El Govern regenerarà platges amb sediments de pantans

Els embassaments, a més de retenir aigua per al reg i l’abastiment urbà, també acumulen al seu interior sorres, graves i llims que els rius transportarien de manera natural fins a la desembocadura. Ara, amb les proves pilot fetes al riu Ebre com a mirall, Catalunya començarà a mobilitzar aquests sediments retinguts per retornar-los als cursos baixos dels rius i permetre que arribin i restaurin les platges que es troben en regressió.

Una de les fórmules plantejades per assolir-ho, segons ha pogut confirmar EL PERIÓDICO, passa per obrir les comportes dels embassaments, sempre que les circumstàncies ho permetin, i generar crescudes artificials que impulsin aquests materials bloquejats als pantans cap al cabal de rius com el Ter i el Llobregat. Els últims anys, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ja disposava d’una partida pressupostària per a la gestió dels sediments. No obstant, l’última sequera va impedir executar els treballs previstos i el projecte s’abordarà durant el pròxim cicle de planificació.

Mònica Bardina, cap del departament de planificació i restauració del medi de l’agència, admet que no s’ha pogut gastar el mig milió d’euros que estava reservat per a aquest objectiu. "La idea és ampliar el pressupost i incorporar el que no s’ha invertit en el nou període per dedicar-hi més esforços", assenyala. L’ACA, anys enrere, va fer un petit experiment per comprovar si era possible traslladar sediments des de la cua de l’embassament fins a la presa i, després, obrir les comportes de fons amb la idea de mobilitzar una part d’aquests sediments. El repte és repetir l’operació a més escala.

Però, per fer-ho, s’han de donar dues condicions. Primer, l’operació s’ha de portar a terme en un període de pluges, per no perdre un recurs tan important com l’aigua dolça. I, segon, s’ha de garantir que hi ha certs sediments a prop de la presa, cosa que no sempre passa. "Un dels problemes és que moltes vegades, els llims i les sorres són a la cua de l’embassament, lluny de la presa", detalla Bardina.

Una vegada a l’any

¿Com fluirien pel riu els sediments sense l’existència de grans embassaments? Durant les crescudes naturals, aquests materials avançarien i s’anirien distribuint per tot el curs fluvial. Ara bé, els pantans impossibiliten el procés. "El pla, als llocs on hi ha grans preses, és generar cabals de crescuda que imitin una avinguda i així moure una part dels sediments", exposa l’especialista. Albert Rovira, tècnic de l’ACA, avança que una de les possibilitats és desembassar per sota una vegada a l’any. "Tot i així, la incertesa respecte a la pluja és elevada a la Mediterrània i no sempre es podrà fer", avisa.

De moment, aquest sistema s’ha provat amb èxit als embassaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix, a l’Ebre. "És un repte molt complex des del punt de vista tècnic", reconeix Miguel Ángel García Vera, cap de planificació de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE). De moment, tan sols s’ha aconseguit traslladar un 0,2% dels sediments encallats, segons estimacions, en aquest engranatge de tres embassaments: "Anem sense pressa però sense pausa i confiem que el projecte es vagi consolidant".

Però no només el delta de l’Ebre necessita sediments. "Les conques internes i les seves platges també pateixen la seva absència", resumeix Rovira. "Si es trenca la relació entre el mar i el riu, el sistema s’altera", prossegueix. De fet, qualsevol curs fluvial requereix que hi hagi un "trànsit de materials" que arribi fins a les platges i els aiguamolls.

De totes maneres, cal remarcar que els grans embassaments de les conques internes de Catalunya (les que no formen part de l’Ebre) no tenen res a veure amb els de l’Ebre. Infraestructures com Sau o Susqueda estan situades, en general, als primers trams dels rius. "Això vol dir que la quantitat de sediments retinguts no és tan preocupant com en el cas de l’Ebre", especifica Rovira. En realitat, una part important dels sediments arriba als rius a través d’afluents que desemboquen al Ter o al Llobregat un cop superades les grans preses.

L’excepció, en aquest cas, la representen el Foix i el Gaià, dos rius els embassaments dels quals se situen a la part final del riu. Per a aquests dos pantans, l’ACA prepara projectes que permetin alliberar sediments i, alhora, millorar els ecosistemes fluvials. En el cas del Gaià, fins i tot es va arribar a posar sobre la taula l’enderroc d’una part de la presa. No obstant, encara no s’ha determinat com actuar.

Per tant, per remeiar el dèficit de sediments, no n’hi ha prou amb les crescudes controlades provocades. Una altra de les fórmules passa per retirar petites preses i assuts que han quedat obsolets i que interrompen el trànsit natural d’arenes. L’ACA ja ha impulsat diverses actuacions d’aquest tipus en diferents punts de les conques internes.

Aquest procés implica un canvi de mentalitat. "Abans semblava que els sediments eren una mena de residu; ara la idea és que pertanyen al riu i han de romandre-hi", remarca Bardina. D’aquesta manera, quan s’elimina una d’aquestes barreres, els materials acumulats no s’extreuen. La retirada d’assuts permet, a més, recuperar el pas dels peixos i millorar el funcionament general de l’ecosistema, tot i que aquest tipus d’intervencions encara generen recels. Els tècnics també plantegen recuperar espai per al riu i eliminar altres barreres laterals, com canalitzacions artificials, que impedeixen que l’aigua s’expandeixi durant les crescudes.

Subscriu-te per seguir llegint