Meloni s’aferra a la vigilància biomètrica

Als despatxos de Roma, hi ha certeses que sobreviuen govern rere govern: l’estiu és un dels millors moments per colar noves o controvertides lleis o regles mentre el país és a la platja i les redaccions periodístiques estan sota mínims. L’Executiu de Giorgia Meloni ho sap i aquesta setmana, quan no falten gaires dies perquè el Parlament italià tanqui per vacances, es va empescar una norma que permetria a la policia utilitzar sistemes d’intel·ligència artificial per al reconeixement facial dels ciutadans de manera preventiva i generalitzada. Tot seguit ha esclatat la polèmica. És una mesura que "permet el que la UE prohibeix" i vol convertir Itàlia en un "Estat policial", va denunciar l’oposició de centreesquerra.

La norma, de fet, es va interpretar com una nova picada d’ullet a les forces de l’ordre italianes –la segona en pocs dies, després de l’aprovació d’una mesura per descongestionar les presons– quan falta no gaire més d’un any per a les eleccions. I, tot i que el decret encara no és llei, el camí jurídic és, aquesta vegada, més àgil que de costum. La raó és que es tracta d’un decret legislatiu; és a dir, el Govern ja va rebre mandat del Parlament per redactar-lo i, després de les consultes en les comissions parlamentàries, únicament faltaria l’aprovació del Consell de Ministres.

Problema: no només l’oposició la té en la mira; també l’ha censurat el garant per a la privacitat, l’agència que s’encarrega de garantir la protecció de dades a Itàlia. Segons aquest organisme, la norma, tal com està redactada, permetria processar "automàticament" les dades biomètriques –la cara, l’iris o les empremtes dactilars– de "totes les persones" que accedeixen a un lloc o un esdeveniment, sense distinció, en el mateix instant en què la càmera grava. No faria falta que hi hagués encara cap sospitós ni cap delicte. Una cosa que xoca directament amb l’article 26 de la llei d’intel·ligència artificial de la Unió Europea, d’acord amb el regulador.

El text indica que aquesta vigilància biomètrica s’autoritzaria en "llocs o esdeveniments en què hi hagués necessitats d’ordre i seguretat pública", com un partit de futbol, una protesta o un concert. El garant va avisar que l’expressió és tan àmplia que podria incloure contextos molt heterogenis, "amb el risc de legitimar una recol·lecció massiva i preventiva de dades biomètriques, desproporcionada i potencialment en contradicció amb la llei europea".

Segons la norma impulsada per l’Executiu italià, la policia podria així mateix conservar les dades durant almenys set dies dels llocs que considerés sensibles. I hi ha, a més, una altra clàusula d’urgència que també alimenta la desconfiança: les forces de seguretat podrien igualment activar el sistema pel seu compte, sense esperar el jutge, i sol·licitar després l’autorització dins de les 24 hores següents. Només si el fiscal la denegués, les dades s’haurien d’esborrar immediatament.

La llei europea de la intel·ligència artificial prohibeix en gran mesura que la policia utilitzi sistemes d’identificació biomètrica remota en temps real en espais públics. No obstant, s’admeten tres excepcions concretes: per a la recerca de víctimes del tràfic de persones, l’explotació sexual o el segrest, per a la prevenció d’una amenaça terrorista imminent i per a la identificació de sospitosos de delictes greus. Brussel·les estableix que les autoritats policials han de tenir autorització judicial prèvia i registrar cada ús en una base de dades de la UE, però també s’obre la porta a un procés d’urgència per sol·licitar la validació del jutge a posteriori.

"Fitxatge indiscriminat"

El Govern va presentar la llei com una norma que és dins d’un paquet de mesures precisament destinades a integrar el reglament europeu d’IA en la legislació italiana. L’objectiu és, segons l’Executiu transalpí, senzill. "Volem donar una eina més a la justícia" per castigar els que causen destrosses, perquè les penes actuals són "irrisòries", va dir Francesco Filini, diputat de Germans d’Itàlia, partit de Meloni. Els partits de l’oposició "només saben estar en contra: estan a favor que les ciutats i les forces de l’ordre siguin atacades", va criticar en una entrevista amb La Repubblica.

En el bàndol oposat, Filippo Sensi, del Partit Demòcrata (PD), va respondre amb un argument contrari, apuntant en particular contra l’article 8 de la proposta, que "preveu la identificació biomètrica en temps real", i contra l’article 10, al qual ha anomenat directament "fitxatge massiu indiscriminat". Per Sensi, "aquest decret permet a Itàlia el que està prohibit a Europa. És una cosa que canvia la naturalesa de la nostra democràcia. El ciutadà es converteix en sospitós per definició". Una mesura, resumeix, digna d’"un Estat policial". Com el PD, també el Moviment 5 Estrelles va rebutjar la mesura.

La norma arriba a més després d’una dècada en què Itàlia ha vist caure la qualitat democràtica. Tant que el país és considerat avui dia una "democràcia imperfecta", més mal qualificada que els Estats Units, Israel i la majoria dels socis de la Unió Europea, segons indica el Democracy Index, que des del 2006 elabora la Intelligence Unit del setmanari britànic The Economist. En cas de ser aprovada pel Consell de Ministres, la mesura només tindria l’obstacle del president, Sergio Mattarella, l’encarregat d’assegurar que la llei està en sintonia amb la legislació italiana i europea.