Ceuta, una ‘vendetta’ anunciada

El 22 de juny passat, en una visita a Alberto Núñez Feijóo i Isabel Díaz Ayuso, el candidat de la dreta francesa a les eleccions presidencials, Bruno Retailleau, va declarar que la seva proposta consisteix a "desterrar el Govern espanyol per la seva política migratòria". Va recordar als mitjans de comunicació que "és una declaració provocadora" que manté "plenament" després de les seves trobades amb els dirigents del PP.

"No podem tolerar la regularització massiva que ha implementat Pedro Sánchez. No és possible. Va en contra de l’esperit europeu", va afirmar Retailleau, exministre de l’Interior de França, respecte a la regularització de 500.000 immigrants a Espanya. "Crec que Espanya té un problema enorme. Sánchez està regularitzant 500.000 immigrants indocumentats que, òbviament, podran travessar la frontera. Aquí és on cal actuar", va insistir. "La solució davant això seria aïllar Espanya de les nacions europees i restablir els controls fronterers", va afegir.

La invasió de Ceuta ha sigut abans que res el resultat de les condicions de vida al Marroc, el resultat de la desesperació i les últimes esperances de famílies senceres, mares, infants i joves. Són Els miserables del segle XXI. Mentre el monarca Mohamed VI festejava el Dia del Tron amb la seva cort, 55.000 persones procedents de diferents ciutats i altres regions de l’Àfrica subsahariana entraven per terra i mar a Ceuta. No era un llamp al cel serè. Feia dies que es notava moviment, un flux que aquells dos dies es va convertir en una inundació.

Poca presència policial

Tenint en compte que Ceuta és per al Marroc un enclavament colonial, ¿per quina raó hi havia tan poca presència de policia i guàrdia civil en aquestes setmanes i en els dies assenyalats? Ara el Ministeri de l’Interior i el CNI es tiren els plats pel cap. Un diu que no va tenir informació del que es coïa; l’altre que sí, que es va informar.

Els miserables es van mobilitzar. Segueixen les informacions d’Espanya, molts tenen familiars. No poden més a la seva terra. No tenen res per perdre. Ara, a més, han sabut que hi havia l’incentiu que, si entraves per mar, la justícia espanyola no et podia tornar sumàriament, perquè, a diferència de les tanques a terra, a l’aigua no hi havia una frontera de boies.

El Govern marroquí no va organitzar la invasió, però sí que va actuar com si no fos cosa seva, va conviure amb aquest succés i fins i tot el va poder facilitar. Quan se’l va requerir perquè col·laborés en el retorn dels seus ciutadans a territori marroquí ho va fer sense reticències. Però sobre aquest escenari es va muntar la provocació o vendetta de la dreta i ultradreta que ja té un enemic públic mundial número 1: Sánchez. A Giorgia Meloni, la presidenta del Govern italià d’extrema dreta, beneficiària de les ajudes de Brussel·les quan es va enfrontar a la crisi migratòria de l’illa de Lampedusa el 2023, li va faltar temps per suspendre l’espai Schengen. Igual que ella, que tem perdre les eleccions, Trump va utilitzar Espanya com el mirall del que passarà als Estats Units si el partit demòcrata guanya els comicis.

Sánchez va reaccionar amb rapidesa als fets de Ceuta. Però va haver d’apel·lar a l’Exèrcit perquè persegueixi els joves pels carrers ceutins. I va ser així perquè la situació el va desbordar: 88 morts són molts morts.

L’últim que esperava el president del Govern era que el rei Felip VI el reprengués amb la seva declaració de dissabte. El Rei va dir estar indignat i que això no podia tornar a passar. Sánchez, com Juli Cèsar quan el van apunyalar, segons la versió de Shakespeare, podia dir a Felip VI: "¿També tu?".