La societat ceutina clama per estar unida davant dels que "sembren odi"
Els ceutins reivindiquen la "convivència" i creuen que es repetirà una altra arribada massiva de persones des del Marroc

Un guardia civil adverteix una persona que neda al mar intentant entrar a Ceuta, ahir. | MARCOS MORENO / EUROPA PRESS
May Mariño
Ceuta és una ciutat que té un profund sentiment d’identitat que de vegades costa entendre els que no hi han nascut. Una ciutat on oneja la bandera espanyola en balcons i edificis més enllà dels grans moments esportius. On se sent espanyol i darija –àrab– i hi ha noies en shorts i altres amb mocadors cobrint-se el cap. On se celebra el Ramadà i la processó de la verge de l’Àfrica, que malgrat la suspensió de les festes sí que tindrà aquest any la seva ofrena floral i la seva desfilada processional durant dimecres vinent.
La relació amb el Marroc, el país veí, és constant, per això molts tenen clara la seva teoria del que va desencadenar aquests dies la crisi migratòria més gran que ha viscut la ciutat espanyola amb l’entrada massiva de més de 60.000 persones. "Es veia a venir", "a Castillejos [ciutat marroquina veïna] hi havia ambient", relaten els ceutins i perquè les xarxes socials alimentaven la idea de creuar a Ceuta.
Per això, al carrer la sensació d’"abandó" està molt estesa i es lamenten que l’Exèrcit i la Policia no van ser desplegats abans de la "invasió" i que "es va deixar fer al sàtrapa del Marroc".
Una ceutina veia la crisi com "una oportunitat per aprofitar si ens unim els uns amb els altres contra els dolents", després de reconèixer que els migrants que van travessar la frontera "són utilitzats" per l’Estat marroquí i lamentar els morts. Tot i que ara per ara, les dades oficials del Govern apunten 72 morts.
Els ciutadans de Ceuta tenen clar que la seva és una ciutat de "convivència" on "ens respectem tots" i que "punxen en os" els que busquen "sembrar l’odi" en la societat ceutina. I com a sembradors d’aquesta malvolença estan tant els que identifiquen l’extrema dreta com els que aclamen els marroquins perquè creuin i "sembren el caos". Així "es retroalimenten", per la qual cosa només toca "estar units", reafirmava un ceutí.
Intenció de Vox
El president de la ciutat, Juan Jesús Vivas, reivindicava també que "totes les famílies ceutines són i se senten espanyoles" i denunciava la "intenció" de Vox d’"enfrontar i dividir els ceutins per raó d’origen, cultura o creences. Però no ho aconseguiran" perquè, va afegir, "la convivència és una clau existencial de la ciutat" i "la societat ceutina no permetrà que ningú vingui aquí a dividir els ceutins per aquest tipus de raons". Aquests sentiments també expliquen com amb prou feines s’han registrat incidents –segons dades oficials– i la intervenció policial més gran va ser requerida dissabte a la tarda després de l’arribada a la ciutat del moviment Núcleo Nacional –una organització i partit polític neonazi– per carregar contra els musulmans.
"No vindran de fora a explicar-me la meva ciutat. Soc espanyola i musulmana", "la nacionalitat no té res a veure amb la religió, fora els nazis de Ceuta", corejaven dones vestides amb el mocador islàmic. Ho feien al costat d’altres grups de població autòctona que reconeixia com els musulmans als seus barris són els que han "salvat la ciutat" en la "invasió orquestrada" des del Marroc per "sembrar odi i caos".
La població ceutina descriu Ceuta com una "ciutat neta i segura" i es feliciten d’haver tingut la temperància de poder aguantar l’envit. El mateix delegat del Govern a Ceuta, Miguel Ángel Pérez, va posar en valor que "a les mesures de l’Estat cal sumar l’actitud de la gran majoria dels ceutins que han actuat amb sensatesa i responsabilitat".
Una societat que es mostra segura que aquesta crisi migratòria –que ha superat amb escreix la del maig del 2021– es tornarà a repetir perquè "el Marroc ens envairà quan vulgui", conclouen molts ciutadans amb qui ha parlat aquest mitjà aquests dies. És més, el mateix Vivas no va poder garantir que no torni succeir una cosa similar: "A part de representant del Govern a Ceuta, soc ceutí i soc perfectament conscient de tota aquesta inquietud, d’aquest temor que tenim tots, i jo també, jo ho comparteixo".
Perquè, va afegir, "el que hem viscut és una situació molt difícil i evidentment el que em diuen és que es treballarà perquè no torni a passar, però soc conscient, perfectament conscient d’aquesta inquietud que tenim els ceutins". Aquest és el sentiment que s’està estenent, segons comparteix una periodista local a aquest diari, que davant l’"odi que alimenten uns i altres juntament amb la possibilitat d’una invasió orquestrada, hi hagi persones que puguin plantejar-se abandonar la ciutat si no ens mantenim units i forts, perquè aquí ningú ens està defensant". "Ceuta és un mur que lluita sol", resumia un taxista musulmà ceutí i "molt espanyol", que admetia estar afectat per la situació i per tot allò que encara pugui venir.
Subscriu-te per seguir llegint
- Sílvia Orriols, d'AC, replica al regidor de Seguretat de Manresa, Anjo Valentí: 'Qui ets tu per castrar la seva carrera professional?
- Mor un veí de Camps en caure amb el cotxe per un barranc a la BV-3008, a Fonollosa
- Mor Oihane Mateos, comunicadora icònica i actual directiva d’EITB, als 45 anys
- On es veurà millor l’eclipsi solar a Manresa?
- Investigadors catalans localitzen per primer cop a la península Ibèrica el ratpenat del nord al Cadí-Moixeró
- Les mentides que envolten la casa de Rosalía a Manresa
- El regidor de la policia de Manresa afirma que Sílvia Orriols s'equivoca contractant la seva filla
- Un nou episodi de tempesta deixa una forta pedregada, inundacions i un arbre caigut a Llívia