La UE reclama millores en intel·ligència i vigilància a internet per la crisi ceutina

Els governs de la Unió Europea (UE) van instar ahir a reforçar els sistemes d’alerta primerenca millorant la intel·ligència a la frontera i la vigilància de les xarxes socials, després que més de 72.000 persones creuessin la setmana passada de manera irregular des del Marroc cap a Ceuta, encoratjades per missatges que asseguraven que es podia creuar a Espanya.

"Hem d’arribar al fons d’això", va dir el primer ministre belga, Bart De Wever, hores abans que els ministres de l’Interior es reunissin de manera telemàtica per analitzar la crisi de Ceuta de la setmana passada, les seves causes i les seves possibles conseqüències per al model comunitari. Una de les conclusions dels ministres és que cal reforçar la vigilància.

Els Vint-i-set van instar a compartir informació de manera més eficient i immediata sobre la situació a les fronteres del bloc. Els ministres van proposar també el desenvolupament de "sistemes d’alerta primerenca", recollint informació d’intel·ligència a les zones frontereres, també mitjançant la vigilància de les xarxes socials, que podrien haver sigut clau en la crisi de Ceuta.

La crisi a l’enclavament espanyol ha suposat també un conflicte diplomàtic. La setmana passada, diversos països van demanar suspendre la participació d’Espanya a l’espai Schengen, que permet la llibertat de moviment entre els països europeus, després de l’allau migratòria a Ceuta. Un grup de 22 dels 27 governs del bloc van publicar una carta molt crítica, que donava a entendre que la situació era conseqüència de les polítiques migratòries del Govern espanyol.

No obstant, després de la reunió d’ahir, el missatge és molt diferent. En un comunicat emès després de la reunió, que va durar poc més de tres hores, els Vint-i-set, a més de la resta de països de Schengen, van expressar "la seva ferma solidaritat amb Espanya". També van destacar "la ràpida i eficaç actuació de les autoritats espanyoles davant la situació a Ceuta".

"Les fronteres exteriors de la UE són una responsabilitat compartida, i la migració requereix una resposta europea unificada", va dir Jim O’Callaghan, ministre irlandès de Justícia, Interior i Migració, que ostenta la presidència rotatòria del Consell. Els ministres es van comprometre ahir a "continuar lluitant sense descans" contra les xarxes de tràfic de persones, a accelerar els retorns, a reforçar les fronteres i a "forjar aliances sòlides amb tercers països".

Sense menció al Marroc

En el comunicat, al contrari que en missatges anteriors, no es feia cap menció al Marroc. Després de les crítiques davant del que molts analistes consideren una instrumentalització de la migració per motius polítics, els governs comunitaris han fet marxa enrere.

Els ministres van destacar, en la nota conjunta final, la importància de millorar la comunicació en cas de crisis "per contrarestar els agents externs malintencionats que es dediquen a la manipulació i ingerència d’informació estrangera".

Pel comissari d’Interior i Migració, Magnus Brunner, la crisi a Ceuta ha posat a prova "la resiliència europea" i "la seguretat" de les fronteres externes del bloc. El comissari va destacar que la integritat de la frontera exterior es va veure sotmesa "a una gran pressió" la setmana passada i cal prendre’n nota. Però també va destacar la rapidesa amb què les autoritats espanyoles van gestionar la situació i va assegurar que, segons les seves informacions, la majoria de les persones que van entrar a Ceuta han tornat i no n’hi ha cap que hagi creuat al continent europeu.

"Hem parlat sobre com evitar aquest tipus d’incidents també en el futur", va afirmar el comissari. També va aclarir que la lliçó que en cal extreure és que s’ha d’implementar el pacte migratori, però també millorar la cooperació amb tercers països, reforçar els controls, millorar els sistemes d’alerta primerenca i accelerar les deportacions.

Subscriu-te per seguir llegint