Israel espera el "sí" de Netanyahu per construir tres colònies jueves a Gaza

Mentre Israel s’annexiona de facto grans extensions de Cisjordània sense que el món digui res, destruint pel camí qualsevol opció d’aixecar un dia aquest Estat palestí nonat en què Europa i els Estats Units han invertit milers de milions d’euros des dels anys 90, el seu Govern ultima la planificació per establir colònies jueves a Gaza. Novament. A principis del mes passat, amb la guerra a l’Iran de rerefons, el ministre de Finances i responsable de l’Administració d’Assentaments al Ministeri de Defensa, el colon Bezalel Smotrich, va anunciar que el seu departament ha completat la planificació per aixecar tres assentaments al nord de la Franja, una regió completament arrasada en els gairebé tres anys d’ofensiva militar israeliana.

Smotrich va afegir que al projecte només li falta l’autorització de Benjamin Netanyahu per arrencar i va instar el primer ministre a moure fitxa com més aviat millor. Una pressió que va reactivar diumenge passat: "Li demano al primer ministre que doni llum verda per procedir", va escriure a les xarxes socials.

Els assentaments –o colònies– són il·legals segons el dret internacional, que prohibeix la transferència de població del poder ocupant al poder ocupat. Un dictamen que comparteix la comunitat internacional. Res d’això ha impedit, no obstant, que tots els governs israelians sense excepció aixequessin o financessin assentaments des de l’any 1967, quan Israel va conquerir els territoris palestins. Avui hi ha gairebé 750.000 colons entre Cisjordània i Jerusalem Est, annexionada també il·legalment per l’Estat jueu.

Fa uns mesos Netanyahu va assegurar que "no és un objectiu realista" el retorn dels colons jueus a Gaza, on Israel va mantenir una vintena d’assentaments fins al 2005. Entre altres coses per la suposada oposició de l’Administració de Donald Trump, que té els seus propis plans per fer negoci amb l’eventual reconstrucció de la Franja. Però tant alguns sectors del seu partit com les formacions de l’extrema dreta messiànica que sustenten el seu Govern pressionen perquè el projecte tiri endavant. De manera que tot podria dependre del càlcul polític de Netanyahu de cara a les eleccions del 27 d’octubre, les primeres que se celebraran a Israel des dels atacs de Hamàs que van incendiar la regió a finals del 2023.

Implicar l’Exèrcit

Des d’aleshores Netanyahu juga a despistar. Segons va suggerir en una entrevista a principis de juliol, el pla és lluny d’haver-se descartat. "La qüestió és si un prefereix fer o parlar", va dir en un programa amic del Canal 14. "I sí, jo prefereixo no parlar del tema". El líder del Likud és el dirigent que més temps ha governat en els 78 anys d’història d’Israel. Ara també és fugitiu de la justícia internacional, que n’ha ordenat la detenció per crims de guerra i crims contra la humanitat a Gaza.

Més explícit ha sigut el seu ministre de Defensa, Israel Katz. També el mes passat va afirmar que el pla d’Israel és establir tres assentaments "nahal" al nord de Gaza, concebuts per crear una "zona de seguretat" amb les localitats israelianes pròximes a la frontera. Nahal és com es coneixen els assentaments creats inicialment com a posicions avançades militars, esquers que amb el temps acaben gairebé invariablement sent habitats per civils. Construïts per l’Exèrcit, els van utilitzar especialment els governs laboristes en la primera dècada de la colonització (1967-1977), amb la idea de combinar el servei militar amb l’esperit pioner dels primers colons sionistes a Palestina.

Tant Katz com Smotrich –als quals diversos països europeus, inclòs Espanya, prohibeixen l’entrada per incitació a la violència– són dos dels partidaris més ferms de la neteja ètnica de Gaza, on Israel ocupa gairebé el 70% del seu territori. Katz va dir la primavera passada que el seu Govern posarà en marxa "quan arribi el moment" un pla per forçar la sortida de palestins de la Franja. O la seva "emigració voluntària", com ho anomena l’Executiu Katz com Smotrich —als quals diversos països europeus, inclòs Espanya, prohibeixen l’entrada per incitació a la violència— són dos dels partidaris més ferms de la neteja ètnica de Gaza, on Israel ocupa actualment gairebé el 70% del seu territori. El mateix Katz va dir la primavera passada que el seu Govern posarà en marxa "quan arribi el moment" un pla per forçar la sortida de palestins de la Franja. O la seva "emigració voluntària", com l’anomena l’Executiu. .

En la possible recolonització de la Franja –plans que contrasten amb l’acceptació per part del Govern del pla de Trump per retirar les tropes israelianes de l’enclavament a canvi del desarmament de Hamàs– no només hi treballa activament el Govern. També el lideratge descentralitzat dels colons, que ha celebrat des del 2023 diverses conferències per presentar mapes detallats sobre els assentaments que pretenen construir i reclutar voluntaris per traslladar-se a Gaza.En la possible recolonització de la Franja —plans que contrasten amb l’acceptació per part del Govern del pla de Trump per retirar les tropes israelianes de l’enclavament a canvi del desarmament de Hamàs— no només hi treballa activament el Govern. També el lideratge descentralitzat dels colons, que ha celebrat des del 2023 diverses conferències per presentar mapes detallats sobre els assentaments que pretenen construir, així com per reclutar voluntaris per traslladar-se a Gaza.

"Els àrabs marxaran"

Una de les figures al capdavant del projecte és Daniella Weis, la dona al capdavant de l’organització Nahala (propietat heretada, en hebreu) i una activista històrica del moviment nacional-religiós. Des de l’inici de la guerra, Weiss insisteix que "Gaza passarà a ser exclusivament jueva" i que "els àrabs acabaran marxant". Malgrat les seves postures radicals, no se l’hauria de considerar una figura marginal a Israel. Ella mateixa presumeix de parlar personalment cada setmana amb Netanyahu.Una de les figures al capdavant del projecte és Daniella Weis, la dona al capdavant de l’organització Nahala (’propietat heretada’, en hebreu) i una activista històrica del moviment nacional-religiós. Des de l’inici de la guerra, Weiss insisteix que "Gaza passarà a ser exclusivament jueva" i que "els àrabs acabaran marxant". Malgrat les seves postures radicals, no caldria considerar-la una figura marginal a Israel. Ella mateixa presumeix de parlar personalment totes les setmanes amb Netanyahu.

Subscriu-te per seguir llegint