Sense recursos per atendre els menors no acompanyats

Parlar de xifres concretes és difícil aquests dies a Ceuta. La crisi migratòria que es va desencadenar dijous amb l’estimació de més de 60.000 persones que accedien de manera irregular a la ciutat autònoma dificulta qualsevol càlcul. Les autoritats encara no s’atreveixen a donar dades concretes i l’última actualització oficial del Govern xifra en 72 els morts, tot i que autoritats ceutines van indicar a EL PERIÓDICO que s’han recuperat ja més de 100 cadàvers, fins a rondar els 150.

Aquesta tragèdia es converteix en la que més quantitat de morts ha causat fins ara, i ha superat l’episodi de juny del 2022, quan van perdre la vida 23 persones, una xifra qüestionada per algunes oenagés, que l’eleven fins a prop del mig centenar.

El mateix passa amb els menors. "N’han arribat milers, ningú sap ben bé quants", admetien fonts del Govern local. N’hi havia prou amb anar a la porta del centre de menors, per exemple, instal·lat al barri de Los Rosales, per veure com s’hi amuntegaven desenes de migrants que van travessar la frontera nedant o a peu fins que les Forces i Cossos de l’Estat van prendre la ciutat i l’entrada del centre va quedar buida i clausurada.

Com a dimensió del moment que viu la ciutat cal recordar que el president Juan Jesús Vivas va alçar la veu en senyal d’alarma abans de l’entrada massiva. Llavors era perquè "en deu dies hem passat de tenir-ne 180 a 800", apunten fonts del govern local que remarquen que eren dades comptabilitzades abans de la "invasió".

A partir d’aquell moment es va deixar de comptar, davant la "magnitud de la situació" que s’estava vivint a la ciutat.

La gran majoria dels menors estan acollits als centres, asseguren, i se’ls han ofert els "recursos extraordinaris" que s’han anat habilitant. A més del centre de menors La Esperanza, a la ciutat hi ha locals gestionats per la Fundació SAMU i per l’Associació Engloba per atendre aquests joves.

El repartiment solidari

Abans d’aquesta crisi, Vivas va assegurar que la ciutat estava "desbordada" i, una vegada més, va cridar a la col·laboració de les altres comunitats autònomes per a l’acollida de migrants. Encara s’ha de veure quina resposta donen els governs autonòmics a aquesta petició del president ceutí.

Les comunitats autònomes són les que tenen la competència d’atendre els menors migrants que arriben de manera irregular. Davant la saturació d’algunes regions –com és el cas de les Canàries, Ceuta i Melilla, que han demanat ajuda en més d’una ocasió–, el reial decret llei 2/2025 va modificar la llei d’estrangeria per fixar un sistema vinculant de redistribució solidària des de territoris saturats quan d’altres superen els llindars de capacitat establerts, amb terminis màxims de derivació de 15 dies naturals en situacions de contingència extraordinària. Ceuta va emetre la petició d’ajuda abans fins i tot que dijous es produís aquest episodi.

Durant el retorn de migrants, les autoritats se centren en els menors per instar-los a tornar perquè, segons fonts policials, "les seves famílies els reclamen i molts d’ells ni tan sols sabien a què venien".

Subscriu-te per seguir llegint