Alemanya, davant el repte dels estius tòrrids

"Alemanya està una mica menys afectada perquè va abandonar l’energia nuclear. Però formem part d’un sistema energètic interconnectat a escala europea. I no són només les centrals nuclears les que necessiten grans quantitats d’aigua, sinó també el carbó", explica Simon Gerards Iglesias, de l’Institut Alemany d’Economia (IW), sobre l’emergència climàtica i energètica davant els nivells mínims de cabal als grans rius europeus, com el Rin i el Danubi.

A Hongria i Romania s’han disparat les alarmes. L’Exèrcit romanès va procedir aquesta setmana a detonacions controlades per fer arribar més aigua del Danubi a la planta de Cernavoda, que aporta el 20% del consum elèctric del país. Hongria es prepara per patir la parada obligatòria de la central de Paks, davant la imminent desconnexió de l’últim reactor encara operatiu. D’aquesta planta depèn el 50% del subministrament elèctric hongarès. El transport ferroviari de mercaderies ha quedat paralitzat sis hores al dia. S’ha demanat a la població que redueixi al mínim el consum. Les restriccions afecten també la indústria, encara que de moment són voluntàries.

La televisió pública alemanya, ARD, alterna les imatges de Romania i Hongria, afectades per la baixada del Danubi, amb les del Rin al seu pas per Colònia i Bonn. "El Rin és la via navegable més important d’Alemanya. El 80% del transport fluvial transcorre per aquí. El nivell de l’aigua encarirà molt el transport: calen més vaixells per transportar el mateix producte", alerta Gerards Iglesias.

Aquesta setmana, el nivell del Rin va marcar un nou mínim històric al seu pas per Colònia, amb 67 centímetres. Són dos centímetres menys que l’anterior rècord a la baixa, del 2018. La baixada ja va causar aleshores estralls mediambientals i econòmics en un riu que, per als alemanys, va ser símbol de riquesa i prosperitat. Vuit anys després, la situació es repeteix. El cabal mínim dels grans rius no només afecta els països dependents de l’energia nuclear, sinó el conjunt de l’economia d’altres que, com Alemanya, ja van renunciar a aquesta font d’energia.

Invertir en infraestructures

Al Govern del canceller Friedrich Merz l’apressen organitzacions ecologistes i sindicats a invertir més en les seves infraestructures, davant d’una crisi climàtica que ja és evident també en països amb estius curts com Alemanya. El subsòl alemany arrossega les conseqüències de 10 anys minsos en precipitacions, segons el monitoratge del Servei Meteorològic Alemany (DWD). Una tercera part dels 11,5 milions d’hectàrees de bosc –o un 32,3 % de la superfície total d’Alemanya– pateixen estrès climàtic per falta de precipitacions.

"Alemanya no està preparada per a onades de calor. Ens hem adormit perquè fins ara eren uns pocs dies a l’any. Ara ens ha colpejat la realitat. Als hospitals públics estem treballant a més de 35 graus, o els que vinguin, sense aire condicionat", explica Anja Voigt, sindicalista i sanitària d’una unitat de cures intensives de Berlín. "Els costarà creure-ho a Espanya. Però és la situació aquí en hospitals, geriàtrics i altres serveis essencials", afegeix.

Unes 4.300 persones, en la seva majoria de més de 80 anys, van morir pels efectes de la calor en només els set dies de juny en què a Alemanya es van batre successius rècords de temperatures, amb màximes diürnes de 41,7 graus i nocturnes de 29,4 graus. És la xifra de mortalitat estimada per l’Institut Robert Koch (RKI), de referència a Alemanya. En total, aquell mes de juny hi va haver uns 5.100 morts pels efectes de la calor, una xifra que duplica la d’un any considerat normal.

A Alemanya, una onada de calor no acostuma a prolongar-se més de cinc dies, després dels quals cauen fortes tempestes. En general no hi ha més de 20 dies a l’any amb temperatures per sobre dels 30 graus. Però les dades indiquen una tendència ascendent. Fa 30 anys, el més normal eren entre 6 i 10 dies a l’any per sobre dels 30 graus. El 2018 es van assolir per primera vegada els 20 dies, segons DWD.

Malgrat aquesta tendència ascendent, més d’un 70% dels hospitals o clíniques no disposen de sistemes d’aire condicionat, segons l’Institut d’Hospitals Alemanys, amb dades recollides entre un total de 286 centres. En dies àlgids es despleguen ventiladors als punts més problemàtics. En sales d’espera o habitacions, l’única ventilació consisteix a obrir finestres quan comença a refrescar.

Avaries als trens

Tampoc hi ha aire condicionat al transport públic urbà ni a les rodalies. Als trens d’alta velocitat, ICE, sí que n’hi ha, però són freqüents les avaries. La Deutsche Bahn, la xarxa de ferrocarrils alemanya, va optar per oferir el reemborsament dels bitllets als seus passatgers al juny per evitar col·lapses en el seu servei.

A hores d’ara, només un 17% de les llars disposen d’aire condicionat. Però un 20%, segons una enquesta, es planteja instal·lar-se’n un atès l’augment de les temperatures.