"Veiem nens molt vulnerables"

Sis dies després que més de 70.000 migrants entressin a Ceuta, encara queden centenars de nens sols en territori espanyol que passen les nits al carrer. Els recursos d’acollida de menors migrants del Govern ceutí estan totalment col·lapsats, i mentre s’avança en les tasques d’identificació i s’espera que obrin més recursos, les oenagés i les autoritats ceutines s’afanyen a identificar tots aquests menors que no han tornat al Marroc per determinar si poden tornar amb les seves famílies o si són les autoritats espanyoles les que han de tutelar-los.

Elvira Pérez de Madrid, responsable jurídica de Sur Acoge i una de les treballadores de l’entitat a Ceuta, explica que aquests dies estan "repassant els carrers" per localitzar els xavals. "Anem a les platges, a les muntanyes... I anem veient situacions fortes de vulnerabilitat", resumeix. Són "centenars", afegeix, els menors que es veuen pels carrers i que no generen dubtes sobre la seva edat. "Parlem de menors d’11 o 12 anys. No cal que es facin proves perquè es veu de seguida que són menors", certifica.

L’equip de Ceuta de la seva associació consta normalment de quatre treballadors, tot i que en moments de crisi com aquest solen mobilitzar persones des d’Andalusia. Ara compten amb un reforç de vuit persones. La seva missió a la ciutat autònoma implica atendre aquests menors oferint-los menjar, guanyant-se la seva confiança i, finalment, derivant-los a les autoritats.

La Policia Nacional s’encarrega llavors de fitxar els nens –bàsicament identificar-los i tenir-los sota el radar de l’Administració– i després de traslladar-los a un dels centres de menors de la ciutat o a algun dels dispositius especials que les autoritats ceutines han habilitat aquests dies, com les naus industrials de la zona d’El Tarajal. "Allà es determina si els busquen al Marroc" o, si per contra, es determina que han de romandre a Espanya, detalla Pérez de Madrid.

També compliquen la gestió de la crisi les reticències d’alguns xavals que romanen a Ceuta. Alguns han de ser derivats a hospitals per ferides patides mentre nedaven al voltant de l’espigó d’El Tarajal o en les aglomeracions a la frontera terrestre. De vegades, es resisteixen a ser atesos per por de ser retornats al Marroc. "Es fa una feina amb ells i amb els traductors per guanyar-se la seva confiança", diu Pérez de Madrid, que assegura que els centres sanitaris de Ceuta "s’estan portant molt bé" i atenen tots els menors.

A més de les reticències a les autoritats, hi ha un altre problema, i és que "pràcticament cap" dels menors, apunta, porta documentació, de manera que el procés de fitxatge se sol complicar. Tant és així que, als barris perifèrics de la ciutat, algunes associacions de veïns han decidit començar a identificar pel seu compte molts dels menors que han dormit al carrer aquests dies.

Al barri d’El Príncipe

Al barri d’El Príncipe, l’associació de veïns, a més de donar menjar i aigua als més petits, va improvisar un cens per conèixer el nom dels joves i mirar de contactar amb les seves famílies. El president de l’associació de veïns, Ahmed Enfed-dal, va assegurar a la cadena Ser que va acollir a casa seva dues nenes que es van apuntar al seu cens. "No les podia deixar al carrer", explica. "La població ceutina està bolcada", confirma també Pérez de Madrid. "Els veiem donant menjar, curant ferides, fins i tot repartint mantes", celebra.

"Al final", resumeix Pérez de Madrid, "això és una crisi humanitària". "Estem parlant que la gran majoria de les persones no es queden aquí per caprici, sinó que tenen situacions de gran vulnerabilitat", explica. Entre elles, nenes, adolescents i una "gran població" del col·lectiu LGTBI "que al Marroc corre perill", explica la treballadora de Sur Acoge.

Subscriu-te per seguir llegint