Els menors arribats a Ceuta tardaran almenys tres mesos a ser traslladats a la Península

El gruix de l’emergència migratòria de la setmana passada a Ceuta s’ha resolt en pocs dies, amb la tornada ordenada i gairebé sense incidents de 70.000 dels 72.000 migrants irregulars que van entrar a la ciutat autònoma en poc més de 24 hores. Ara, a la ciutat queden els menors migrants, els nens no acompanyats pels seus pares o tutors que acabaran majoritàriament sent traslladats a la Península, ja que la llei els empara. Això sí, com reconeixen a EL PERIÓDICO tant des de l’Executiu local com des del Govern d’Espanya, el seu trasllat és possible que es retardi fins a un mínim de tres mesos.

A la ciutat autònoma hi ha ara mateix entre 1.100 i 1.200 d’aquests nens, segons els càlculs del Govern local, una xifra que inclou els que van arribar fa uns dies (uns 600) i els que ja hi eren. Són els joves a qui la ultradreta anomena despectivament menes. La Policia Nacional ja ha filiat més de 500 dels nouvinguts, segons la Delegació del Govern. A partir d’ara, comença un procés administratiu individualitzat que no es podrà resoldre en els 15 dies que marquen la llei, ja que estem davant una allau d’arribades.

Com va dir gràficament dimecres el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, «no hi ha llei que resisteixi el que significa una allau». Per això, els trasllats a la Península tardaran més del que marca la llei. Per acollir-los en els pròxims mesos, s’estan habilitant espais d’estada temporal perquè puguin ser atesos durant l’espera. Entre setembre del 2025 i la primera quinzena de juliol del 2026, han sigut ja traslladats a diverses comunitats autònomes més de 600 menors, com marca la llei. I ni el Govern, ni la ciutat de Ceuta s’han trobat greus problemes. «No hi ha hagut cap impediment al compliment de la llei», ha dit Vivas.

No obstant, el Govern tem aquesta vegada que els executius autonòmics del PP i Vox aprofitin el soroll mediàtic generat per posar traves i problemes als trasllats, malgrat que fins ara els seus governs estaven col·laborant amb normalitat. Tot i que els populars aquesta vegada s’han desmarcat de Vox i ha demanat complir la llei per resoldre la crisi de Ceuta. El vicepresident primer, Carlos Cuerpo, va ser clar aquest dimecres i va assegurar rotund a TVE que «la llei obliga també les comunitats». «Hi ha una llei d’estrangeria i hi ha un mecanisme amb elements objectius per al repartiment per reduir la pressió allà on tenim vies d’entrada, com és el cas de les Canàries, de Ceuta o de Melilla», ha afegit el número dos de l’Executiu.

El delegat del Govern a Ceuta, Miguel Ángel Pérez Triano, va anar més lluny i va advertir que si algunes comunitats es neguen a complir la llei, en aquest cas «haurà d’actuar d’ofici la Fiscalia de Menors perquè la llei, evidentment, ha de complir-se».

De moment, Ceuta ha de continuar gestionant l’estada dels nens i adolescents mentre s’estudia cas per cas on poden anar. Al Ministeri de Joventut i Infància li consta que diverses famílies marroquines han demanat el retorn d'alguns d'aquests menors, de manera que molts dels que són a la ciutat autònoma podran tornar al seu país d'origen sempre que les seves famílies se'n vulguin fer càrrec.

Col·legis habilitats provisionalment

Pel que fa a la situació dels menors a Ceuta, el seu primer destí serà una de les dues escoles habilitades per a la primera acollida: els centres d'educació primària Reina Sofía i Príncipe Felipe. En els dos espais s’han desplegat carpes i lliteres perquè els menors puguin residir-hi durant aquestes setmanes. Aquesta destinació serà temporal, ja que les classes comencen al setembre. Aleshores, els dos espais han de quedar alliberats. Des del Ministeri de Joventut i Infància han avançat que es prepararan unes naus en les quals es mantindran els menors quan siguin desallotjats de les esmentades escoles. «En cap cas afectarà els escolars ceutins», asseguren des del Ministeri a EL PERIÓDICO.

A partir d’allà, tot dependrà de l’agilitat dels processos de trasllat a les comunitats autònomes de la Península. Si els menors tenen famílies en alguna província, podrien ser enviats allà. Si no, dependrà dels acords que arribin entre el Govern i les diferents administracions autonòmiques.

Malgrat les bones paraules del Partit Popular nacional, algunes comunitats on governen el PP i Vox ja estan avançant que rebutjaran els trasllats. És el cas de Múrcia, la consellera de Polítiques Socials ja ha avançat que no tenen capacitat per acollir més persones. I, com espera l’Executiu, no serà l’única, amb la qual cosa tot pot acabar en processos judicials que poden demorar la sortida dels joves de la ciutat autònoma diversos mesos.