Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Les guerres donen impuls a la transició energètica

Els conflictes de l’Iran i Ucraïna han impulsat les energies renovables a Europa per alleujar la dependència dels combustibles fòssils

Vista de la planta tèrmica de carbó a Bitola (Macedònia) el 2009.

Vista de la planta tèrmica de carbó a Bitola (Macedònia) el 2009. / EFE

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Mario Saavedra

Madrid

Cada vegada hi ha més governs que rebutgen o defugen els plans acordats per lluitar contra el canvi climàtic. El cop més dur ha vingut dels EUA, la primera potència mundial i segon emissor més gran de gasos amb efecte hivernacle. El president Donald Trump va ordenar al seu país d’abandonar l’Acord de París, el tractat internacional jurídicament vinculant sobre el canvi climàtic.

La UE, en ple ascens de la ultradreta populista i enmig de protestes agrícoles i industrials, ha decidit suavitzar les seves regulacions destinades a arribar a la neutralitat de carboni l’any 2050. Alemanya, en ple reajustament del seu mix energètic per la guerra de Rússia contra Ucraïna, ha arribat a permetre temporalment l’ús del carbó. A Espanya, el Partit Popular ha acordat amb Vox, en diversos governs locals, rebutjar moltes polítiques europees del Pacte Verd.

En aquest context, semblaria que són mals temps per a la lluita contra el canvi climàtic. Que s’apaga el consens científic i polític que s’ha anat construint lentament durant dècades per mirar de reduir els fenòmens climàtics extrems relacionats amb l’escalfament global.

I, no obstant això, alhora, les guerres d’Ucraïna i l’Iran han impulsat les energies renovables davant els combustibles fòssils. Molts països s’han adonat del taló d’Aquil·les que suposa dependre en excés del petroli o del gas. I això és clau per frenar l’augment de la temperatura durant les dècades vinents.

El preu del petroli ha pujat de manera sostinguda des del tancament de l’estret d’Ormuz com a represàlia iraniana a la guerra llançada pels EUA i Israel. Al voltant d’una cinquena part del petroli i el gas comercialitzats al món ha de passar per aquesta franja d’aigua des dels països productors del golf Pèrsic.

Moltes nacions han pres consciència per força que la seva autonomia estratègica exigeix diversificar el seu subministrament augmentant la proporció d’energies renovables locals, com l’eòlica o la solar. Espanya ha sigut exemple d’aquests beneficis: el preu de l’energia ha pujat menys que en altres països semblants en part perquè el percentatge de renovables és més elevat.

"La situació de la lluita contra el canvi climàtic era pitjor fins al 28 de febrer del 2026. La decisió del president Trump d’atacar l’Iran, que va provocar el tancament de l’estret d’Ormuz, va suposar involuntàriament un enorme impuls per a la transició ecològica", opina per a EL PERIÓDICO Jeff Colgan, catedràtic de Ciència Política i director del Laboratori de Solucions Climàtiques de l’Institut Watson, als EUA. "Les vendes d’energia solar, bateries i vehicles elèctrics estan augmentant en molts llocs del món. Irònicament, és possible que la competència geopolítica estigui fent més per afavorir la transició ecològica que totes les cimeres diplomàtiques i els esforços de cooperació que s’han fet en els últims anys".

Índex de referència

L’índex de referència de les energies netes globals, el S&P Global Clean Energy Transition Index, va experimentar un fort impuls i acumula una revalorització pròxima al 29% des que va començar el 2026, per sobre del rendiment dels índexs petrolers.

La invasió russa d’Ucraïna, el 24 de febrer del 2022, va alterar dràsticament el tauler energètic, especialment a Europa. El gas rus que arribava per gasoductes va començar a ser substituït per gas natural liquat, que es transporta en grans vaixells des dels EUA, entre altres llocs. Aquest procés també genera emissions.

Però la guerra també va disparar a Europa la preocupació per la seguretat energètica, i les renovables van aparèixer com una solució de futur. La Comissió Europea assegura que la dependència del gas rus va caure del 45% de les importacions al 12% el 2025, mentre que la del petroli rus va descendir del 27% al 2%. L’acceleració del trànsit del gas cap a les renovables podria reduir les emissions mundials de CO2 entre un 1% i un 5% el 2030, segons un informe de l’agència neerlandesa PBL basat en les projeccions portades a terme per l’Agència Internacional de l’Energia.

"Mai havia existit una consciència pública tan clara. Les investigacions sobre opinió pública mostren que la població, tant al Nord Global com al Sud Global, està preocupada pel canvi climàtic, vol accedir a l’electrificació i donar suport a una transició energètica que contribueixi també a l’acció climàtica, sempre que es dissenyi tenint en compte les necessitats bàsiques de la ciutadania", valora per a aquest diari Federica Genovese, professora de Ciència Política i Relacions Internacionals a la Universitat d’Oxford. "Les fonts d’energia verda mai havien sigut, almenys en principi, tan barates i accessibles. No estem en el pitjor moment de la lluita contra el canvi climàtic, només en una etapa de fragmentació i reajustament. Res està predeterminat", afegeix.

Guerra cultural

L’experta sí que adverteix del perill que la crisi climàtica s’hagi convertit en una arma de guerra cultural, "especialment dins de l’extrema dreta".

Trump no només va treure el seu país de l’Acord de París. També ha eliminat les limitacions federals a les emissions de gasos amb efecte hivernacle dels vehicles. A més, ha revocat el dictamen científic de perill adoptat el 2009, que sustentava aquestes normatives de l’Agència de Protecció Ambiental.

No obstant això, en la major part del món, les conseqüències del canvi climàtic provoquen conseqüències molt concretes en les poblacions, que exigeixen respostes. Comença a ser, abans de tot, una qüestió material.

"Juguen en contra de l’avenç de la lluita contra el canvi climàtic els interessos econòmics i polítics dels grans Estats productors de petroli, especialment els EUA, Rússia i l’Aràbia Saudita", conclou Jeff Colgan. "Per a la majoria dels països, els principals factors que determinen les polítiques energètiques nacionals són, en primer lloc, el cost i, en segon lloc, la seguretat energètica. Les consideracions mediambientals tenen bastanta menys importància que qualsevol d’aquests dos factors", assenyala.

Durant dècades, les tensions geopolítiques van reforçar, almenys a curt termini, un món basat en els combustibles fòssils. Ara, la situació sembla haver-se revertit i la incertesa global juga en contra d’aquestes energies contaminants.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents