¿Com hi va haver 78 morts?

¿Va tenir la sentència del 29 de juny de la Sala Tercera Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, de la qual va ser ponent el jutge conservador Fernando Román, exsecretari d’Estat de Justícia en el Govern de Mariano Rajoy, un "efecte crida" sobre els marroquins desesperats per les misèrrimes condicions de vida al seu país?

La sentència va confirmar que la llei d’estrangeria no permet aplicar el rebuig a la frontera, les anomenades devolucions en calent, als migrants interceptats al mar. La Sala va considerar que, en aquests casos, cal aplicar el procediment de devolució previst a l’article 58.3 de la Llei orgànica 4/2000, de l’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. És a dir, no cal aplicar el règim excepcional del rebuig a la frontera, sinó el procediment ordinari de devolució.

El tribunal va fixar aquesta doctrina jurisprudencial a l’examinar el cas d’un immigrant de nacionalitat algeriana que va recórrer la decisió administrativa per la qual va ser entregat a les autoritats marroquines després de ser interceptat en alta mar el 14 de novembre del 2024, quan intentava entrar nedant a Ceuta. Davant la Sala Tercera va arribar el recurs de l’Advocacia de l’Estat contra les resolucions d’un jutjat de Ceuta i, després, del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia. Tots dos òrgans havien considerat que qui entra per mar, com en aquest cas, no supera cap element de contenció fronterera i, per tant, no és aplicable la disposició addicional desena de la llei d’estrangeria a les intercepcions al mar. El criteri va ser compartit pel Suprem.

Travessar la frontera

La Sala interpreta aquesta disposició addicional a la llum de dues sentències del Constitucional. La norma estableix que els estrangers detectats a la línia fronterera de la demarcació territorial de Ceuta o Melilla mentre intenten superar els elements de contenció fronterera per travessar irregularment la frontera podran ser rebutjats per impedir la seva entrada.

Segons els jutges, el règim especial de Ceuta i Melilla no està previst amb caràcter general per a tots els estrangers que intenten creuar irregularment la frontera, sigui per terra o per mar, sinó només per a qui mira de fer-ho superant els elements de contenció fronterera existents, com les tanques.

La sentència afegeix que "res no impediria que, si s’establissin elements de contenció al mar per protegir la línia fronterera, es pogués aplicar la disposició addicional desena esmentada als que pretenguessin creuar irregularment la frontera superant aquests elements de contenció marítims".

Amb tot, com diu el refrany gallec, las meigas, haberlas, haylas. La mort de 78 immigrants en aigües espanyoles que intentaven arribar nedant n’és una prova. L’espigó d’El Tarajal prolonga cap al mar la frontera terrestre emmallada de Ceuta. Té uns 30 metres de longitud des de la línia de costa i està coronat per una tanca d’uns tres metres d’alt, rematada per una pinta metàl·lica destinada a dificultar el pas. Hagués existit o no un efecte crida; hagués hagut o no una utilització "flexible" de la sentència per mobilitzar milers de marroquins desesperats, la veritat és que al mar ja hi havia elements de contenció. Fins al punt que l’intent de superar-los es va saldar amb 78 morts.