El Govern mira d’aturar la crisi de Ceuta utilitzant guant de seda amb el Marroc per no tornar a empitjorar la situació

De l’emergència nacional pels incendis més grans de la història d’Espanya a la pitjor crisi migratòria mai viscuda al nostre país. El Govern acaba de sortir d’una crisi i topa de cara amb una altra de més greu sense solució de continuïtat. I ara arriben unes imatges que han commocionat bona part d’Espanya: desenes de milers d’africans entrant a Ceuta, mentre l’oposició –tant el PP com Vox– denuncia una suposada «invasió» i en fa responsable l’Executiu, i diversos països, com els Estats Units, Itàlia o Israel, aprofiten la situació per atacar el Govern.

El Govern ha afrontat la crisi «de forma tardana i insuficient», segons l’alcalde de Ceuta, Juan Jesús Vivas. Des de la Moncloa eviten entrar en polèmiques i només afirmen respondre amb «coordinació, cooperació i treballar per solucionar la situació». No volen controvèrsies a costa d’una matèria tan delicada i sensible com és la immigració, que a més comporta en aquest cas el risc d’obrir una crisi diplomàtica amb el Marroc, com la que va esclatar el 2021.

Fonts de l’Executiu no volen posar terminis a la resolució de la crisi, però asseguren que són «optimistes». Un alt càrrec del Govern espera que per dimarts pugui «haver-se encarrilat el problema». El nou front que s’està obrint des de divendres és internacional, amb Itàlia i altres països europeus, atesa l’alta sensibilitat dels executius europeus amb la immigració i el seu rebuig de les polítiques de regularització de Pedro Sánchez.

Des del principi de la crisi, el Govern ha volgut utilitzar guant de seda amb el Marroc. Malgrat la sospita d’algunes fonts de l’Executiu que els esdeveniments d’aquesta setmana han comptat almenys amb la col·laboració de les autoritats marroquines, el Govern acumula ja molts anys de convivència diplomàtica amb Rabat i prou experiència per saber fins a quin punt és important mantenir una «molt bona relació» amb el regne alauita, considerada «necessària» i «estratègica» per a Espanya, segons destaquen fonts de l’Executiu socialista en declaracions a EL PERIÓDICO.

A la Moncloa saben que mantenir aquests llaços és clau per resoldre aquesta crisi. Però van més enllà: de Rabat depèn també la contenció de la immigració irregular i fins i tot d’e l’amenaça gihadista, que podria tenir al sud d’Espanya la seva principal via d’entrada. Fonts del Govern apunten a un possible enuig del Marroc per la recent reunió de Pedro Sánchez amb el president d’Algèria, Abdelmadjed Tobboune o per l’avenç de la llei de nacionalització dels nascuts al Sàhara Occidental, que acaba d’avançar al Parlament el vot favorable del PSOE i l’abstenció del PP. Fins i tot se cita l’ambició de Rabat per allotjar la final del Mundial de futbol del 2030 que se celebrarà a Espanya, Portugal i el Marroc.

Polèmiques a part, fonts del Ministeri de l’Interior les neguen i destaquen que el Marroc ha tingut «un paper crucial» aquest any en la contenció de la immigració il·legal, que ha baixat en termes generals. I es remeten a les dades: entre l’1 de gener i el 15 de juliol, sense comptar, per tant, el nombre d’entrades d’irregulars a Espanya, ha caigut un 35,5%, de 22.436 en el mateix període del 2025 als 14.479 d’aquest any. «Bona part d’aquestes bones xifres es deuen a la cooperació i a la bona relació amb el Marroc», ressalten des del departament de Fernando Grande-Marlaska.

Des que Marlaska va entrar al Govern el 2018, ha cuidat al màxim la relació amb el veí del Sud. El titular d’Interior manté una «excel·lent relació» amb el seu homòleg marroquí, Abdelouafi Laftit, amb qui s’ha reunit més de 15 vegades en vuit anys, a més de tenir una via de diàleg oberta amb ell de forma permanent. Aquesta confiança entre tots dos va sobreviure fins i tot a la crisi del 2021, que va començar amb l’arribada a Espanya del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, greument malalt de la covid, per ser tractat en un hospital espanyol. El Marroc es va prendre aquest gest com una traïció a la confiança bilateral, va relaxar els controls fronterers i més de 10.000 immigrants van entrar a Ceuta.

«Excel·lent cooperació» del Marroc

Ara, l’Executiu vol just el contrari: enaltir l’«excel·lent cooperació» de Rabat i negar qualsevol responsabilitat del veí del Sud en la crisi actual. El Govern s’ha esforçat a carregar tota la culpa de la situació actual en la «instrumentalització» de la recent sentència del Tribunal Suprem per part de les màfies de tràfic de persones.

Tant fonts de l’Executiu com del PSOE són conscients de fins a quin punt és delicada aquesta crisi, que atia la por a la immigració i el discurs de la «invasió» que abanderen Vox (i ara també el PP). Des del Partit Socialista, la secretària d’Organització, Rebeca Torró, va rebutjar aquest divendres «la utilització partidista d’aquesta crisi» perquè «no porta solucions». Al contrari, va continuar, «només retrata qui prefereix treure rèdit polític abans que posar l’espatlla».

Fonts de la cúpula del PSOE lamenten especialment «la deriva del PP», que «es deixa portar per tots els discursos que abans eren patrimoni exclusiu de la ultradreta i ara fa seus». I posen en relleu la resposta del Govern a aquesta crisi, basada en «garantir la seguretat», «agilitzar les repatriacions» i «reforçar la cooperació amb el Marroc».