El Govern birmà mostra Suu Kyi per dissipar dubtes sobre la seva salut

Somrient, relaxada i aparentment sana, en una sòbria estança amb parets de fusta i mobiliari escàs, donant la mà a un representant del Comitè de la Creu Roja. És la primera fotografia en gairebé tres anys d’Aung San Suu Kyi, la líder condemnada per la presumpta justícia birmana. L’Oficina d’Informació i Premsa de Presidència de Birmània només va aclarir que aquesta reunió es va produir dilluns, sense concretar el lloc ni els assumptes tractats. Dues fotos més lliurades pels militars la mostren el 19 de juny amb un pastís pel seu 81è aniversari. La Creu Roja va confirmar amb un comunicat la visita del seu representant, Arnaud de Baecque, complint "els estàndards i procediments" de l’organització que ofereix a les persones detingudes la possibilitat d’"intercanviar notícies amb els seus familiars".Somrient, relaxada i aparentment gallarda, en una sòbria estada amb parets de fusta i escàs mobiliari, estrenyent-li la mà a un representant del Comitè de la Creu Roja. És la primera fotografia en gairebé tres anys d’Aung San Suu Kyi, la líder condemnada per la presumpta justícia birmana. L’Oficina d’Informació i Premsa de Presidència només ha aclarit que aquesta reunió es va produir dilluns, sense concretar el lloc ni els assumptes tractats. Dues fotos més entregades pels militars la mostren el 19 de juny passat celebrant amb un pastís el seu 81è aniversari. La Creu Roja ha confirmat poc després amb un comunicat la visita del seu representant, Arnaud de Baecque, complint "els estàndards i procediments" de l’organització que ofereix a les persones detingudes la possibilitat d’"intercanviar notícies amb els seus familiars".

El Govern pretén amb aquestes imatges frenar la inquietud global per la salut de la nobel de la pau arran de la falta de notícies. Fins i tot el seu fill menor, Kim Aris, havia demanat des de Londres una prova de vida als seus capturadors davant el seu pertinaç silenci. "És el primer pas però no ha de ser l’últim", reclamava ahir després de la publicació de les fotografies. A l’abril va informar la premsa nacional que Suu Kyi havia sigut traslladada a arrest domiciliari per complir la resta de la condemna.Amb aquestes fotos pretén el Govern frenar la inquietud global per la salut de la Nobel de la pau després de la continuada falta de notícies. Fins i tot el seu fill menor, Kim Aris, havia demanat des de Londres una prova de vida als seus capturadors davant la seva pertinaç silenci. "És el primer pas però no ha de ser l’últim", demanava aquest dilluns després de la publicació de les fotografies. A l’abril havia informat la premsa nacional que Suu Kyi havia sigut traslladada a arrest domiciliari per complir la resta de la condemna.

Washington, Pequín i Brussel·les havien pressionat Birmània perquè provés que Suu Kyi estava en bones condicions. Els ministres d’Exteriors de l’ASEAN, l’organització dels països del sud-est asiàtic, van repetir el mes passat l’exigència en la seva primera reunió amb el seu homòleg birmà. No és casual que Min Aung Hlaing, el cap militar que exerceix de president, visiti aquesta setmana Tailàndia.

Suu Kyi, el rostre de la lluita contra els militars, va ser detinguda després del motí del 2021. Abans, a la Lliga Nacional per la Democràcia, liderada per Suu Kyi, va dominar en unes eleccions amb el 83% dels vots. Al Partit pel Desenvolupament i la Unió Solidària, apadrinat per l’Exèrcit, li van quedar tot just 33 dels 476 seients parlamentaris. Van créixer des del seu bàndol les denúncies de tupinada i exigències de nous comicis nets fins al previsible cop militar que va remarcar la fragilitat de la transició democràtica. Els supervisors internacionals dels comicis no van veure més que els mínims, innocus i comprensibles desajustaments comptables.Suu Kyi, el rostre de la lluita contra els militars, va ser detinguda després de l’aldarull del 2021. La tornada de Birmània a la normalitat dictatorial va ser causada per la indigestió que havia provocat als militars les últimes eleccions. La Lliga Nacional per la Democràcia, liderada per Suu Kyi, va dominar amb el 83% dels vots. Al Partit pel Desenvolupament i la Unió Solidària, apadrinat per l’Exèrcit, li van quedar tot just 33 dels 476 seients parlamentaris. Van créixer des del seu bàndol les denúncies de tupinada i exigències de nous comicis nets fins al previsible cop militar que va remarcar la fragilitat de la transició democràtica. Els supervisors internacionals dels comicis no van veure més que els mínims, innocus i comprensibles desajustos comptables d’un país en via de desenvolupament.

Sobre Suu Kyi va caure una miríada de condemnes amb l’indissimulat objectiu de desterrar-la de l’escena civil i política. Els seus defensors denunciaven els motius espuris i les organitzacions de drets humans consignaven els atropellaments en processos a porta tancada. Ha sigut condemnada per suborns, frau electoral o filtració de secrets d’Estat. També per violar la llei d’importacions a causa dels walkie-talkies que utilitzaven els seus guardaespatlles o per haver transgredit la llei de gestió de desastres naturals després de saludar amb mascareta la desfilada dels seus seguidors pels carrers de Rangun en temps de la covid. La marató va acabar amb una condemna de 33 anys, reduïda poc després, però encara li queden 18 anys per complir.Sobre Suu Kyi va caure una miríada de condemnes amb l’indissimulat objectiu de desterrar-la de l’escena civil i política. Els seus defensors denunciaven els motius espuris i les organitzacions de drets humans consignaven els atropellaments en processos a porta tancada. Ha sigut condemnada per suborns, frau electoral o filtració de secrets d’Estat. També per violar la llei d’importacions a causa dels walkie-talkies que utilitzaven els seus guardaespatlles o per transgredir la llei de gestió de desastres naturals després de saludar amb mascareta la desfilada dels seus seguidors pels carrers de Rangun en temps de la Covid. La marató va acabar amb una condemna de 33 anys, reduïda poc després, però encara li queden 18 anys per complir.

Un símbol democràtic

La majoria budista idolatra la que coneixen com la Dama, filla del general Aung San, un heroi nacional que el 1948 va aconseguir la independència. Ja va passar gairebé dues dècades en arrest domiciliari durant la llarga dictadura militar i el país va esclatar de joia quan va liderar el Govern després de les primeres eleccions. El poder, però, va apagar la seva aura davant un món que l’havia adoptada com un símbol democràtic. La seva falta de sensibilitat cap als rohingyes, una ètnia musulmana massacrada, li va merèixer crítiques d’organitzacions de drets humans i d’altres guardonats amb el Nobel de la Pau.La majoria budista idolatra la que coneixen com "La Dama", filla del general Aung San, un heroi nacional que el 1948 va aconseguir la independència. Va passar ja gairebé dues dècades en arrest domiciliari durant la llarga dictadura militar i el país va esclatar de joia quan va liderar el Govern després de les primeres eleccions. El poder, no obstant, va apagar la seva aura davant un món que l’havia adoptat com un símbol democràtic. La seva falta de sensibilitat cap als rohingyes, una ètnia musulmana massacrada, li va merèixer crítiques d’organitzacions de drets humans i d’altres guardonats amb el Nobel de la pau.

El país pateix des d’aquell cop militar una cruenta guerra civil entre l’Exèrcit i la miríada de guerrilles ètniques que ha deixat desenes de milers de morts i milions de desplaçats. L’any passat, per aparentar una certa normalitat, la Junta Militar va convocar eleccions, desdenyades globalment per considerar-les purament cosmètiques. nEl país pateix des d’aquell cop militar una cruenta guerra civil entre l’Exèrcit i la miríada de guerrilles ètniques que ha deixat desenes de milers de morts i milions de desplaçats. L’any passat, per aparentar certa normalitat, la Junta Militar va convocar eleccions, desdenyades globalment per purament cosmètiques.

Subscriu-te per seguir llegint