La connectivitat riu-costa

L a major part del sediment que hi ha a les nostres platges prové de les aportacions terrestres, especialment de les que arriben a la costa mitjançant el transport sòlid de rius i rieres. Aquestes aportacions s’han vist minvades durant les últimes dècades per la construcció de preses, la regulació del cabal dels rius i la rigidització del territori per factors com, per exemple, una urbanització i una impermeabilització creixents. El resultat ha sigut un dèficit creixent de la sorra necessària per a la sostenibilitat de les platges, que a més s’han vist perjudicades per l’existència de barreres litorals com ports o espigons que afavoreixen les pèrdues de sorra cap a mar obert i la pujada accelerada del nivell mitjà del mar per l’escalfament global.

Per aquests motius, qualsevol solució duradora per mantenir i restaurar les nostres platges necessita incrementar les aportacions sòlides, siguin de fonts marines o terrestres. Una de les millors opcions, perquè també beneficia l’estat dels nostres rius i el manteniment dels seus embassaments, és l’augment dels cabals sòlids fluvials, cosa que només es pot assegurar mitjançant riuades controlades, perquè a la costa mediterrània no solem disposar del volum d’aigua dolça suficient per mantenir uns cabals suficients per assegurar un transport sòlid suficient.

Aquestes riuades controlades ja s’han provat al curs baix del riu Ebre dins del projecte de la Unió Europea Rest-Coast, on s’ha monitoritzat el cabal líquid, el cabal sòlid i l’evolució batimètrica dels embassaments durant aquestes riuades controlades. El mateix plantejament es podria portar a terme per a altres conques fluvials, especialment als rius curts de la nostra costa catalana, on la connectivitat riu-costa seria més fàcil i econòmica. Un exemple pot ser el riu Gaià, on el transport sòlid beneficiaria les platges receptores, en aquest cas Altafulla i Tamarit.

Una gestió més integrada dels sistemes riu-costa, que integrés les descàrregues fluvials líquides i sòlides en una gestió sostenible de la costa, permetria augmentar el sediment que entra en la dinàmica litoral i ajudaria a restaurar la qualitat ambiental de rius, embassaments i costa receptora. Aquest nou enfocament del paisatge litoral, analitzat en el projecte europeu Coast-Scapes, aposta per aprofitar al màxim els sediments que poden arribar a les costes i substituir les alimentacions artificials convencionals, aplicades durant anys, per solucions més duradores. En aquesta línia, i per a la costa del delta de l’Ebre, s’han provat solucions naturals com dunes embrionàries i la recirculació natural de la sorra. Tot plegat, com a blocs per construir solucions basades en la natura que maximitzin la qualitat i la quantitat del sediment de les nostres platges, que cada vegada s’està convertint en un bé més escàs.

Subscriu-te per seguir llegint