l’enrenou de Javier Milei al Brasil va ser una sobreactuació del president argentí per un suggeriment de Donald Trump perquè ajudi la família Bolsonaro al país veí i perjudiqui l’actual mandatari brasiler, Lula da Silva", va assenyalar Joaquín Morales Solá, columnista del diari La Nación. Carlos Pagni, un altre dels columnistes de La Nación, tampoc no va dubtar que es tracta d’"una ofensiva alineada" amb la "doctrina Donroe", com li agrada anomenar a Trump l’actualització de la "doctrina Monroe" del segle XIX, que estableix les bases de les aspiracions regionals de Washington. Els EUA han decidit redoblar les sancions comercials contra el Brasil com a part de la seva política de desgast.

També ho entén així el Govern mexicà, atent al curs de les tensions bilaterals entre el Brasil i l’Argentina. Per a l’Administració de Claudia Sheinbaum, les eleccions brasileres són crucials. Una eventual derrota de les urnes de Lula suposaria per a Mèxic un aïllament regional de grans proporcions, i aquest va ser un dels motius pel qual la mateixa presidenta va reaccionar amb desgrat a la intervenció de Milei en els assumptes del país veí. La convicció que els actes del president Milei són alguna cosa més que el fruit de la seva irada espontaneïtat també és compartida al Brasil.