Refugis climàtics en búnquers i catacumbes

La calor extrema preocupa tant que a Itàlia es plantegen fins i tot utilitzar catacumbes, búnquers abandonats i pedreres subterrànies com a refugis climàtics. La proposta no surt d’una novel·la de ciència-ficció, sinó que parteix d’un grup de científics de l’ISPRA (Institut Superior per a la Protecció i la Investigació Ambiental). Després de completar un ambiciós inventari de la immensa teranyina subterrània que sosté Roma, aquests investigadorés han posat sobre la taula una idea tan extravagant com radical: estudiar si aquests espais poden ser oasis tèrmics d’emergència per als mesos de calor insuportable.

Itàlia, per la seva geologia i els seus tres mil·lennis d’excavacions compulsives, reposa sobre una de les xarxes d’ambients subterranis més vastes d’Europa. L’experiència és física i instantània. N’hi ha prou amb creuar la boca d’una vella pedrera d’època romana al parc de l’Appia Antica (coneguda com El Laberint i recorreguda avui principalment per turistes) perquè la tirania de l’estiu es dissipi. En només tres metres de descens, l’asfixiant calor de l’exterior s’apaivaga de cop. L’aire es torna dens, fa olor d’argila humida i el termòmetre es clava als 17 graus constants. Un bàlsam que no ha canviat des dels temps de l’antic Imperi romà.

Més de 5.600 cavitats

En la penombra, el geòleg de l’ISPRA Giuseppe Delmonaco il·lumina amb la seva llanterna les cicatrius que els pics romans van deixar en el tuf volcànic. "Estem en una vella pedrera romana de la qual s’extreia putzolana i tuf", explica. "Roma és l’única gran ciutat italiana que avui compta amb un inventari de cavitats antròpiques gairebé complet. Hem censat més de 5.600 cavitats i 1.500 estructures poligonals", afegeix sobre aquest entramat mil·lenari reutilitzat al llarg dels segles segons les urgències de cada època: pedreres imperials, necròpolis cristianes, aqüeductes, búnquers antiaeris durant la Segona Guerra Mundial i fins i tot per a la fungicultura.

Segons assenyala el director del parc de l’Appia Antica, el geòleg Enrico Maria Guarnieri, acudir al subsol no és cap excentricitat, sinó el reflex d’un clima cada vegada més hostil. "És un símptoma dels temps, d’un clima que cada vegada és més tòrrid", assenyala. La mateixa opinió té Riccardo Paolucci, de l’associació Sotterranei di Roma, que, no obstant, defensa amb més ímpetu una iniciativa que, segons ell, entronca amb la identitat de la capital italiana. "Acondicionar aquests espais com a refugis climàtics seria continuar una tradició històrica; el costum romà de fer vida al subsol", afirma el geòleg.

El projecte, finançat amb un milió d’euros de fons europeus, no es quedarà en les catacumbes romanes. El pla és posar en marxa més indagacions en quatre ciutats italianes: Catània, Palerm, Altamura i Càller. Però l’objectiu no és de moment poblar les cavernes, sinó primer monitorar l’estabilitat del sòl per entendre com evitar ensorraments o enfonsaments –els temuts sinkholes – i per analitzar la salubritat de l’aire.

Perquè l’inframon pot ser fresc, però no sempre és benigne. "S’ha d’estudiar la qualitat de l’aire. En alguns ambients subterranis de Roma, per exemple, hi ha el radó, que és un gas inodor que es genera per la descomposició del radi i l’urani, que són dos elements molt presents en aquestes roques volcàniques, i la seva acumulació pot ser perillosa per a la salut", adverteix Delmonaco. Per això, durant els pròxims 15 mesos el pla és instal·lar –a les ciutats seleccionades– una xarxa de sensors que mesurin minut a minut la concentració de radó, els nivells de diòxid de carboni, la humitat i l’estabilitat estructural per certificar si les persones poden ser-hi sense arriscar la salut dels pulmons.

Un alleujament puntual

Però la idea, és clar, desperta dubtes tant sobre el terreny com als despatxos. A la superfície del parc de l’Appia Antica –les seves galeries subterrànies es divideixen principalment entre els sectors de Tormarancia i Caffarella–, un vigilant es mostra escèptic davant la proposta. "Haurien d’eliminar gran part dels cotxes que circulen per Roma", assenyala. Des dels despatxos de l’Ajuntament, fonts municipals refreden també les expectatives amb distància burocràtica. "És una idea de l’ISPRA que l’ajuntament encara ha d’avaluar per complet", indiquen al referir-se a aquesta proposta, que exigiria a més llicències, plans d’evacuació i un manteniment continu.

El cert és que ningú imagina –almenys per ara– una Itàlia distòpica de ciutadans que viuen sota terra, sinó potser una xarxa de socors per oferir alleujament a persones vulnerables o turistes a punt del col·lapse tèrmic. Però, tot i així, la proposta deixa al descobert una paradoxa incontestable: per sobreviure al clima del futur, la ciència europea ja està tornant els ulls a les profunditats del passat remot.