Drons, vigilància espacial i lliçons del passat grec

Quan les flames van ser empeses per un vent infernal cap al poble de Mati, a l’est d’Atenes, ja va ser massa tard. L’incendi havia arribat fins a unes proporcions descontrolades, i la localitat –un poble amb tot just 200 habitants tot l’any però més de mil a l’estiu– es va convertir en una ratera: a l’oest i nord corria el foc. Al sud-est, una costa de penyals i muntanyes.

Aquest incendi va tenir lloc fa vuit anys i va ser el més mortal de la història recent grega. En total, 104 persones van morir a causa del succés. La majoria, atrapats a l’interior de casa seva o en cotxes intentant escapar. Diverses desenes, després de xocar a les roques mentre es llançaven al mar. El trauma va ser tan gros que li va costar –entre altres coses– el càrrec al llavors primer ministre grec, Alexis Tsipras, i les seves lliçons arriben fins avui.

D’aleshores ençà, Grècia ha multiplicat els esforços per controlar i limitar els danys dels incendis forestals, que cada any sumen i guanyen violència a tota la Mediterrània.

A diferència de la Mediterrània occidental, l’oriental s’ha deslliurat –llevat de l’última setmana– de les grans onades de calor. Turquia i Grècia respiren ara com ara tranquil·les, tot i que contenen l’alè davant el que pugui portar el que queda d’agost, que ja ha segat vides a Grècia.

Detecció primerenca

Aquesta temporada Atenes ha contractat quatre satèl·lits tèrmics amb l’objectiu d’estar constantment apuntant cap als boscos grecs i detectar si hi ha anomalies en la temperatura de les zones forestals. I encara més: el Govern del primer ministre, Kyriakos Mitsotakis, ha desplegat un centenar de drons de vigilància per tot el país, amb el mateix objectiu.

"El més important en aquestes dates de l’any és la detecció ràpida de qualsevol incendi", explicava fa unes setmanes a la premsa grega Theodoros Yannaros, investigador de l’Observatori Nacional d’Atenes. Aquesta detecció ràpida –com es va poder veure en l’incendi de Mati del 2018– és l’encarregada de salvar vides.

Calen, però, moltes més coses en matèria de preparació per fer front als incendis, i en mesures preventives, com ara cremes controlades a l’hivern, per reduir el nombre de massa forestal combustible durant l’estiu.

Tot plegat no vol dir pas, per descomptat, que Grècia no hagi patit focs aquest últim mes. Nou regions hel·lenes han sigut posades sota alerta màxima, amb plans d’evacuació, i almenys dues persones van morir a principis de juliol per incendis declarats a la localitat de Liti, al nord-oest de Tessalònica. Dos pilots d’un helicòpter que combatien les flames, a més, van morir a l’impactar a l’aire amb un altre aparell, els tripulants del qual van resultar ferits, durant l’extinció d’un incendi a Psatha, una localitat costanera a uns 60 quilòmetres a l’oest d’Atenes.

Turquia ha tingut una mica més de sort aquest estiu, amb tot just un grapat de focs de nivell relativament més baix declarats a la seva regió mediterrània. Al maig, Ankara va prohibir l’entrada a alguns dels boscos més vulnerables –el factor humà és el més important en els incendis estiuencs– i, com el seu veí, ha desplegat el seu arsenal d’avions tripulats, helicòpters i drons per detectar i apagar qualsevol foc que es declari.

Crema de matolls

Però és Grècia el país que ho ha posat tot a sobre de la taula: enguany, segons va manifestar el Govern, Atenes ha contractat 18.000 bombers i voluntaris durant tot l’estiu. La xifra és un autèntic rècord històric.

"Demanem a residents i visitants que s’abstinguin de qualsevol activitat a l’aire lliure que accidentalment pugui causar un incendi, com la crema de matolls o restes d’agricultura, a més de fer barbacoes o treballs que facin espurnes. Està prohibit fumar en espais forestals, i qualsevol feina d’apicultura que inclogui l’ús de fum", va declarar el Ministeri de Protecció Civil.

Grècia va perdre per les flames 50.000 hectàrees de bosc l’estiu passat, i Turquia, 81.000, un fet que va implicar un gairebé rècord històric per al país anatòlic, sempre castigat en aquesta època de l’any. La pitjor temporada al país hel·lè, però, va ser l’any 2021, quan van cremar un total de 125.000 hectàrees de terreny forestal. Aquell any va tenir lloc l’incendi de l’illa d’Eubea, a prop d’Atenes. Una tragèdia que va segar la vida de tres persones.