Dinamarca estrena una mili obligatòria i igualitària, amb destí a Groenlàndia inclòs

El servei militar a Dinamarca és des d’aquest dilluns obligatori, igualitari i fins a tres vegades més llarg. Un total de 1.600 reclutes, homes i dones, s’han estrenat en el nou format de la mili, d’acord amb la reforma aprovada el 2024 i que inclou la possibilitat de ser destinat uns mesos al territori autònom danès de Groenlàndia, la gèlida illa cobejada per Donald Trump.

«Els nostres joves, home i dones, assumeixen més responsabilitat en les nostres forces armades i en la nostra societat», en uns moments «d’amenaces més canviants i complexes que mai», va afirmar el cap de les Forces Armades, Michael Hyldgaard. La prolongació del servei militar implica que dels quatre actuals es passa a 11 mesos, o fins i tot un any sencer, per als que siguin destinats al vaixell escola ‘Dannebrog’ o unitats contraatacs cibernètics. Un de cada cinc nous reclutes són dones, segons fonts militars daneses.

Els primers cinc mesos rebran instrucció militar bàsica, mentre que en la següent fase seran destinats a casernes de tot Dinamarca, inclosa Groenlàndia, així com missions de l’OTAN al Bàltic o a la Marina. El servei fora del mateix país serà opcional i voluntari.

Arrencada accelerada

La mili igualitària danesa segueix l’exemple d’altres països nòrdics, com Noruega i Suècia. Va ser aprovada el 2024 i incloïa l’obligatorietat de sotmetre’s a una revisió mèdica en complir els 18 anys. Complert aquest pas, qualsevol podia ser cridat a files per sorteig, si no es presentaven prou aspirants voluntaris. La totalitat dels 1.600 reclutes d’aquest grup són voluntàries.

Inicialment, la nova mili havia d’entrar en vigor l’any vinent. Però el govern de la socialdemòcrata Mette Frederiksen va decidir avançar-la, coincidint amb les tensions entre aquest soci de l’OTAN i els Estats Units per l’ambició reiteradament expressada per Trump d’aconseguir el control de l’illa.

El mes de juliol passat va arribar a Groenlàndia un primer contingent de reclutes, destinats a participar en les maniobres ‘Arctic Endurance’ (Resistència Àrtica) de l’Exèrcit danès. Aquestes operacions s’inscriuen en el preacord assolit al febrer amb els Estats Units per desactivar les fortes tensions entre membres de l’OTAN. Trump va desestimar l’opció d’aconseguir el control de l’illa per la força militar, davant la resposta cohesionada dels aliats europeus secundant Frederiksen. A canvi, Dinamarca es va comprometre a reforçar la defensa de l’illa.

Els mitjans danesos es feien ressò aquest dilluns, coincidint amb l’entrada en vigor formal de la nova mili, d’unes declaracions del president dels EUA en què deixa clar que continua obsessionat per dominar l’illa àrtica. Abans que acabi l’actual mandat, el 2029, Trump aspira a tenir «un control operatiu» sobre Groenlàndia, segons ha declarat a la ràdio nord-americana Real America’s Voice.